La 4J: La Sectorial d’OptimistesxI vota SÏ

Doncs aixpò, que acabo de crear una nova Assemblea Sectorial de l’NC: Optimistes x la Indpendència. Sí, ja ho sé: a bona hora! Però millor tard que mai. La Sectorial de fet una escissió de la molt (massa) exitosa secotrial de Torracollons x la Independència, de la qual en sóc president… ara dimissionari) i com a acte fundacional he votat SÏ a la consulta de dissabte (via correu eletrònic).
 
No sé si hi ha possiblitat de fer la Llista DEL Presidnet, la Llista AMB el President, la Llista SENSE el President, la Llista CONTRA el Prsident, la Llista SEGONS el President o si el que estem fent és simplement repassar … la llsita de presposicions. N’hi ha més de 40, o sigui que propsotes no quedarà: jo porposo la Llista DEÇÀ del President, ja psoats…. M’és igual: a mi no em sobre ningú, però no em cal ningú, tampoc.
 
Als qui vulgueu votar NO, penseu 30 segons que:
 
* Qui no s’arrisca no pisca.  Nosabem què vol dir el “sí”, però sabem que el “no” duu a llsites separades i a més barallades. I el que és pitjor, de baix to amb polítics moixos i en crisi d’imaginació i entusiasme.
* Que no es pot posar l’ANC en perill, però que una ANC saníssima i harmoniosament unida perdent el 27S és com un casament perfectament organitzat, però sense nuvis (o sigui: inútil)
* Que si la societat civil és l’actiu més gran que tenim, sembla poc intel·ligent no utilitzar-lo en el moment crucial (com guardar els estalvis per després de morta de gana tota la família).
* Que l’única arma que li queda a l’unionisme imaginatiu és la carta de les esquerres “en contra de Mas/CDC” (i els seus aliats, que inclou ERC, agradi o no), l’hem de desactivar. I no dic que ICV o ProcésExclaustrant juguin a això, ni Podem: dic que d’altres, com a mínim, els volen utilitzar per a això, clríssimament. Però aquesta carta, contra una candidatura forta de la societat civil on la majoria immensa dels candidats no sigui “la casta política dels 30 darrers anys”, no la podran jugar. Per tant, segurament suma a la nostra banda, i seguríssim que resta atractiu a certes opcions, i a certs suports, a l’altra banda
* I que si l’ANC dóna un senyal massiu i clar, potser els polítics endormiscats faran una revifadeta
* Eps, i el gran arguemnt final, pels que sempre pensen en “els altres”: què us sembla que li fa més nosa i angúnia a la Camcho, en Rivera? I a l’Iceta? i al propi Duran? O sigui: què els fa por no ja als adeversaris, sinó als que no volen que el 27S sigui un plebiscit reeixit? Doncs això…
 
D’acord, calien més de 30 segons… però oi que pagava la pena?
 
Ah, encara no ho veieu prou clar? Doncs ja només em queda un argument, el definitu: feu-me cas, que sempre tinc raó!!! 😉
 
(sí, ja ho sé, això ho pensa molt pcoa gent… però les gran vertitats no sempre es reconeixen fàcilment).
 
I si no surt bé? Doncs res: serem on érem, ni més ni menys, i tindreu el paler immens de dir-nos als optimistes: ho veieu, com no anàvem enlloc? Penseu que si surt el “no”, us perdreu la possibilitat de gaudir aquest gran moment del “jo ja ho deia”!!!
 
En fi, com diuen a Chigago: vote early, vote often ;:)
 
Amadeu Abril i Abril
President in pectore de la Sectorial d’Optimistes x la Independència. President Dimissionari de la Sectorial de Rorracollons x la Independència
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *