“Els fils del patriotisme” de Joaquim Nadal: amnèsia o hipocresia?

Quan algú s’ha dedicat a la política municipal de
manera intensa (durant deu anys, sis dels quals com a alcalde) i n’ha viscut de
tots colors en la defensa dels interessos locals davant les institucions
públiques supramunicipals, especialment la Diputació de Barcelona i la Generalitat
de Catalunya, llegir l’article d’opinió de Joaquim Nadal “Els fils del
patriotisme”
(El Punt, 24/6/2011), donant lliçons de visió patriòtica
governamental, produeix perplexitat, precisament perquè predica allò que no va
aplicar com a exconseller de PTOP. “Hem diluït el valor dels símbols i hem
trencat algun dels fils prims del patriotisme que hem de reconstruir”, afirma,
tot apel·lant a una autoestima del productes nacionals vinícoles i a la seva
promoció, per exemple, en autopistes, a l’estil francès.

 

Només el Departament que ell dirigia, amb la
Secretaria per a la Mobilitat dirigida pel seu germà Manel Nadal i amb la
Delegació del Govern a les Societats concessionàries d’autopistes, també
depenent de PTOP, són els responsables de la manca d’aquesta “visió patriòtica”
en denegar i posar tots els pals a les rodes a la connexió turística de l’àrea
de descans de la C-32 (la del Maresme) al seu pas pel Masnou amb el primer
centre d’acollida turística (CAT) del govern català ubicat a Teià, a tocar del
celler romà de Vallmora. Avui, gràcies a aquesta tríada política, la connexió
encara no és una realitat, malgrat que el finançament estava garantit per
ACESA, concessionària de l’autopista, i pels ajuntaments d’Alella, el Masnou i
Teià.

Recordo una reunió dels tres alcaldes amb
l’aleshores secretari de la Delegació (del nom del qual no em vull recordar) en
què se li va demanar aplanar el terreny dels permisos de PTOP per l’esmentada
connexió i per tal que ACESA ubiqués un rètol turístic abans de la sortida d’Alella
anunciant, a la francesa, Esteu travessant la DO Alella i anunciant el
CAT dedicat a la romanització i als orígens del vi des de l’època romana fins a
les actuals DO catalanes. Un cartell a l’estil del que hi ha a l’alçada de
Caldetes anunciant el museu Picasso de la Fundació Palau i Fabre. Quina va ser
la nostra sorpresa en sentir, en boca del cap de servei de torn, amb gran visió
de país i obeint ordres dels seus superiors, que aquell cartell de Canet estava
fora de normativa i que el farien treure. L’altre gran argument era que la
connexió turística del pont de Diable (aqüeducte romà) al seu pas per Tarragona
era de titularitat estatal, i que ells no n’eren responsables (en realitat,
darrere l’actitud de PTOP hi havia l’obsessió política pel projecte dels
laterals de la C-32 i un estira-i-arronsa amb l’altre Departament del Govern
impulsor de la xarxa dels CAT, concretament el d’Innovació, Universitats i
Empresa, d’un altre color polític…).

Quan hi ha hagut alcaldes i municipis que han
maldat per posar en pràctica polítiques de “patriotisme” gastronòmic, cultural
i de promoció econòmica del territori emulant el model francès, des de la
Mancomunitat de Serveis dels tres pobles, dels del Consorci de la DO Alella,
des del Consell Comarcal del Maresme, des del Consorci de Turisme Costa
Barcelona-Maresme, per convertir l’activitat vitivinícola de la DO Alella en un
actiu de país, senyor Nadal, com a mínim no doni lliçons de “patriotisme subtil
i intel·ligent”, perquè n’hi ha que n’hem patit precisament l’absència quan
éreu conseller. O se li ha d’atribuir amnèsia política o una certa hipocresia.

(Foto: Inauguració del primer CAT del Govern a Teià, juny de 2009.)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *