El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Avui he dedicat a la reivindicació de la memòria de l’afusellat alcalde Xifré la contraportada d’El Punt del Barcelonès Nord, que reprodueixo en aquest post. En l’article insto el consistori a homenatjar com es mereix un alcalde badaloní que va morir per la seva condició de figura institucional, representant de la legitimitat democràtica i critico el fet que hi hagués molt poca representació política i institucional en l’acte de presentació del llibre del consell de guerra de l’exalcalde.
Badalona, suposo que com tots els municipis, té deutes pendents de
saldar amb alguns dels seus ciutadans. La llista possiblement
l’encapçala Frederic Xifré i Masferrer, alcalde de Badalona entre el 16
de març de 1936 i el gener de 1937, que ha passat a la història com a
l’autoritat municipal més important de Catalunya afusellada pels
franquistes. Durant anys la seva ha estat una memòria oblidada, malgrat
que la ciutat li tenia dedicada una plaça que mai no va ser gaire
afortunada i que ha acabat desapareixent arran de les obres de reforma
de l’illa Fradera i de l’arribada del metro al centre de la ciutat. Per
pal·liar en part aquesta injustícia històrica, l’Ajuntament de Badalona
ha editat un llibre del prestigiós Joan Villarroya que recull la
documentació del consell de guerra. El volum va ser presentat la setmana
passada en el lloc on corresponia, a la sala de plens de la casa de la
vila. Malauradament, l’acte va destacar per les significatives absències
que s’hi van poder comptar. No hi havia cap dels alcaldes de la
democràcia –malgrat que l’actual va treure el cap a les acaballes de la
presentació–; ni caps visibles de CiU, Iniciativa ni el PP; ni la
majoria dels representants del teixit associatiu de la ciutat. La trista
constatació que ens és més fàcil oblidar que recordar.
Potser les
autoritats no van entendre el significat de l’acte, potser no se’n va
fer prou difusió, el cas és que no hi havia la representació
institucional que hauria requerit el que podia ser un petit homenatge a
la figura d’una persona que va ser assassinada per la seva condició de
màxim representant de la sobirania popular. Perquè malgrat presentar
múltiples testimonis que avalaven el fet que Xifré no va ni participar
ni permetre en la mesura que va poder algunes de les malvestats del
període revolucionari viscut a Catalunya, el van condemnar en un judici
sense garanties que va ser una revenja en tota regla contra la ciutat i
el país.
Només una interpretació sectària podria considerar una
qüestió partidària reivindicar el reconeixement de la figura de Xifré.
Tot i que va representar Esquerra al consistori, convé recordar que el
1937, quan va fugir del país espantat per la situació que es vivia a la
ciutat i tement per la pròpia vida, el van cessar dels càrrecs
institucionals i ERC el va donar de baixa del partit. De cap de les
maneres, doncs, tot i que la regidoria de Cultura estigui en mans d’ERC,
es pot considerar que la reclamació de justícia sigui un fet
interessat. La dignitat no té carnets de partit.
Badalona, doncs,
encara està en deute amb Frederic Xifré. L’Ajuntament hauria de promoure
la reparació de la memòria de l’exalcalde i, ja que no ha aprofitat
aquesta oportunitat, convocar un acte institucional de reconeixement al
batlle i a totes les víctimes badalonines que van perdre la vida a mans
dels botxins o dels fanàtics d’un i altre bàndol. És un acte de justícia
democràtica no deixar caure en l’oblit la memòria de les bones
persones, dels innocents, que van perdre la vida per la insensatesa
d’una guerra cruel.
La ciutat tindrà un moment immillorable per
poder saldar el seu deute amb Xifré quan hagi delimitat exactament
l’espai que tornarà a ocupar la plaça que abans portava el seu nom i que
conviurà amb la dedicada al mestre Fabra. Ara bé, a banda de
retornar-li el nom a la plaça –sigui més o menys al mateix lloc on hi
havia l’anterior o en una altra zona més tocant al solar de l’Estrella–,
Badalona li hauria de dedicar un monument, emplaçat en el mateix lloc,
que testimoniï d’una manera clara que un alcalde de Badalona emanat de
la voluntat del poble va ser afusellat. D’aquesta manera, i
definitivament, Badalona haurà tancat una carpeta, la de Frederic Xifré,
que continua oberta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
¿Que Badalona le debe, á…? Bueno, Lo primero que cabría es explicarle al 80 % de la Ciudadania de la Badalona de “hoy” es; quién fué el Alcalde Xifré y que representó…
La Badalona de hoy -en gran medida- está sumida en el oscurantismo de dilucidar, por cuanto tiempo podrá comer y dar de comer a sus hijos. Y qué plazo le queda, para quedarse en la calle por nó poder pagar una hipoteca…La Badalona de hoy (cuándo así se habla,se generaliza demasiado) no le dede nada a nadie; más bién al contrario.Quede muy claro…
Dicho lo cual -lo siguiente- ¿Se trató -por lo visto- de un acto PARTICULAR. Fué la presentación de un libro,verdad.?. Nó la plasmación de un homenaje a tan ilustre persona y quienes así lo huiberen deseado; habrían actuado con trasparente limpieza, si en tal sentido, con tal pretensión e -inequívocamente-lo hubieran así presentado,desde el inicio de su organización/preparación.
Aquí lo que nadie dice es que yá estamos en campaña electortal y de lo que se trata -aprovechando el menor resquicio- es de sembrar animadversión y dudas,con respecto al contrincante político.Es lo que priva…
El acto de presentación de un libro sobre cualquier insigne ciudadano, es una cosa. Y un homenaje -en toda regla y debido- es otra…Y muy distinta,en nombre del rigor; también “debido”…