El bloc d'Andreu Mas

Aquest és l’article que avui he publicat a la contraportada d’El Punt. En ell explico que el govern de Badalona ha posat en marxa una política activa de passar el rasclet a totes les partides municipals per intentar fer sortir l’Ajuntament de l’ofegament econòmic que pateix. Segons xifres estatals, l’endeutament del consistori badaloní supera els 118 milions d’euros.

Badalona, segons dades del Ministeri d’Economia i Hisenda, és el 25è
municipi més endeutat de tot l’Estat espanyol. El deute viu del
consistori badaloní a 31 de desembre de 2009 és de 118,6 milions
d’euros, xifra que a Catalunya només superen –per aquest ordre–:
Barcelona, Tarragona i Lleida. L’endeutament municipal ha crescut en un
any 24,3 milions d’euros. A finals de 2008 era de 94,3 milions d’euros.
Per aquest 2010 les coses no sembla que vagin millor, ans al contrari.
L’Ajuntament acabarà l’exercici amb un dèficit acumulat que rondarà els
quinze milions d’euros i que l’obligarà a recórrer als bancs. La
situació financera del consistori badaloní és de les més greus del país,
malgrat que pràcticament, per desconeixement o per interès, ningú no en
parla. El mateix primer tinent d’alcalde, Ferran Falcó, reconeixia,
però, al seu bloc (http://blocs.mesvilaweb.cat/ferranfalco) que
l’Ajuntament està «escurat» per la important davallada que han patit els
ingressos derivats de l’Impost de Béns Immobles (altrament conegut com
la contribució) i l’impost de matriculació de vehicles, a més de la
retallada en nou milions d’euros de les transferències corrents de
l’Estat, entre altres coses.

Fa uns mesos el govern local va
decidir retallar fins al 50 per cent els pressupostos d’algunes àrees,
mesura que es va ampliar en un dels darrers plens, on es va optar per
passar el rasclet novament i restringir més la despesa. També s’està
reorganitzant el pressupost d’inversions, no sense ensurts. Alguns
directors d’àrea es van veure sorpresos per la visita de Jaume Tomàs,
director d’Urbanisme a qui l’alcalde ha comissionat per exercir de braç
executor de la seva política, que va anar passant despatx per despatx
acompanyat d’un altre alt càrrec de l’administració pública amb
l’objectiu d’esbrinar quines partides del pressupost d’inversions
estaven pendents d’execució per aturar-les. La cúpula del govern hauria
decidit revisar tots els projectes pendents –alguns dels quals
pertanyien al pressupost d’inversions en un inici però que després van
ser executats pel FEIL– i fer un sac comú amb tots els recursos
disponibles per prioritzar-ne la destinació. Algun mal pensat creu que
al darrere d’aquesta reconversió del pressupost, més que una voluntat
d’estalvi hi ha la de prioritzar els projectes que més es veuen, quan ja
estem entrant en plena precampanya electoral. Judicar sobre les
voluntats dels altres és complicat, però és ben cert que els passadissos
de la casa de la vila respiren una intranquil·litat real pel que fa a
la situació econòmica.

A diferència de la crisi postolímpica de
principi de la dècada dels noranta, aquí no hi ha horitzó de millora ni a
curt ni a mitjà termini. Els anys dels grans ingressos derivats de
l’IBI i de l’atorgament de llicències d’obres no tornaran. La crisi de
la construcció genera interrogants seriosos sobre com es podran acabar o
rendibilitzar projectes com la remodelació del Gorg o el de l’entorn de
l’illa Fradera, o sobre com es recuperaran les inversions en
aparcaments fetes aquests darrers anys per l’empresa municipal Engestur,
per citar alguns casos. En aquesta crisi, a diferència de la de finals
del segle XX, hi concorren circumstàncies estructurals, no només
conjunturals, tant de la pròpia economia de l’Estat com del no resolt
finançament de les administracions locals. Fa temps que la Federació de
Municipis adverteix que els ajuntaments no podran continuar fent-se
càrrec de serveis que no els són propis si no volen acabar en fallida.
Les tisores, però, no es poden passar de qualsevol manera. L’Ajuntament
de Badalona haurà de fer reformes profundes, tant d ‘estructura com de
gestió, si no vol anar de mal borràs; i n’haurà de parlar públicament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!