El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Aquest és l’article que aquest dissabte vaig publicar a la contraportada d’El Punt del Barcelonès Nord. En ell tracto sobre els problemes que pateix la zona sud de Badalona i alerto del risc de fragmentació de la societat badalonina. He inclòs un comentari d’un ciutadà que recorda que entre els barris amb problemes hi ha Sant Crist, al qual no cito en el meu article.
La crisi econòmica està passant factura de manera important al país i
qui més la pateix són les grans ciutats com Badalona, on la nova
immigració amb pocs recursos i la immigració il·legal s’afegeixen a una
capa de pobresa autòctona preexistent. Plou sobre mullat. Durant els
anys del boom immobiliari semblava que el sistema ho podia
absorbir tot, però l’esclat de la bombolla ha expulsat amb virulència
fora del sistema milers de persones que amb prou feines malviuen.
D’aquesta situació en donen fe tant els organismes públics que tracten
amb els més desafavorits com moltes entitats sense ànim de lucre o
institucions, com l’eclesiàstica, que han vist com el nombre de persones
que se’ls acosten a la recerca d’ajut ha crescut exponencialment. Diuen
també que el perfil dels que se’ls acosten ja inclou el que fins ara
eren famílies de classe mitjana baixa que han davallat un graó en
l’escala social perquè tots els membres de la unitat familiar són ara a
l’atur.
Geogràficament, la divisió comença a ser clara. El Palau
Municipal d’Esports marca una frontera que deixa els barris de l’oest i
els del nord, els que toquen a Sant Adrià per baix i a Santa Coloma per
dalt de l’autopista, en situació precària. A l’altra banda, una Badalona
diferent, amb casos puntuals de necessitat, però amb molts menys
problemes d’estructuració familiar, d’acumulació d’immigració i, en
resum, de problemes econòmics. Es consigna, doncs, l’existència de dues
Badalona que avancen a ritmes clarament diferents o, per ser més
exactes, una avança lentament mentre que l’altra retrocedeix.
I
dins d’aquest espai de marginalitat, una zona especialment preocupant,
la dels barris del sud: Artigues, el Remei, la Móra, Sant Roc, i
l’estudi hi afegeix el Congrés, que és un barri que en els últims
decennis estava relativament normalitzat. Les dades avalen que en
aquest àmbit de la ciutat estem en un clar retrocés. Misèria crida
misèria i això és el que ha passat a la zona sud de Badalona. Tots els
avenços aconseguits des de la recuperació dels ajuntaments democràtics
en un lloc com Sant Roc, on s’havien aconseguit resultats més que
notables, han quedat aigualits. La culpa és de la nova immigració? No
per ella mateixa; la culpa –si se’n pot assenyalar alguna– és de la
situació que s’han trobat: nul·les expectatives de millora que els han
abocat a malviure.
Essent aquest l’estat de les coses, és més
necessària que mai l’existència del Consorci Badalona Sud, en el qual
les administracions, especialment la Generalitat, no hi han acabat
d’abocar els recursos que havien promès. Ara més que mai és necessària
una actuació administrativa coordinada i una implicació decisiva del
govern català. L’Ajuntament de Badalona pot fer coses, però la situació
econòmica del consistori no és gaire galdosa, per dir-ho d’una manera
prudent. El consistori està portant a terme una política decidida de
retallades econòmiques, atesa la situació de les arques públiques, molt
malmeses per la baixada de la recaptació dels impostos associats a la
construcció, entre d’altres coses. No és moment, doncs, per a demagògies
com les del Partit Popular sobre la immigració, que si bé li poden
reportar bons rendiments electorals en la seva pugna amb el PSC,
difícilment ajudaran la institució pública a millorar les condicions de
vida dels seus conciutadans. Toca que tots els partits facin pinya per
reclamar més recursos i aconseguir així que la ciutat deixi els primers
llocs de la llista negra de ciutats metropolitanes amb greus problemes
socials i econòmics. Si no solucionem els problemes incipients
d’exclusió social que s’estan presentant a Badalona avui, estem deixant
el terreny lliure a l’esclat de conflictes socials que més tard o més
d’hora es poden produir.
Comentari al web d’El Punt de Vicenç Esteban (Badalona):
«Senyor Mas, potser dintre d’aquestes fronteres, on es detecta
mes aquesta fragmentació, entre la Badalona benestant, on están inclosos
tots el polítics i càrrecs afins als mateixos, i la població amb
necessitats d’ajuda, pel risc d’exclusió social i ciutadana, també es
troba el Barri del Sant Crist, amb un veinatge d’unes 11.000 persones.
Es i ha sigut tradicionalment oblidat. Les inversions vingudes des
d’altres administracions, han pasat de llarg pel nostre Barri. No hem
sigut prou agosarats per abandonar la figura del lliri , tal com ens
havia dit en alguna ocasió l’anterior Alcadessa i avui Senadora Maite
Arqué, i agafar els fuets per atiar als politics de torn.»
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
¿Riesgo de fragmentación -en Badalona- consecuencia de la actual crisis.?…Pués verá Sr. Mas, he de disentir…Dígasenos que la crisis y su malévola influencia (que padecemos todos), agudizará una fragmentación que -en nuestra Ciudad- es crónica. Perniciosa.Latente y contínua desde que cada partido político “descubrió” que sus zonas de…”poder e influencia” se circunscribíen en barrios muy concretos y delimitados.
La fragmentación en Badalona la han alimentado,por y para sus propios intereses,los mismos partidos políticos que -desde hace 35 años- y en nombre de una cierta democracia “dicen” pero nó cumplen el primer compromiso que nos deben: El de gobernar por y para todos.
Y pongamos ejemplos: Dice,un comentarista, que Sant Crist existe. Y tiene razón. Pero no se le puede quitar ni un àpice de la misma, al ciudadano de Dalt la Vila cuando viene reclamando-desde hace más de 50 años- atención definitiva a sus necesidades.¿Qué ocurre,en realidad.?…
Pués ocurre que Dalt la Vila no fué “NUNCA” feudo político del PSC. De “nuestro” PSC…Los votos que le han permitido gobernar desde hace 30 años,nunca salieron de allí…y éso -Sr. Mas- se paga…Lo pagamos,mejor dicho.
¿La actual crisis fragmenta Badalona?… Bajo mi punto de vista las “distintas Badalonas” existen desde hace,mucho, pero mucho tiempo…Y a muchos les interesa que así siga,al menos de momento…
¿Que el Sr. Serra -por la trayectoria que le conocemos- está ó estará llamado a terminar con dicha lacra social que nos empequeñece. Quizás…Pero sin quitarle posibles méritos -pienso- que si hay que unir;hagámoslo entre todos,con ó sin crisis.Con ó sin los políticos…y -de una vez- sin los agravios comparativos,fundamentados…ó no tanto.