Alfons Escoda

Des de Cerdanyola, per Catalunya

21 d'octubre de 2009
Sense categoria
0 comentaris

Cerdanyola necessita un canvi. Article octubre 2002

Aquests dies he pensat molt en el que vaig escriure i pel que vaig apostar l´any 2002, i que sortosament s´ha pogut desenvolupar durant aquests 6 anys.Avui tot allò s´ha acabat. L´alcalde Morral ho ha trencat de manera brusca i injusta.Però ara cal trobar nous camins, per que els objectius continuen essent els mateixos. Cal iniciar una nova etapa, i jo també m´hi vull comprometre.

He decidit publicar al bloc els articles més importants d´aquell temps. Aquest és el primer :

Cerdanyola necessita un canvi

 

 

Fa 23 anys que el govern de  l´Ajuntament de Cerdanyola té el mateix color, hi ha bàsicament les mateixes persones, i per damunt de tot està governat pel mateix estil, per la mateixa sensibilitat, pels mateixos complexes i per les mateixes pors i incompetències. Hem perdut molts trens, hem anestesiat moltes energies. I han acabat esdevenint normals moltes coses que no ho són. Ja n´hi ha prou. L´actual estil de govern no donarà per més.Hem vist també aquests darrers anys com el color polític, la ideologia, juga un paper relatiu en els governs municipals. Les grans, i positives, transformacions que han viscut ciutats veïnes com Sabadell, Terrassa o Sant Cugat s´han produit sota colors polítics diferents, però han tingut com a motor la inteligència, la il.lusió, el sentit comú i l´estima per la ciutat.Les victòries consecutives dels socialistes a Cerdanyola tenen una explicació múltiple i complexe, que encara que no els resti legitimitat democràtica,  són una barreja de voluntat popular, molta sociologia, jocs primaris de favors i contrafavors, agraïments pels petonets i les excursions i algun pernil menjat entre “paisanos”.

He fet aquesta introducció ,per tal de situar-nos en quines poden ser les perspectives dels qui anhelem un canvi. El problema a Cerdanyola no és estrictament polític. No és només ideològic. El problema no és que el govern estigui classificat en l´apartat “socialista”. No és ,només, un problema de dretes o esquerres, ni de més espanyolistes o menys, encara que aquests factors també juguen un paper.El problema és un estil de govern enquistat massa dècades.És una qüestió de necessitat de canvi, d´aire nou, de ventilació, de trencar inèrcies estèrils i circuits de favors perversos. Es una qüestió de (re)tornar la il.lusió i l´estima a la ciutat com a motor principal de l´activitat municipal.Però, qui pot representar una alternativa que pogués esdevenir  victòria electoral?. Jo mateix, m´oferiria per encapçalar o participar en una llista electoral independent plena de bones intencions i garanties de canvis positius, però la necessitat de canvi és tant important ,que sense descartar cap possibilitat, avui m´inclino per una opció més pragmàtica i possibilista.L´alternativa és que els móns polítics que avui no són al poder, i poden representar una sensibilitat positiva per la ciutat s´enforteixin i treballin amb força i ilusió pel canvi.És a dir, que el món polític que poden moure Convergència, ERC i la Iniciativa de Toni Morral creixin i s´enforteixin.Cadascú des de la seva pròpia identitat, des de les seves conviccions i alternatives.

 Convergència té la possibilitat i la responsabilitat per motius de força electoral i  sociològica d´erigir-se en possibilitat real d´alternativa.És el primer partit de Catalunya, i ja ha guanyat altres eleccions a Cerdanyola. Un nou equip il.lusionat de persones estant mirant al futur amb força, i els propers mesos haurien de ser capaços d´ilusionar i mobilitzar de nou els importantíssims sectors de Cerdanyola que donaran suport als seus plantejaments. D´altra banda, Toni Morral ha estat capaç d´aglutinar un equip humà cohesionat, que ha desbordat les fronteres polítiques estrictes d´Iniciativa, i per tant pot  a ser referent d´una possibilitat de canvi carregada de sentit comú i d´estima per la ciutat. No em toca a mi, dissenyar les fórmules concretes, ni les estratègies de ningú, però veig en aquests tres móns possibilitats de canvi.M´imagino el futur. I, tot i que no és el meu, m´agrada més que el que  hi ha ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!