Perquè el PSC puja a les enquestes si tot és tan desastrós? On és el català emprenyat?
Els comentaristes polítics estan desconcertats. Catalunya ha patit els últims mesos una plaga de desgavells atribuïbles als errors dels seus governants. Els desastres han afectat gairebé totes les capes de la societat. Al que no li han tallat la llum durant dies ha patit retards en els trens, el que no s’ha vist afectat pels problemes de l’aeroport pateix una pujada de hipoteques paorosa, i els observadors han encunyat l’expressió de “català emprenyat” en la suposició que als habitants d’aquesta noble terra ja se’ls ha acabat la paciència.
Puix que els habitants de la dita noble terra s’han dotat d’un sistema democràtic per tal d’escollir els seus governants, i tenint en compte que, tot i la divisió de poders entre els diferents nivells de govern, la immensa majoria de les decisions que han ocasionat aquest desori pertanyen al mateix partit polític, caldria esperar que una part no despreciable dels ciutadans hagin decidit retirar-los-hi la confiança. Aquesta suposició és errònia, pel que es veu.
Fa pocs dies han sortit noves enquestes electorals que posen de manifest que, tot i alguns desplaçaments de l’expectativa de vot força minoritaris, el mapa electoral català continua on era. Tot i les dificultats de la ciència demoscòpia en precisar aquests moviments, la única cosa que sembla clara és que el partit que mana experimentarà un increment, més o menys modest, en els seus vots.
Vaig sentir Lluís Foix, a propòsit d’aquesta enquesta, que segons indica l’evidència, el “català emprenyat” al que fan referència els mitjans és l’Artur Mas i uns quants com ell. Dit d’una altra forma, que els únics que estan emprenyats són els que volien manar i no se n’han sortit. Que la gent, en el fons, és molt feliç. Perquè si no ho fos, canviaria de vot.
A la tribu aquesta de Vilaweb ens engresquem amb la idea que si el desastre infraestructural és tan gran, una part de l’electorat podria adonar-se que el problema no és la Maleni, ni l’Asnar, ni el Bono, ni el Rajoy, el problema és Espanya, i l’independentisme guanyarà posicions en adonar-se els electors que Espanya ens espolia i ens roba sense compassió. Però la gent, els votants catalans, està força lluny d’arribar a aquesta conclusió.
La conclusió a què arriben, pel que es veu, és que la culpa és del PP. El caos de Rodalies pot interpretar-se de la forma següent: els socialistes han fer un tour de force per portar l’Alta Velocitat d’una vegada, ha posat els neulers sobre la taula, han pressionat a tort i a dret perquè les coses s’acceleressin, perquè portàvem una eternitat entre dilació i dilació, i ja sabem que les coses no sempre surten com volen, però aquests, almenys, hi posen ganes.
I si el problema és Espanya, com diu la intel·lectualitat il.lustrada, el problema és el PP, que encarna la idea d’Espanya, raó per la qual hem de votar el ZP, que és aquell a qui el PP més odia i que més el perjudica.
En la meva modesta opinió, la gent que pensa així és perquè no surt mai per les espanyes, o no té ocasió de parlar amb gaire espanyols. Però, mai es sap, potser sí que com somnia ella li hauríem de fer un monument a aquesta senyora andalusa tan salada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per que entre altres qüestions Catalunya continua sent una simple colònia mediàtica espanyola en mans del PP i PSOE.