El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Fa quinze dies, en aquest mateix espai, escrivia sobre el desolat Centre Cívic de Torre Mena, buit d’entitats –excepte uns avis–. Fa pocs dies el nostre diari publicava que l’Ajuntament, fins ara, es gastava 840.000 euros a pagar lloguers a entitats. Dues cares d’una mateixa moneda: espais buits i lloguers espectaculars. Si les crisis serveixen perquè les administracions racionalitzin recursos, benvingudes siguin, dins d’un ordre, perquè hi ha molta gent que ho està passant malament i no voldria frivolitzar.
La política que el consistori badaloní, com molts altres, ha seguit en matèria d’entitats és la pròpia de la recuperació de la democràcia, quan semblava que tothom tenia dret a disposar d’un espai propi, quan el poble havia de recuperar allò que durant tants anys li havien segrestat. La política del segle XX era adequada per a aquell moment històric, però ara ha caducat.
Una administració no es pot gastar aquesta barbaritat en lloguers quan hi ha edificis municipals morint-se de riure. No és eficaç ni sostenible ni racional. Pagar, per exemple, un lloguer de 3.000 euros a la Fundació Olof Palme, que per cert fa una part de la seva activitat al seu local de Barcelona, no té sentit.
Ara bé, el que no es pot fer, com ha passat a Llefià, és posar un cadenat a la porta de l’entitat i apa, que s’espavilin! La política s’ha de practicar amb rigor i això demana un cert temps, un mètode i un ordre.
Potser el primer que caldria fer és un cens del nombre d’associacions que estan de lloguer i veure quants socis tenen i quines activitats fan durant l’any; ens emportaríem més d’una sorpresa.
A partir d’aquí caldria consensuar amb els grups municipals un criteri d’adjudicació d’espais, fer-lo públic i exposar els criteris que fan que una entitat o una altra necessiti més o menys metres o potser cap, perquè la seva activitat o no necessita espai –les noves tecnologies han canviat moltes coses– o la seva activitat s’ha extingit. Fet això, i seguint el criteri de compartir al màxim, s’hauria de tendir a agrupar les entitats per criteris temàtics o territorials, en funció del que s’acordi dialogant amb elles. Toca ajustar-se el cinturó, però s’ha de fer amb diàleg.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sería deseable que -el sentido común y de lo común- mereciera la consideración debida “antes” de que llegáramos a la conclusión (sabida y conocida,pero callada y soslayada) de que se ha estado y se está malgastando un dinero -en muchos casos- nó en todos…
Para lo cual -estoy seguro-hace falta otra “cultura” política y social que no se tiene…no tenemos. No estamos acostumbrados a que nos digan qué dinero tenemos,para poderlo emplear y que dinero no tenemos y sin tenerlo, lo empleamos igualmente…cuando -a pesar de impopularidades- no deríamos hacerlo…
Llegados a lo anterior -se impone- el reconocimiento de que la clase política que -dice- gobernarnos “tampoco” es muy distinta de la sociedad que le permite hacerlo…y así nos vá…
…El alquiler de las Entidades y Asociaciones y -además- el gasto originado por el “inquietante” edificio en construcción (antigüa Clic. del Carmen)…cuyo destino,además de su necesidad, fué y es bastante discutible si de prioridades y rigor acostumbráramos a hablar…costumbres que se practican,practicamos poco…y sin comentar otras actuaciones que corroborarían -en buena parte- lo que intento exponer…En fin.