El bloc d'Andreu Mas

Torno d’uns dies lluny de Badalona i el primer que em trobo baixant l’avinguda de Martí Pujol en direcció al centre de la ciutat és el rostre d’en Ferran Falcó penjat dels fanals que m’insta al «Canvi!». La precampanya/campanya no descansa: el foc el va obrir Carles Sagués (ICV), el va seguir Xavier García (PP) i ara li ha arribat el torn al cap de llista i president del grup municipal de Convergència i Unió. 

Ferran Falcó va ser juntament amb Carles Sagués dels candidats a l’alcaldia de Badalona a començar més ràpidament la cursa electoral. Conscients que partien enrera a la graella de sortida però que fent rodar bé la màquina podien donar alguna que altra sorpresa (o disgust, segons es miri) es van posar el xandall i les espardenyes i van començar la cursa. Falcó va voler interpretar literalment el sentit de les eleccions, una cursa contrarellotge, i la seva fotografia de precampanya la va fer a les pistes d’atletisme i fent servir l’eslògan: «Prepara’ts, llestos, Canvi!». Una bona manera de recuperar una expressió nostrada, la del canvi, però que és l’única paraula vàlida quan es vol fer servir per il·lustrar la necessitat no d’un relleu -que acostuma a passar de mà en mà del mateix equip- sinó d’una substitució política.

Aquesta cursa, però, no està feta per a esprinters sinó per a fondistes, que no caiguin en el desànim si el vent els frena la velocitat. Hi ha una inèrcia del vot polític que bé valdria un estudi sociològic i que confirma que el canvi de tendències no és fàcil d’assolir i encara menys a curt termini com preveuen equivocadament alguns (i no parlo per en Falcó, que em consta que això ho té clar). La dificultat de la cursa no invalida els atletes que intenten pujar el podi perquè hi haurà un moment que si l’equip principal no passa el testimoni acabarà esgotat i una combinació de resultats, com a les eliminatòries de futbol, pot donar un nou panorama.

I ja que estem en el joc de les metàfores val la pena fer un petit anàlisi semiòtic, molt humil, de la pancarta convergent. El globus que conté la paraula «Canvi» està situat al cor de la ciutat perifèrica, amb les tres xemeneies al fons, lluny del campanar de Santa Maria, far inequívoc d’una part majoritària dels votants nacionalistes. És en el context d’aquells barris on es guanyen i es perden les eleccions. Fer-li un retret, la frase: «La majoria volem un canvi. T’hi apuntes?» no es llegeix si no t’abraces al fanal; i ja se sap, abraçar els arbres diuen que et dóna energia i abraçar els fanals, com a molt, una descàrrega elèctrica…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!