El bloc d'Andreu Mas

Aquest és un article que vaig publicar recentment a la contraportada d’El Punt del Barcelonès Nord en el qual tracto sobre l’anul·lació de la present convocatòria de les Jornades Gastronòmiques, que enguany arribaven a la vint-i-cinquena edició. En l’article mantinc que el consistori no acaba de tenir clara quina ha de ser la promoció de la ciutat i que, en tot cas, ni explica ni defensa públicament algunes decisions que afavoriran la projecció exterior de Badalona.

Primer va ser, el 2007, el torn de la Fira de Badalona –una
reconversió de l’antiga Fira del Viatge, l’Oci i l’Aventura– i ara ha
estat el de les Jornades Gastronòmiques. Ja podem anar entonant el
record i memòria per la passió –potser hauríem de parlar de la poca
passió…– de la promoció econòmica de la ciutat. L’Ajuntament no ha
permès a les jornades commemorar el vint-i-cinquè aniversari, una data
que acostuma a ser celebrada: no és fàcil mantenir una activitat durant
vint-i-cinc anys. Els motius adduïts pel consistori han estat la crisi
econòmica, una situació de la qual no se’n parla gaire, però que comença
a recordar la que va viure l’Ajuntament de Badalona després dels Jocs
Olímpics, una ressaca –amb antecedents el 199– que es va emportar avall
un bon grapat de coses. Un dia d’aquests algú hauria de preguntar, o
algú hauria d’explicar sense temor, quina és la situació de les finances
municipals. Ras i curt: quina és la magnitud del forat, que ha obligat a
fer importants retallades en pràcticament totes les partides del
pressupost vigent i que podria anar encara més enllà en el darrer
semestre. La música ja ha començat a sonar a molts departaments de
l’administració municipal.

S’havien de sacrificar les Jornades
Gastronòmiques?, les mateixes que l’any passat es van qualificar de
«gran èxit»? Quan una activitat és un gran èxit i genera valor afegit
–quan no econòmic– no acostuma a estar a la llista inicial de baixes. No
sembla aquest el cas de les jornades. Els restauradors de la ciutat no
travessen el millor moment de la seva vida i l’estalvi els serà bo. El
Gremi d’Hostaleria i Turisme fa temps que es va desvincular de
l’organització «per discrepàncies amb l’Ajuntament», tot i que ara
s’esquinça les vestidures, cosa força incomprensible. L’oposició és
l’única que es queixa; forma part de la feina.

L’anul·lació de les
jornades és una prova més que el consistori –ni l’actual ni la majoria
dels precedents– no té clara quina és la política de promoció de la
ciutat. Diguem-ho diferent, potser sí que la té, però no la verbalitza.
El govern pot adduir, i amb raó, que el Museu del Còmic o la fusió de
Termes i Decumanus en un únic espai fan més per la projecció exterior de
la ciutat que, i que em perdonin l’expressió, «quatre xiringuitos
prefabricats que s’instal·len a la Rambla un cop a l’any». Ja s’hi pot
estar d’acord, però aleshores hem de constatar que hem estat
vint-i-quatre anys fent el sòmines tots plegats. I una cosa per afegir:
què s’ha de fer per contribuir a reforçar, des de l’àmbit de la promoció
econòmica, les empreses de la ciutat? La resposta és l’Institut
Municipal de Promoció de l’Ocupació? Perquè el primer tinent d’alcalde,
en condició de candidat convergent, és partidari d’eliminar-lo…

Admetem
d’una vegada que això de promoure el teixit empresarial local no se li
ha donat mai gaire bé a l’administració pública, potser perquè tampoc no
ha tingut interlocutors que hagin sabut estar a l’altura, potser perquè
mai no s’ha valorat més enllà de certes modes passatgeres –com ho va
ser, i valgui la redundància, la moda prompta de Montigalà– que la
ciutat disposa d’un teixit divers i dinàmic que mereixeria una millor
atenció pública i per part de certes institucions privades. No és en
època de crisi quan s’han de tancar barraques i ajornar debats –encara
esperem com ha acabat el de la Fira de Badalona, encetat ja fa tres
anys…–, sinó que és en aquests moments quan s’ha d’apostar més pel
teixit empresarial de la ciutat, reforçant-lo i oferint-li canals de
promoció a l’exterior (entre moltes altres coses potser fins i tot
prioritàries). En el fons, el que posa de relleu l’anul·lació de les
jornades és l’etern ajornament del debat sobre com ajudar les empreses
badalonines.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!