Aquest text és el meu discurs a la presentació de Toni Morral com a candidat d´IC. En aquell moment jo ja sabia que seria candidat de CiU. Però tenia molt clar quina havia de ser la nostra aposta. Passat el temps continuo pensant que vam fer el que havíem de fer, però també és cert que durant aquests anys hem descobert una cara partidista i molt sovint sectària d´Iniciativa i del propi Toni Morral, que fan que avui haguem de plantejar les coses de manera força diferent.
Molts de vosaltres us preguntareu què carai faig jo avui aquí. Si fa molts anys que no milito a IC, si he format part i formo part encara d´altres universos polítics. Quan en Toni em va proposar de participar en aquest acte, vaig dubtar molt poc de fer-ho. Primer perquè m´ho demanava un amic, i després per que la única cosa que havia de fer era una acte de sinceritat, de dir en veu alta allò que pensava. Molts de vosaltres ja sabeu que amb en Toni m´uneix una profunda i antiga amistat, però aquest fet seria poc rellevant en un acte públic de caràcter polític. Amb en Toni Morral m´uneix a més, una sensació profunda de complicitat. I aquest fet si que mereix tal vegada trascendir a l´esfera del que és públic. Complicitat?, complicitat amb persones que poden formar part d´altres projectes polítics? Sí, complicitat.
Complicitat per construïr horitzons compartits.
Complicitat a favor d´una Cerdanyola que estimem, i que voldriem veure un dia orgullosa de si mateixa. A favor d´una Cerdanyola culta i avançada. A favor d´una Cerdanyola amb arrels molt antigues i disposada a abraçar la modernitat i posar-s´hi al capdavant.
Complicitat per fer entendre la política de manera oberta i engrescadora. Per trencar els motlles de les burocràcies, i dels aparells omnipresents. Complicitat per rescatar els valors de la llibertat de pensament, per reivindicar la diversitat i el valor de la persona i la seva llibertat. Complicitat per ser oberts i saber sumar. Complicitat per compartir . Per compartir , si cal a vegades, des de la discrepància.
Complicitat també per defensar i construïr un país que volem fer anar més enllà. Complicitat per fer avançar nacionalment Catalunya, i poder sortir d´aquest estat letàrgic i somnolent en que sembla que ens trobem tots plegats. Complicitat per anar molt més lluny.
Complicitat amb en Toni Morral, per millorar aquesta ciutat i per despertar aquest país.
Tenir a en Toni de cap de llista, tenir a Toni Morral com a un dels polítics més actius d´aquesta ciutat és un luxe per tots nosaltres. És un luxe per aquesta ciutat.Toni Morral té la gran virtut de la transparència, de la sinceritat. I d´una serenor profunda que fa sempre que amb ell l´entesa sigui fàcil. L´art de saber construïr en positiu, l´oferiment de trobar camins que facin possible l´encontre, des de la seguretat de les pròpies conviccions .Lluny, sempre molt lluny de les guerres brutes, i de les desqualificacions fàcils.Amant del respecte i del diàleg. Militant del sentit comú . Tossut i infatigable per arribar als objectius desitjats.
Toni Morral, és un luxe per aquesta ciutat que tanta feina té al davant per retrobar-se a si mateixa.
Ja sé que Toni Morral és el candidat d´Iniciativa, i us felicito molt sincerament , per haver tingut l´encert de renovar-li la confiança una vegada més, estigueu segurs que no us heu equivocat. Però Toni Morral és, a més a més un candidat de Cerdanyola i per Cerdanyola, i aquest fet ens ha d´omplir a tots d´orgull i d´il.lusió. Sortosament tinc el convenciment que no serà l´únic candidat per Cerdanyola, i tindrem la sort de disposar també d´altres candidats i candidates d´alçada,malauradament no tots, que des de la dignitat de defensar les pròpies idees, sabran posar Cerdanyola i Catalunya per davant . Quan algú, i aquest és el cas de Toni Morral, és capaç de traspassar les fronteres estrictes de la seva formació política, i és capaç d´il.lusionar a segments de la població que no pertanyen estrictament a l´obediència de les pròpies sigles, vol dir que al darrera hi ha la vàlua, la sinceritat i el compromís innegociable amb el propi país, amb la pròpia ciutat, i amb els valors més elevats de la llibertat i el diàleg entre les persones.
Sóc conscient que no tots els qui esteu avui aquí, entendreu que hagi estat precisament jo, qui parlés de Toni Morral . Sé també que fora de món d´Iniciativa, no tothom entendrà o compartirà la meva decisió de participar avui en aquest acte. Però us asseguro a tots que l´única cosa que he fet és parlar des de la sinceritat i de la convicció profunda, que compartir complicitats a favor de les coses en les que un creu, és la manera més eficaç, més humana i més real de fer avançar les idees.
Fa més de 20 anys que he compartit treball i il-lusions amb en Toni Morral. Mai m´he sentit defraudat. Amb en Toni Morral vam iniciar l´agrupació Sardanista i el Congrès de Cultura catalana. Vam participar en moviments joves i alliberadors en el món cristià, vam fundar i fer créixer Nacionalistes d´Esquerra, hem compartit mil batalles per obrir els horitzons dels partits i construïr un discurs progressista molt allunyat de la maldat i ineficàcia d´ideologies arcaiques que han dominat determinades esquerres. Hem somniat junts la Cerdanyola del futur, hem compartit objectius i il.lusions, vam fundar Cerdanyola Debat en el moment que va donar els seus fruits més preciosos. I encara que no sempre hem coincidit en l´eina política adequada, mai hem deixat de compartir el grans objectius. Me´n sento orgullós. I agraeixo molt profundament tots aquests anys de col.laboració que no vull que s´acabin mai. Agraeixo molt profundament la invitació dén Toni per participar avui en aquest acte, ho agraeixo fins el punt, on les paraules em són insuficients per expressar-ho. Deixeu-me acabar amb les paraules de Miquel Martí Pol, que no per molt utilitzades deixen de tenir un sentit profund i engrescador :
“Tenim a penes el que tenim, i prou: l´espai d´història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.”
Cerdanyola 30 de novembre de 2002
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Alfons, primer de tot vull dir-te que sento la teva situació personal, per les teves ganes de fer i que poses per Cerdanyola, tot i que moltes vegades no coincidim en les formes de fer, possiblement coincidiríem en els fets o els objectius.
Dit això, crec que es injust seguir amb l’argument que son els altres el culpables de tot i que vosaltres sou el bons, els que ho feu tot perfecte i els altres els que s’equivoquen. L’auto critica es una formula de fer-se més fort, de reconèixer els errors per posar remei, si ens tapem els ulls i no sabem perquè em caigut, es molt probable que tornem a caure un altre cop.
Soc conscient i torno a dir-te que us heu equivocat en l’anàlisi de les ultimes municipals i l’actitud o millor dit l’estratègia que vàreu plantejar, primer aïllant o excloent a gent per no fer-los partícips del govern, l’altre intentant marcar perfil propi dins al propi govern per recuperar el vots que enteníeu perduts per la figura del Toni, extrapolant-ho al àmbit personal i no pas polític com deuria d’ésser, aquí es on la força de CiU com a federació tindria que radicar la nostre força, vosaltres vàreu optar per ser la forma d’aïllar el que enteníeu com amenaça i veu voler ser els únics interlocutors, cremant el terreny personal i de convivència que tindríeu que haver preservat per evitar tanta tensió dins del govern, que en definitiva es la l’única conseqüència del que finalment a succeït.
Personalment un cop fora i sense ganes de tornar de moment a la política activa, et demanaria que assumíssiu la vostre culpa i deixéssiu de manipular les persones i les sigles de CiU, es una simple qüestió d’higiene democràtica o una simple de valentia política assumir i dir el que realment a passat.
Moltes gràcies i fins aviat
Hola Alfons,
t’he de felicitar per aquest discurs. I et felicito perquè aquest estil de fer política no és típica d’aqui, reconèixer públicament la vàlua, les capacitats i habilitats d’un polític que no pertany al propi partit t’honora.
Les maneres de fer a les que ens tenen acostumats els polítics és a fer-se la punyeta els uns als altres, tot desacreditant a l’altre gratuïtament, manipulant i enganyant, anant en contra de l’altre per sistema, faltant-se al respecte,… i així no hi ha manera poder treballar, aquesta actitud els perjudica i ens perjudica, a tots. Hem de canviar moltes coses en política i hem de començar pel concepte i pels polítics. Hem d’anar cap a una política escandinava, de treball en equip.
Entenc que ara puguis patir una visió borrosa sobre la política municipal però no et separis mai d’aquest camí en el que sembla que hi ets.
Helena
Hola Alfons
Tot i que ideològicament em trobo molt lluny de CIU i de tú vull agrair-te que hagis penjat aquest text tants anys després perque crec que, en gran mesura, expresa el que pensavem tots aquells que hi vam ser allà aquell dia aviat farà set anys. Encara el recordava però sempre és millor llegir-lo de nou. És una molt bona diagnosi del sentiment comú que llavors teniem de canviar el govern de Cerdanyola a partir d’una pluralitat ideològica molt difícil de conjuntar.
És cert que sóc dels que es preguntaven “¿Este que pinta aquí si no es de los nuestros?” i no vaig aplaudir-te, són coses dels comunistes sectaris com jo! També sóc dels que fa molt que penso que aquest projecte va ser un fracàs de tots i, especialment, del Toni. Però en qualsevol cas no crec que ens haguem de penedir de res. Al 2003 vam fer el que tocava i vam fer be de confiar i de creure.
Continuo pensant que el canvi resta pendent i espero que arribi, encara que per una altra banda.