El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Fumatta blanca al PSC badaloní; d’un blanc vermellós per la sang dels caiguts en el combat de la confecció de la candidatura. Poques baixes. Zero renovació. Una llista de transició per un mandat que promet tenir un balanç més pobre que l’actual si res no canvia per gràcia i obra de les urnes. En el fons de tot el que ha passat a Badalona: una partida d’escacs nacional que ha perdut el primer secretari de la Federació del Barcelonès Nord del PSC i alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, davant de José Zaragoza, secretari d’organització nacional del PSC i primer secretari de la Federació del Baix Llobregat.
Analitzem bé els quatre renovats de la llista del PSC: un regidor que està malalt; un altre que arriba a l’edat de la jubilació; un que porta a l’Ajuntament des de 1983 i que segons l’acordat al Congrés de Sitges l’ha de palmar perquè toca; i un regidor que cau de la llista en el canvi de cromos interfamílies. Si això és renovació… La candidatura confirma que aquest ha de ser un mandat de transició a l’espera que el PSC trobi el mirlo blanco que opti a la cadira d’Arqué. Això és l’únic que justifica que Paquita Teruel, una persona d’un perfil polític baixíssim, molt poc significada políticament i amb un discurs polític escàs faci tàndem amb Arqué. No molesta a cap família. Més dur ha estat l’aterratge de la seva neboda, Conxita Botey, que durant tot el dia es deia que seria la número 2 de la llista -era el gran fitxatge de l’alcaldessa- i que va protagonitzar un rècord polític: del matí al vespre va caure deu posicions, fins a la dubtosa dotzena posició (fora del consistori si ens creiem les enquestes). La tieta va sortir guanyant.
Ahir va ser un dia molt animat en la història política del PSC, quasi d’histèria; a darrera hora Fermín Casquete va plantejar un pols: Francesc Serrano havia d’anar per davant de Jordi Serra -primer secretari del PSC badaloní i regidor d’Hisenda- a la llista o allò la seva gent no ho votava. Van negociar quan la gent ja era a dins del teatre Principal -quin escenari més addient, un teatre a punt de ser reconvertit…- i al final van transigir: Serrano aniria de tres. Pitjor ho va tenir Roser Castillo, que al llarg del dia entrava i sortia de la llista segons el vent que bufava, malgrat que Josep Duran havia fet saber que si havien de triar millor marxava ell que no pas ella; ara bé això implicava que Duran tornaria a la seva plaça a Urbanisme. Pot ser per això, Duran s’ha mantingut a la llista i Castillo també. De la resta poca història: conserges de centres cívics que van passar a coordinadors i que ara podran ser regidors -cosa que demostra que existeix un way of life badaloní, que també som una ciutat d’oportunitats-; algun regidor que sobreviu per quota familiar (Raquel López); algun mig protagonista de combats de boxa (Albert Tomàs) i algunes persones que han demostrat mèrits per arribar a ser on són com Pablo Hernán, un treballador inesgotable. L’anècdota: que López Guardiola, en un acte de reafirmació personal, exigeixi i aconsegueixi que li concedeixin tancar la candidatura.
El rerefons de tot el que ha passat en les últimes setmanes no s’ha de buscar a Badalona. Des de la ciutat havien dit que aquest cop sí, que la llista la decidirien els del municipi i des del municipi. Res de res. El gran germà no ho ha volgut així. Aquí hi havia un escaquer més gran que el local. La partida la jugaven dos capitans teòricament amics: Bartomeu Muñoz i José Zaragoza. Resultat final 0-1. Zaragoza ja no està al mateix nivell que Muñoz i ho ha volgut demostrar: cop de força i imposició del sacrifici de López Guardiola -i al darrera encara hi podem trobar més gent que caigui com el conseller delegat de Marina Badalona, Juan Felipe Ruiz-. Diuen que el recol·locaran, com han fet amb Tortajada a qui espera el Consorci de la Zona Franca. Segur que la partida no s’ha acabat, però el primer set és per Zaragoza. Interessant partida, en un context d’una ciutat en canvi, on operen poderosos interessos econòmics (Sanahuja, Pujol-Busquets i altres…) que també juguen les seves opcions.
A la foto el ticket electoral socialista. Maite Arqué i Paquta Teruel. La foto és de Jordi Gonzalo, de l’arxiu d’El Punt.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amic Andreu, el article en qüestió es magnífic, clar i aclaridor; sens dubte es absolutament recomanable per qui vulgui entendre el que ha passat i passarà amb el PSC a Badalona. Altre cosa es la opinió que cada un pugui tenir de aquesta llista electoral, per part meva men guardaré prou de opinar sobre persones, ara be, si d’aquesta llista deu sortir el equip de govern de la ciutat, del cert que no se si Badalona caurà de un cop per tots en la mes absoluta mediocritat.
Joan Walter Fibla