La confirmació dels fets no deixa de ser dura, per més real que sigui. Les declaracions d’en Carod que avui recull Vilaweb no fan més que aprofundir en aquesta realitat dura i necessàriament superable:
El decret d’ensenyament que
prepara el govern, que assumeix una hora més en espanyol a primària,
quedarà enllestit abans de la primavera, segons que ha dit avui Ernest
Maragall, que ha defensat la necessitat d’incrementar l’ensenyament en
espanyol i de potenciar també el del català, com a llengua vehicular i
l’anglès. Però Carod-Rovira ha dit que ara només hi havia un esborrany
i que ‘reduir-lo al debat sobre una hora més o menys s’allunya de la
realitat’.
Carod ha dit que ara el text només
era un esborrany i que s’havia de definir, amb el propòsit de corregir
els dèficits educatius que hi ha a Catalunya, ‘perquè tothom sàpiga bé
el català i l’espanyol’.
El conseller Ernest Maragall ja va dir ahir que el decret era ‘el
millor que mai s’ha fet al servei de l’educació de Catalunya i per la
defensa del català’. Ho argumentava dient que l’ensenyament en català
de primària no disminuirà, sinó que augmentarà, gràcies a la sisena
hora. El sindicat majoritari USTEC va dir que aquesta explicació era
falsa, perquè la sisena hora no és curricular, sinó de reforç, i que
‘el conseller no hauria d’assumir la tercera hora d’espanyol perquè no
hi ha cap raó que l’avali’.
La funció del govern de la Generalitat de Catalunya -igual com dels de les altres ganeralitats nostrades- és garantir que el català i l’espanyol es coneguin bé?
Si fem abstracció de la realitat nacional podríem dir que sí, igual com el francès, l’anglès, l’àrab o el japonès. O sigui, que les acadèmies d’idiomes, l’escola oficial i els centres d’ensenyament facin bé la seva feina i ensenyin, en l’àmbit lingüístic, adequadament les matèries pertinents. Per tant, també és obligació dels governs que tothom aprengui bé allò que estudiï, sigui jardineria, matemàtiques o pastisseria. Els governs han de garantir que hi hagi les condicions per tenir bons centres, bons materials i bons mestres. Fins aquí d’acord amb el senyor vicepresident.
Però, anant a allò que estem vivint aquests dies, i que no té res a veure amb la competència de l’administració per servir, genèricament, com cal la població, ens trobem que el govern de la Generalitat fa política en matèria lingüística -d’altra banda, com li correspon-, malgrat que el mateix senyor diu que la llengua s’ha de despolititzar i aposta per incrementar, per decret, l’ús de l’espanyol a les aules. Clar i net. I aquesta sí que no és la funció de qualsevol govern dels Països Catalans. Aquesta és la funció històrica de l’Estat espanyol i dels seus col·laboradors al territori, que des de la Guerra de Successió ja tenen un nom per a identificar-los.
La feina política i social del govern de la Generalitat de Catalunya és la de garantir que avancem en la línia de fer del català la llengua vehicular arreu de la nació, i aquest no és el camí, evidentment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!