No he tingut temps d’acabar l’esborrany de la meva primera anotació en aquest bloc, on volia expressar els meus propòsits, que l’actualitat -com ja sabia- em planteja el repte d’un primer anàlisi polític en clau badalonina: el del resultat de les eleccions al Parlament.
Fent una primera lectura dels resultats en clau local, hi ha qui optaria per destacar l’evident castanya dels socialistes, que perden al voltant d’uns 11.000 vots en aquestes eleccions respecte de 2003 (6,63%). És evident que és un fet més que notable, però no podem obviar que està en línia amb el resultat que el PSC ha tingut al conjunt de l’àrea metropolitana, on destaca la pèrdua de Barcelona a mans de Convergència. Malgrat que socialistes i convergents van tancar campanya a la ciutat, poc mèrit o demèrit es pot atribuir a les agrupacions locals en el resultat dels seus respectius partits. Una altra dada que destaca és la baixa participació, d’un 48,02%, quasi nou punts per sota de la mitjana catalana. Aquesta participació és la segona més baixa a Badalona des de 1980 en unes eleccions al Parlament (la de 1992 és la primera amb una participació del 43,98%), però compte!: en el conjunt de les diverses eleccions que s’han fet a la ciutat des de 1977 (generals, nacionals, locals), el municipi sempre ha tingut una participació que ha estat de mitjana a l’entorn del 5% menys que el total de Catalunya; o sigui, per norma, els ciutadans badalonins som més abstencionistes que la resta de catalans. D’entre 31 comicis fets entre 1977 i enguany a Badalona, aquesta participació és la novena més baixa. Lidera el rànquing abstencionista les eleccions al Parlament europeu de 2004 (34,24% de participació), i són significatives les participacions de les eleccions municipals de 1991 i 1999, molt baixes: 46,43% i 47,15%. No ens fustiguem, doncs, més del que ens mereixem.
Hi ha una dada relevant que molt possiblement hagi pogut passar per alt a algunes persones. El cens electoral d’aquestes eleccions és inferior al de les votacions al Parlament de 2003. Curiós, no? Doncs, cert. El 2003 estaven censades 168.163 persones amb dret a vot i enguany n’hi havia 160.961, segons dades de la Generalitat. És el cens més baix dels darrers anys. Els motius d’aquest canvi, així en fred, no sóc capaç d’explicar-los, però no tenen a veure -en la seva totalitat- amb un decreixement vegetatiu de la població, si no més aviat en una actualització del cens. Tot sigui dit, si tenen dret a vot menys persones, en termes absoluts (en vots no en percentatges), l’abstenció és realment més important que en altres comicis i també canvien en part les valoracions sobre les pèrdues o guanys d’electors de les diverses forces polítiques.
A banda del resultat dels socialistes (25.123 vots/6,63% menys que el 2003), cal destacar la pujada percentual d’Iniciativa i Convergència, malgrat que perden vots. Convergència es manté com la segona força política a Badalona en unes eleccions al Parlament amb 19.516 vots (3.481 menys que el 2003), però el seu percentatge creix fins al 0,47% positiu. El més important és, però, que respecte de 2003 retalla la distància amb el PSC d’uns 8.000 vots. El millor resultat des de 1995, quan CiU va superar els socialistes en 2.000 vots i es va convertir en al força més votada. Pel que fa a Iniciativa només perd 601 vots (7.612), cosa que li permet apuntar-se un creixement percentual d’un punt respecte 2003. Pel que fa a ERC i PP el panorama canvia poc respecte les eleccions de fa tres anys. Tots dos perden poc més de 2.000 vots i el PP continua estant al davant dels republicans (9.570 contra 8.098). Percentualment, Esquerra perd un 0,65% i el PP, un 0,51%.
Finalment, un dels números que fa més fredat és l’assolit pel Partit de la Ciutadania. Ha aconseguit un total de 3.467 sufragis, pràcticament la meitat dels aconseguits per Iniciativa, per tenir una referència. Aquest resultat, unit a la baixa participació els ha donat un percentatge de vot del 4,50%, quasi un punt i mig més que la mitjana catalana. Els vots, previsiblement, han sortit de les files socialistes i populars. Ja se sap que els resultats en unes eleccions al Parlament de Catalunya no són extrapolables al resultat d’unes eleccions municipals, però podem fer un cert excercici de política-ficció que ens ha de fer reflexionar. En cas que Ciutadans-Partit de la Ciutadania es presentés (amb candidats vestits o despullats) a les eleccions municipals de l’any vinent a Badalona, amb aquest percentatge i aquesta participació tindria a tocar la consecució d’una o dues actas de regidor. Tal com sona. Les coses, però, no s’acaben aquí: el 1991 el PSC va assolir la majoria absoluta (14 regidors sobre 27) amb una participació dos punts inferiors a la d’aquestes eleccions. Tradicionalment, l’abstenció ha beneficiat al PSC de Badalona a les municipals…
Demà, si el temps m’ho permet, més: l’evolució del vot a les eleccions al Parlament des de 1980 fins ara a Badalona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si el que ha de canviar a Badalona és només que Ciutadans treguin algun regidor , anem ben servits! Badalona necessita canvis en molts sentits, però sobretot en la correlació de forces polítiques del propi consistori, necessitem airejar les cadires del nostre ajuntament, és allò que es recomana a tots els llibres del feng shui: el chi està dominat pel yin i cal fer neteja i revitalització d’energies. Que l’alternativa no sigui el PP amb Ciutadans, si us plau!
Molt en temo… De fet, no m’estranyaria gens que desprès de les properes eleccions municipals ens trobéssim amb una coalició PSC – Cs… 🙁