El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Aquest és l’apunt que avui he fet al bloc parlat de Ràdio Ciutat de Badalona, que tracta sobre l’oportunitat que Badalona pugui convertir-se el 2010 en Capital de la Cultura Catalana. Defenso la iniciativa i encoratjo els polítics badalonins a treballar per assolir la nominació.
El post inclou un enllaç amb una informació apareguda al respecte avui a El Punt i un altre amb la web oficial de la Capital de la Cultura Catalana.
Les societats sempre necessiten excuses que els ajudin a cohesionar-se. La ciutat, com a unitat administrativa més pròxima al ciutadà, és l’encarregada de fer cristal·litzar la identitat col·lectiva de la seva gent, que després buscarà referents més enllà: el país, el continent, la raça… La ciutat juga en l’era moderna el paper de la tribu. En tant en quant ens sentim part d’una mateixa comunitat ens presentem davant de la resta de col·lectius. Així diem que som d’aquí o d’allà per presentar-nos davant altres persones, perquè ens diferenciïn i perquè, si convé, ens cataloguin. A vegades no n’hi ha prou amb dir de quina ciutat ets i hi has d’afegir allò que la fa coneguda, si ets de Badalona faràs sortir la Penya. En un món dominat per la mercadotècnia i pel sotrac de la migració -la barreja també dissol la identitat mare- la ciutat s’ha de reinventar permanentment per continuar sabent-se ciutat. Les excuses per aconseguir-ho no sovintegen. El recurs més habitual és recórrer als esports, però no tothom pot acollir un mundial o uns Jocs Olímpics. De competència n’hi ha molta, recordem el fallit intent de Badalona de convertir-se en seu de la FIBA, i per això quan una oportunitat passa per la porta convé agafar-la. Ara Badalona n’ha trobat una i ha decidit postul·lar-se com a Capital de la Cultura Catalana del 2010. Aquest invent té com objectiu promoure la cultura catalana arreu i ajudar a la cohesió del territori. En el fons, proporciona a la ciutat que l’acull una marca i la posa neta i polida a l’aparador mediàtic. Tant de bo puguem agafar aquest tren i això ens ajudi a promoure l’orgull que tant li manca a aquesta ciutat.
Si voleu llegir la notícia del diari cliqueu aquí.
Enllaç al web de la Capital de la Cultura Catalana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Extraordinaria posibilidad y ocasión que debe ser aprovechada. …¡Badalona Capital de la Cultura Catalana, en 2010. ! … Hay mucho que hacer…”Neta i polida” -quizás- nó lo consigamos. Mejor dicho; nó lo conseguiremos…
Pero…¿La Ciudad.?…Badalona es parte de “los” orígenes. Fué un “principio”. Contempló -desde su ribera mediterránea- el nacimiento de la Cultura, primero y de la Nación, después…Estaba yá aquí. … ¿Catalunya.? …Sí. Pero después…
Por cierto, Sr. Mas; agradecido por elegir -Ud. también- la fotografía que “dá luz” a su artículo. En su día “fué mía”…Aparece en lugares gratificantes…Me enorgullezco de ello y me satisface verla -también- en su pág.
Saludos.
Ara els responsables de l’Ajuntament corren a buscar suports entre les entitats i les colles de cultura popular i tradicional.
La pregunta seria:
cal córrer quan s’han fet els deures a temps?
Cal córrer si el que fomentes és la catalanitat dia si dia també?
Cal córrer si tots els barris de Badalona tenen un projecte institucional on fomentar la catalanitat i la cultura d’arrel popular i tradicional catalana?
Fa massa anys que al PSOE li interessa una ciutat dividida (ERC no és més que un acòlit en aquest moment de la pel·lícula). Divisió entre barris, divisió entre entitats.
L’Ajuntament del PSOE (no pas de Badalona) ha promogut el mal rotllo entre entitats. I ho continua fent. Ho sabem.
La culpa de tal o qual entitat, i els responsables polítics que cobren una montonà de diners cada mes es volen lliurar de les crítiques.
Senyors de Cultura i de l’Ajuntament del PSOE, aturem l’espanyolització dels barris, no volem caure en el bipartidisme espanyol (entre dolents, PSOE, i pitjors, PP).
Volem, perquè ho som, tenir identitat pròpia, mescla d’orígens i arrels profundes i populars. Volem ser catalans i catalanes, perquè Baix a Mar, Llefià, La Salut, Artigues, Dalt la Vila, Bufalà, La Morera no són Espanya. Ni Badalona tampoc.
Ja n’hi ha prou de vendre’ns la moto. Si aquest projecte de capital de la Cultura Catalana serveix per redefinir un projecte de ciutat i de país, benvingut sia.
Però, si és per reforçar internament la política del PSOE dels darrers anys i fomentar la divisió cultural de Badalona, l’haurem de fotre a mar.
Cal repensar Badalona i la seva política cultural en el terme més ampli.
Ara els responsables de l’Ajuntament corren a buscar suports entre les entitats i les colles de cultura popular i tradicional.
La pregunta seria:
cal córrer quan s’han fet els deures a temps?
Cal córrer si el que fomentes és la catalanitat dia si dia també?
Cal córrer si tots els barris de Badalona tenen un projecte institucional on fomentar la catalanitat i la cultura d’arrel popular i tradicional catalana?
Fa massa anys que al PSOE li interessa una ciutat dividida (ERC no és més que un acòlit en aquest moment de la pel·lícula). Divisió entre barris, divisió entre entitats.
L’Ajuntament del PSOE (no pas de Badalona) ha promogut el mal rotllo entre entitats. I ho continua fent. Ho sabem.
La culpa de tal o qual entitat, i els responsables polítics que cobren una montonà de diners cada mes es volen lliurar de les crítiques.
Senyors de Cultura i de l’Ajuntament del PSOE, aturem l’espanyolització dels barris, no volem caure en el bipartidisme espanyol (entre dolents, PSOE, i pitjors, PP).
Volem, perquè ho som, tenir identitat pròpia, mescla d’orígens i arrels profundes i populars. Volem ser catalans i catalanes, perquè Baix a Mar, Llefià, La Salut, Artigues, Dalt la Vila, Bufalà, La Morera no són Espanya. Ni Badalona tampoc.
Ja n’hi ha prou de vendre’ns la moto. Si aquest projecte de capital de la Cultura Catalana serveix per redefinir un projecte de ciutat i de país, benvingut sia.
Però, si és per reforçar internament la política del PSOE dels darrers anys i fomentar la divisió cultural de Badalona, l’haurem de fotre a mar.
Cal repensar Badalona i la seva política cultural en el terme més ampli.