L'Aleix a ca la Toca

Com he manifestat altres vegades, crec
que cal denunciar activament el sionisme i els qui el justifiquen i
el defensen. Però no únicament per la negació de Palestina, sinó
pel model que defensen, allà i aquí. Una aportació necessària en
aquest moment.

Per un independentisme català deslliurat del sionisme

(Continua)

Aquest fenomen ha
comportat no poques complicitats i aliances des del nacionalisme
català envers el sionisme arreu dels Països Catalans, no només
entre sectors d’arrel jueva, ans també entre sectors aliens a aquest
origen que hi han vist un model positiu.

Grups de pressió en tots
els àmbits de la vida social, cultural, política i econòmica han
estat i són força actius per tal de fomentar l’adhesió i
solidaritat amb el sionisme, identificar-hi la catalanitat,
promoure’n els valors i combatre’n els adversaris.
Tanmateix, si
hom analitza els valors i l’ideari d’aquests corrents, hi troba molt
sovint concepcions sociopolítiques elitistes, militaristes i
autoritàries, en darrera instància legitimadores de la raó d’estat
per damunt de la democràcia i legitimadores del colonialisme i de
l’imperialisme occidental en el món, així com de l’israelià en la
seva regió, és a dir, del sionisme. En aquest darrer cas, fins i
tot, amb la paradoxa que corrents independentistes catalans legitimen
i justifiquen la negació o limitació del dret a l’autodeterminació
del poble palestí en els seus propis territoris, avui ocupats per
Israel, per causa de la solidaritat prioritària amb l’Estat israelià
i amb el seu projecte sionista. Aquesta paradoxa posa de manifest que
en aquests corrents del nacionalisme català el dret a
l’autodeterminació i la solidaritat amb els pobles i nacions sense
estat no són principis generals referits a un dret col·lectiu
inalienable, ans un instrument en la defensa d’un cert model de
societat, avui representat pel sionisme en la seva regió, basat,
pretesament, en una democràcia liberal, que no dubta, però, en
negligir els seus propis principis de llibertat, igualtat i
diversitat, si es tracta de defensar els seus interessos, esdevenint
un estat autoritari, militarista i colonialista.
L’estat d’Israel
ha esdevingut un model de societat palesament militarista,
autoritari, elitista, excloent, supremacista, racista, integrista i
colonialista, que avui no té cap escrúpol en incomplir totes les
resolucions de l’ONU que no li són favorables i les convencions de
Ginebra, que ha estat plenament còmplice, en un passat no molt
llunyà, del règim de l’apartheid a Sudàfrica i que està duent a
terme una pràctica de neteja ètnica i de genocidi envers el poble
palestí.
I és precisament d’aquests valors i visions dels que
cal que s’alliberi urgentment l’independentisme català, per tal de
poder bastir i dur a terme un projecte nacional veritablement
democràtic i integrador, que contribueixi al progrés general de la
humanitat i dels pobles, i a la construcció de nous paradigmes de
llibertat, justícia, democràcia, diversitat i solidaritat, en el
present context de globalització i de crisi de la civilització
occidental moderna, de la qual l’estat d’Israel n’és una expressió
fanàtica i un defensor violent.
Deslliurar-se, doncs, del
sionisme i de l’emmillarament amb un estat d’Israel en estat
degeneratiu, és avui una ruptura imprescindible per tal de poder
definir i construir un nou projecte nacional per als Països
Catalans, original, innovador i que contribueixi a la pau, a la
justícia i a una nova democràcia en el món.
Com a projecte
d’alliberament, l’independentisme català cal que s’inscrigui en una
lògica d’emancipació de la ment i de l’ànima d’Europa i de la
Mediterrània, així com de construcció d’un projecte
euromediterrani veritablement democràtic, fonamentat en els drets
col·lectius dels pobles i lliure de tota lògica colonial.
Ben
segur que aquest deslliurament contribuirà també positivament a la
nostra capacitat per assumir i incorporar creativament i en pau les
arrels semites, tan hebrees com àrabs, jueves i musulmanes que,
entre d’altres, han format part de la diversitat d’orígens i
d’influències que ens han generat com a poble.

Terra i Llibertat
Països Catalans, abril del 2009

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!