El diari AraBalears i el llibre de Miquel López Crespí Els altres comunistes i la transició (Lleonard Muntaner Editor)

El diari AraBalears i el llibre de Miquel López Crespí Els altres comunistes i la transició (Lleonard Muntaner Editor)

 

Els darrers comunistes i la transició serveix també per homenatjar als antics membres de la Lliga Comunista Revolucionària, el Grup per a l´Alliberament de la Dona (GAD), les Joventuts d´Esquerra Comunista (JEC), l´Organització d´Esquerra Comunista (OEC), de la qual López Crespí en fou actiu militant. “Volia fer, dins les meves possibilitats, un homenatge a tota aquesta gent lluitadora que no mereix ser oblidada, ni tampoc expulsada de la història oficial. Crec que la seva contribució passada i present ha estat força efectiva per dinamitzar la vida cultural de les nostres Illes”. Així, al llarg de les seves planes apareixen figures com les de Josep M. Llompart, Àngels Roig, Monxo Clop, Francesc Mengod, Jaume Obrador o Mateu Morro, encarregat de prologar el llibre. “Si ens hi fixem bé –continua López Crespí- tota la gent que va pertànyer a aquella esquerra revolucionària durant la transició ha tingut un paper destacat dins la societat civil: és gent que no només ha desenvolupat una gran carrera com a advocats o docents, sinó que han format part de sindicats, associacions de veïns, moviments ecologistes, grups musicals o l´Obra Cultural Balear, entre d´altres. Malgrat no l´hagin fet baix les sigles d´un partit polític, la seva tasca dinamitzadora ha estat un revulsiu importantíssim per a la societat mallorquina”. (Tomeu Canyelles)

Miquel López Crespí: “El marxisme no pot ser un dogma”

Per Tomeu Canyelles, periodista

La col·lecció Panorama que edita Lleonard Muntaner augmenta poc a poc amb nous volums: un dels darrers és Els darrers comunistes i la transició, el nou llibre del novel·lista, poeta i dramaturg Miquel López Crespí (sa Pobla, 1946). L´autor, que al seu moment publicà obres tan significatives com L´Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (1994), Cultura i antifranquisme (1999), No era això: memòria política de la transició (201) o Cultura i transició a Mallorca (2006), reprèn la temàtica política amb un nou text que sintetitza bona part de les seves investigacions. “Aquesta obra és gairebé un petit resum amb el que aclarir algunes qüestions concretes sobre la transició”, afirma.

Els altres comunistes
Amb aquest llibre, l´autor explica com els “altres comunistes” illencs –els defensors de l´esquerra revolucionària no estalinista- foren arraconats tant pel mateix Partit Comunista de Santiago Carrillo com pel mateix procés polític representat per la transició. “Quan el PCE i el PSOE –continua López Crespí- pactaren amb els franquistes, van marcar la taula de joc i les seves normes. Aquesta esquerra oficial havia decidit abandonar la lluita per la República, l´autodeterminació, la unitat sindical i l´existència de diferents nacionalitats dins del conjunt de l´Estat espanyol. Renunciaren a tot allò, però nosaltres no. Després de les primeres eleccions, moltes organitzacions polítiques foren liquidades amb aquella reforma; desapareixien, simplement, per no tenir representació institucional”. Pel que respecta a la transició, Miquel López Crespí afirma: “Ara, per sort, la situació és diferent i molts d´historiadors l´analitzen científicament més com una restauració borbònica, que és el que al cap i a la fi ha estat, que no pas com una regeneració democràtica. Fa vint o trenta anys era molt difícil analitzar-ho d´aquesta forma sense ser demonitzat: jo mateix vaig haver de patir algunes campanyes realment destructives i difamatòries. Ara, però, molts dels que defensaven la transició al seu moment han canviat el seu discurs: fan autocrítica mitjançant llibres o articles, on reconeixen que s´han equivocat. El PSOE parla de federalisme o de reformar la Constitució, al temps que Izquierda Unida parla d´una III República. Per tant, rebatre i qüestionar la transició, avui en dia, no és cap tabú”.

Els altres comunistes i la transició serveix també per homenatjar als antics membres de la Lliga Comunista Revolucionària, el Grup per a l´Alliberament de la Dona (GAD), les Joventuts d´Esquerra Comunista (JEC), l´Organització d´Esquerra Comunista (OEC), de la qual López Crespí en fou actiu militant. “Volia fer, dins les meves possibilitats, un homenatge a tota aquesta gent lluitadora que no mereix ser oblidada, ni tampoc expulsada de la història oficial. Crec que la seva contribució passada i present ha estat força efectiva per dinamitzar la vida cultural de les nostres Illes”. Així, al llarg de les seves planes apareixen figures com les de Josep M. Llompart, Àngels Roig, Monxo Clop, Francesc Mengod, Jaume Obrador o Mateu Morro, encarregat de prologar el llibre. “Si ens hi fixem bé –continua López Crespí- tota la gent que va pertànyer a aquella esquerra revolucionària durant la transició ha tingut un paper destacat dins la societat civil: és gent que no només ha desenvolupat una gran carrera com a advocats o docents, sinó que han format part de sindicats, associacions de veïns, moviments ecologistes, grups musicals o l´Obra Cultural Balear, entre d´altres. Malgrat no l´hagin fet baix les sigles d´un partit polític, la seva tasca dinamitzadora ha estat un revulsiu importantíssim per a la societat mallorquina”.

Unitat de l´esquerra
Militant en la lluita antifranquista des de l´any 1963, Miquel López Crespí afirma sentir-se optimista davant la creixent unitat entre els diversos grups polítics d´esquerra: “Hem viscut massa disputes i divisions internes: això ha de quedar enrere. No es pot ser sectari. El marxisme no pot ser un dogma ni una Bíblia que s´hagi d´acceptar o seguir com una religió, sinó un mètode per analitzar la realitat des de qualsevol àmbit d´esquerres contra la dreta neofeixista que ens malgoverna”.
(Diari AraBalears, 30-V-2014)

 

Afegeix un comentari