Literatura catalana moderna - Illes

La crisi final dels Verds

Per Miquel López Crespí, escriptor

Margalida Rosselló i els Verds no es podran queixar mai del suport que els hem donat públicament, tant en el temps del seu pas per les institucions, quan l’actual diputada verda era consellera de Medi Ambient del Govern de les Illes, com ara mateix, quan ha estat demonitzada pels seus companys de coalició. Potser el motiu d’aquest suport continuat s’hauria d’anar a cercar en aquell component quasi innat de la meva formació d’estar sempre al costat dels dèbils i dels perseguits. Les campanyes d’extermini contra Joan Buades, Margalida Rosselló i Jordi López, contra l’existència d’un moviment verd independent a les Illes, eren quelcom tan mancat d’ètica, palesaven tant de cinisme i brutor per part d’aquells que pressionaven el moviment ecologista, que era obligat defensar els coherents i els perseguits. [Continuar]

Margalida Rosselló és una activista en defensa de la terra i dels nostres minvats recursos naturals d´un tarannà combatiu i una resistència ben provades. La qual cosa no vol dir que sàpiga actuar en un món polític ple d’oportunistes, menfotistes i taurons sense moral ni principis. El resultat de la seva activitat política així ho ha demostrat. Ella mateixa hauria de reflexionar sobre aquests resultats concrets, ja que sap que, per desgràcia, els anys que porta a les institucions com a consellera de Medi Ambient, en el seu moment, o com a diputada en el Parlament, només han servit per a enfonsar el moviment verd de les Illes. És evident que Margalida Rosselló no és l´única culpable, ni molt manco!, de la desaparició d’aquell projecte verd que tantes esperances va donar a la gent. Les campanyes de vampirització de l’espai verd per part de l’Izquierda Unida, una aliança electoral amb l’excarrillisme illenc feta des de la debilitat política i organitzativa dels verds, han contribuït igualment a liquidar aquell esperançador projecte independent que, en el seu moment, i en continuat creixement, arribà a aconseguir, sense diners i sense l’ajut de la banca, prop de deu mil vots. Un naixent moviment verd que representava la voluntat de munió de gent tipa de la politiqueria barata dels partits del règim, tots aquells que d’ençà la transició avui diuen una cosa i demà una de diferent per continuar omplint la butxaca cada mes. I era precisament aquesta independència, aquesta nova forma de fer política, que atemoria aquells partits que són en la política únicament per a gaudir dels bons sous que el règim atorga els seus servidors, moqueta i cotxe oficial. Els Verds de les Illes naixien com a una esperança diferent, com a moviment allunyat de tota la brutor que havíem vist en aquest darrer quart de segle de servilisme a la monarquia i a la dreta depredadora. Per a ser un simple partit de “gestió” dels interessos del capital ja n’hi havia molts. Els Verds eren l’esperança oberta a un món nou. Una esperança que ben aviat s’encarregaren d’ensorrar els oportunistes de sempre.

La debilitat política de Margalida Rosselló i dels Verds, que no han estat capaços de resistir la campanya de vampirització d’Izquierda Unida feta a través de Miquel Àngel Llauger, s’evidencia, per exemple, en la incapacitat de la diputada per a explicar als seus militants, electors i societat en general la crisi patida per la seva organització. Nosaltres, que sempre hem fet feina per a consolidar el moviment ecologista de les Illes i que tenim un interès especial a donar suport als grups que són en política per principis i no solament per xuclar de les mamelles del poder, no hem trobat per part ni banda cap article que expliqui el que s’hi ha esdevengut en aquests darrers anys.

¿Com és possible, ens demanam, que una diputada tan activa i que sempre és a l’avantguarda de les reivindicacions concretes de la nostra terra sigui tan dèbil políticament? Hem consultat les hemeroteques i per part ni banda, exceptuant alguna declaració conjuntural, no hem trobat aquella explicació que el militant, el votant verd de les Illes necessitaria tenir a l’abast per a poder valorar, amb coneixement de causa, els motius exactes de la crisi final dels verds.

No solament no hem trobat cap article explicatiu de la crisi terminal dels Verds sinó, i no sabem si és encara pitjor, anant al bloc personal que la diputada té a Balearweb i que es pot trobar si cercam “La teva veu Verda en el Parlament”, tampoc no trobarem cap mena d’explicació sobre el fracàs de la coalició amb Izquierda Unida, la destrucció del moviment Verd de les Illes, les campanyes rebentistes contra Joan Buades i ella mateixa per part dels seus “aliats”… ¿De veritat sabien Margalida Rosselló i Jordi López amb qui s’ajuntaven quan signaren la coalició amb els antics dirigents del PCE? Tot fa pensar que no sabien el què feien o que desconeixien la història recent de l’excarrillisme i afins. La debilitat política dels Verds quan concretaren l’aliança electoral, aquest desconeixement de la història del moviment obrer i popular, de les traïdes de la transició, de les manipulacions d’aquest personal s’haurien d’haver tengut en compte.

(29-VIII-06)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!