Literatura catalana moderna - Illes

Totes les persones i col·lectius socials que hem lluitat per la unitat de l'autèntica esquerra alternativa de les Illes ens demanam si era aquesta la "unitat" que volíem. És evident que un pacte electoral per les cúpules té poc a veure amb la constitució d´una nova organització de lluita contra la dreta que ens malgoverna. Per ara el pacte signat entre Grosske i Biel Barceló tan sols ha servit, pel que hem pogut constatar, per a dividir el PSM i consolidar la divisió més greu del nacionalisme progressista d'ençà la seva fundació fa trenta anys.

Les agrupacions del PSM que han marxat amb Mateu Crespí i la recent constitució d’Entesa per Mallorca així ho demostren. Aquesta greu escisió del nacionalisme d’esquerra, la més greu en la història del PSM, tament com hem escrit una mica més amunt es va presentar recentment a un restaurant de Vilafranca davant més de 170 persones de més de trenta-cinc municipis de Mallorca. Les antigues agrupacions del PSM que no volen anar a les eleccions fent costat al grup de Grosske, Cámara i Miquel Rosselló argumenten la seva decisió afirmant que la unitat amb Esquerra Unida no farà més que consolidar el bipartidisme PP-PSOE. Bipartidisme accentuat, diuen, perquè "el mallorquinisme de dretes ha optat per la desideolotzació, abocant-se a la política del clientelisme fàcil, i perquè l’esquerra nacionalista a entrat en aquesta polarització [de dretes i esquerres] i ha optat per acostar-se a l’esquerra més marginal i minoritària. Ambdues actituds es troben distants de la majoria social d’aquest país, tot i que les seves pròpies dinàmiques els poden garantir encara uns certs rèdits electorals, més per la inèrcia d´unes sigles que per la solvència del seu actual projecte".

El cert es que la divisió del nacionalisme progressista està servida.

Voldríem saber, de boca dels dirigents implicats en aquestes operacions, per quins motius les presses electoralistes tenen sempre resultats tan perjudicials per al nacionalisme progressista de les Illes. No es podien haver fet les coses d'una altra manera? No hi ha formes d'aconseguir el consens entre membres d´un mateix partit i una mateixa ideologia? Si l'aposta per a garantir les cadiretes de tres o quatre dirigents no funciona... no s'haurà tudat la feina de trenta anys del PSM, no s'haurà contribuït a consolidar el bipartidisme PP-PSOE que de boqueta hom predica que vol combatre? On és el seny dels nostres polítics en el moment de tractar de qüestions, la unitat del PSM, que afecten la feina de generacions de nacionalistes d'esquerra mallorquins? És evident que el bloc d'esquerra nacionalista que sempre hem propugnat té poc a veure amb signatures per les cúpules que més que unir divideixen i fan malbé la feina feta per tants i tants militants nacionalistes mallorquins. Els polítics professionals, tant del PSM con d'EU, haurien de valorar ben seriosament tot el que fan abans de fer passes en fals. Aquella esquerra mallorquina que és en política no per a fruir de bons sous i privilegis en la gestió del règim sinó perquè vol canviar les coses, perquè vol aturar l'actual procés accelerat de destrucció de recursos i territori, no és enmig del carrer, en les manifestacions, en la mobilització contínua contra oportunistes i depredadors, només per canviar de polítics. No, ni molt manco! El que volen és canviar de política. I per això mateix pensam que s'ha d'anar molt vius amb les passes i propostes que es fan des de les cúpules fracassades el 2003. Si els pactes signats només serveixen per a dividir el nacionalisme progressista, els partits que han portat a coll la tasca de la nostra recuperació cultural i nacional, poc podrem avançar en el camí de vèncer els hereus del franquisme.