Ja ens l’han tornada a fotre (amb permís de l’expressió). El Tribunal Suprem anul·la el trasllat de la CMT de Madrid a Barcelona. I això que a canvi els hem regalat l’alcalde de la ciutat que els acull, en Clos. Ja és ben veritat el que deia l’escriptor Ainaud de Lasarte al seu llibre sobre els ministres catalans a Madrid: "Tots els mòbils han estat bons per ocupar una butaca ministerial, tot i que el resultat final per a Catalunya no ha estat massa apreciable ni els espanyols ens ho han agraït". L’únic cònsol? Cantar-los allò del grup Los Refrescos: "Vaya! vaya! Aqúí no hay playa!".
El PSOE no li ha donat el Govern a en Mas, però els tribunals s’encarreguen de donar-li municions perquè dispari amb bala contra José Montilla. Si totes les decisions judicials que afecten Catalunya i que ens han d’arribar en els pròxims mesos són com aquesta, més val que en Carod vagi a Jerusalem a buscar una corona d’espines per a cada catalanet, perquè ens crucificaran. Ja veig l’Estatut reduït a un grapat de folis i un video on en Boadella l’incorpora a la seva col·lecció personal de paper higiènic (per cert, li haurien de recordar que el paper de diari deixa tinta negra a la pell de les mans, també a la del …, suposo). Ja ho deia l’insigne historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte al seu llibre Ministros catalanes en Madrid (que per l’interès que desperta la política entre els lectors es podia comprar l’any passat al Corte Inglés per un euro), que l’experiment no ens ha estat mai rendible als catalans. El gran èxit de Montilla al Ministeri d’Indústria va ser aconseguir el trasllat de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions de Madrid a Barcelona el 2004, que va desfermar un allau de crítiques, la dimissió del president de l’organisme regulador de les telecomunicacions i els recursos al Tribunal Suprem de la Comunitat de Madrid (visca la fraternitat catalano-madrilenya!) i dels treballadors afectats. I això que a canvi de la CMT vam deixar en mans de Déu l’OPA de Gas Natural a Endesa (i ja sabem que Déu és alemany) i els vam facturar de regal l’exalcalde Joan Clos, que de ben segur deu haver animat més d’una tertúlia de copa, cafè i puro als empresaris madrilenys. Però aquesta gent no té sentit de l’humor.
Ara ja veurem com s’ho faran, si és que s’ha de fer cas del Tribunal Suprem, per convèncer el 40% de la plantilla que va canviar Madrid per Barcelona i l’antiga seu per les vistes des de la Torre Mapfre perquè ara torni a la capital del regne.Un cop has vist el mar i has tastat el pa amb tomàquet i l’all-i-oli demanes ràpidament la nacionalitzatció (preambulàriament parlant, és clar). Si s’entornen, que s’entornin. Ells s’ho perden i de passada es fa cada cop més evident que Espanya no l’arregla ningú, que això de la descentralització és una collonada i que Catalunya només serveix per garantir governabilitats a canvi de quantitats industrials de plats de llenties caducades. Saps que et dic, que seran el melic del món, però que no tenen platja. Vaja! Vaja!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí que en tenen de pròpies de platges: Múrcia, Astúries, Cantàbria Andalusia. I d’altres d’envaïdes: "Levante", des de Peníscola i Alcocebre fins Guardamar fa por de veure, en general.