Alfons Escoda

Des de Cerdanyola, per Catalunya

2 de setembre de 2008
Sense categoria
3 comentaris

Finançament, els titulars que no veurem.

Sóc absolutament pessimista amb el final de la negociació del finançament i el compliment de l´Estatut per part del govern de Madrid. Zapatero sap que qualsevol incompliment, de moment,  li ha sortit  gratis a Catalunya, i que els costos de fer complir l´Estatut li són complicats a Espanya.
Només la unitat dels partits catalans, fixant prèviament els límits de la negociació i el manteniment fins al final de les posicions, podríen portar-nos algun èxit. Però per que això passés els PSC i IC s´hauríen de mantenir fins al final. Jo en sóc molt escèptic, no tinc cap raó per confiar en els socialistes ni amb en Saura.
Aquests són alguns titulars, que no veurem, però que podríen garantir algun èxit en la negociació :

-“Els partits catalans fixen uns mínims, sense els quals no aprovaran el nou finaçament.”

-“Carme Chacón i Celestino Corbacho amenacen  d´abandonar el govern, si Zapatero incompleix l´Estatut”.

– “ERC i IC no estan disposats a continuar en el govern Montilla, si aquest pacta amb Zapatero l´incompliment de l´Estatut”.

– ” Els 25 diputats del PSC, igual que la resta de diputats catalans, no aprovaran els pressupostos de l´estat, si no hi ha un bon acord de finançament”.

-“Els alcaldes del PSC aposten per votar “no” als pressupostos si s´incompleix l´Estatut”. 

-“Primer avís dels diputats catalans: ahir no es va poder aprovar a les Corts Espanyoles la llei X, que laminava les competències de Catalunya”.

-“Un manifest signat per 7500 càrrecs públics del PSC exigeixen el compliment de l´Estatut, i obren la porta a la desfederació del PSC amb el PSOE”.

M´agradaria molt d´equivocar-me, però dubto que veiem cap d´aquests titulars als diaris. Catalunya no podrà avançar mai, si els seus partits no depenen només de la voluntat dels catalans.

  1. Si veig un titular d’aquets ingresso en un centre de desintoxicació de cocaïna. Pensar que aquesta colla de dropos del PSC sacrifiquin la seva vida de plaers a canvi del servei al país és digne d’estar sota efectes d’alucinogens.

  2. Qui ha de sortit a defensar l’estatut? ERC que hi va votar en contra, PSC, que hi va fotre més de 250 esmenes en pocs dies, ICV, que traeix els seus companys de govern, PP?, Només queda CiU (el cel ens cau al damunt que diu l’Astèrix). Per què ens hem d’esforçar tant, portem anys, per una merda d’estatut principatí i traïdor?  No serveix de res negociar les molles, mentre d’altres regions d’espanya s’enporten el pa. Parlar d’estatuts, d’actes unitarais i de mínims és fer el joc a Espanya. Independència dels Països Catalans i cap a casa, i menys tonteries de la burgesia consevadora catalana i principatina, que l’únic que vol amb tot això, és poder remenar unes quantes cireres més. A mi com a la majoria de la gent independentista, l’estatut aquest ens la pela, en la pelava fa 3 anys i ara encara més…

  3. acabarà no molt diferent del pacte de l’estatutet, amb consignes a acceptar amb realisme i responsabilitat el resultat excel·lent d’una negociació…que no serà ni excel·lent ni negociació òbviament…però què més els dóna a ells. No arriscaran pas la cadireta o la comoditat, al cap i a la fi el paguem els currants l’expoli espanyol, i els que més el paguen voten PSOE…

    el més trist és que hi ha que consideren optimista pensar que s’arribi a un acord. Això seria un altre desastre i ja en portem…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!