L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
A rel de la mobilització contra el tancament de TV3 al sud, Salvador Palomar, al seu blog La Teiera, ens deixa una declaració que comparteixo plenament, fet que a més m’alegra sincerament. Aquí us el deixo. La imatge, del Mercadal de Reus!
Televisió catalana
Ha estat un luxe escoltar La Muixeranga a la plaça del
Mercadal –això sí, amb la tímbrica de la gralla– en la digníssima
interpretació del Daniel i el Gerard. La tonada de la dansa d’Algemesí,
esdevinguda himne del País Valencià, és segurament la peça del folklore
del meu país que més m’emociona. Avui, per a reivindicar el dret de les
persones a poder veure les emissions de televisió en la seva llengua.
Per a denunciar la persecució del català per part del govern del PP,
davant la passivitat d’altres, al País valencià.
(Continua)
Vull efectivament una televisió catalana que parli, en català i sense complexos, d’allò que s’esdevé arreu del territori.
Que, per exemple –i ara escombro cap a casa–, mostri la diversitat de
formes culturals i alhora els punts de contacte entre les tradicions
locals d’un país mediterrani que té en el foc i en la festa al carrer un
dels seus signes d’identitat. Que no es quedi en el tòpics, i en els
mites tronats, de la Catalunya principatina, sempre amb els ulls mirant
al nord com a referència. Vull poder copsar la força de les festes
illenques. O que les Terres de l’Ebre deixin de ser la frontera exòtica
amb un sud inconegut. Que mostri quotidianament la llengua amb tota la
riquesa de les seves variants (i no només en programes especialitzats).
O vull una televisió que ajudi a recuperar el coneixement i la
memòria històrica de la modernitat valenciana i dels seus moviments
socials.
Vull –en definitiva–que el país, els Països Catalans, sigui alguna cosa més que la silueta d’un mapa en la previsió del temps.
Vull que es pugui veure TV3 al País Valencià i no m’agrada, en molts
aspectes, la televisió de Catalunya que tenim. I m’emprenya constatar
que un mitjà, en molts aspectes, tan poc català –o tant catalunyès que
diria l’amic Aleix– preocupa tant als poderosos de la comunitat
autònoma. Només pel fet que permet a la gent constatar que al nord i al
sud parlem la mateixa llengua.
Per això avui reivindico TV3 al País Valencià, la nació i la llibertat (també d’expressió).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des de Berga, al Principat i jo també escombro cap a casa: “Que, per exemple –i ara escombro cap a casa–, mostri la diversitat de
formes culturals i alhora els punts de contacte entre les tradicions
locals d’un país mediterrani que té en el foc i en la festa al carrer un
dels seus signes d’identitat. Que no es quedi en el tòpics, i en els
mites tronats, de la Catalunya principatina, sempre amb els ulls mirant
al nord com a referència. Vull poder copsar la força de les festes
illenques. O que les Terres de l’Ebre deixin de ser la frontera exòtica
amb un sud inconegut. Que mostri quotidianament la llengua amb tota la
riquesa de les seves variants (i no només en programes especialitzats).
… i tot el demés!
—————–
Estic convençut que la Independència ens curarà molts mals. Mals de llengua, mals de TV, mals de dignitat, mals d’economia.
Salvador Molins, BIC, CA