La III Trobada de Casals i Ateneus renova el compromís de seguir fent xarxa arreu dels Països Catalans.

Més de 200 persones i 30 centres socials van participar en els debats a Benimaclet i concretaren els casals que estaran a la comissió organitzadora de la quarta trobada.

El passat cap de setmana 27 i 28 d’abril, València acollia la III Trobada de Casals, Ateneus i Centres Socials dels Països Catalans. No per casualitat, el Centre Social Terra del barri de Benimaclet de València agafà el pes de l’organització que es proposà durant l’any 2012 per a ser el Casal que acollís la tercera trobada. Així mateix, la Comissió Organitzadora de la Trobada feu que aquesta coincidís amb la Diada del 25 d’abril i així incloure en la jornada, la participació en l’habitual manifestació en commemoració d’aquesta diada. En aquesta tercera edició que precedia les celebrades a Vilanova i la Geltrú i a Sabadell, més d’una trentena de casals participaren de les diferents activitats programades.

La trobada, que s’iniciava el dissabte al matí amb una benvinguda i amb l’inici dels debats proposats per part de la Comissió Organitzadora d’aquesta tercera edició, comptà amb un alt nombre de participants que superava els dos centenars.

Tal i com es fixà durant l’edició anterior a Vilanova i la Geltrú, els objectius concrets de la Trobada anaren més enllà i no només suposaren un intercanvi d’idees entre els diferents casals i ateneus participants sinó que es treballà la coordinació efectiva entre els diferents espais existents i es facilitaren eines per a crear xarxa arreu dels Països Catalans.

En aquest mateix sentit, un seguit de taules tècniques en les quals el debat girava entorn les diferents necessitats i en les quals els casals i ateneus van poder exposar les seves experiències, inquietuds i eines necessàries per a tirar endavant, donaren el tret de sortida als debats entre persones integrants de diferents espais on la recerca de la coordinació entre elles tenia la seva màxima.

La Trobada també comptà amb una assemblea plenària de l’òrgan de construcció nacional “Som Països Catalans”. En aquesta, es reiterà la necessitat de treballar en clau nacional i social des d’aquests espais teixits des de les bases populars . Per altra banda, l’assemblea també serví per a presentar el darrer projecte que des de “Som Països Catalans” es dugué a terme durant la setmana del 23 al 27 d’abril; una setmana dedicada a fomentar la llengua catalana. Per altra banda, es presentà l’experiència duta a terme al La Cruïlla, el Casal independentista de l’Eixample, on es duen a terme classes de català per als nivells D i C. Així des de “Som Països Catalans” s’estimulà i es feu una crida als Casals a dur a terme accions en aquest sentit amb les quals des d’aquest òrgan es donarien les eines per a fer-les realitat.

Durant la tarda, les persones assistents a la trobada participaren activament de la manifestació que com de costum transcorregué a través dels carrers cèntrics de la ciutat de València per a commemorar la diada del 25 d’Abril.

L’assemblea plenària i de conclusions de la Trobada es dugué a terme el diumenge al matí on un gran nombre de persones participaren en el debat que conclogué amb la voluntat creixent de continuar creant xarxa a través dels Casals i Ateneus dels Països Catalans. Tanmateix, el debat també serví per a decidir quins seran els casals que formaran part de la Comissió Organitzadora i per altra banda s’acordà de forma unànime de celebrar la IV Trobada de Casals i Ateneus al Casal Despertaferro de Reus durant l’any vinent.

(escrit per Montse Venturós a L'ACCENT)

Deixant enrere un conflicte que s’ha allargat massa, tant en temps com en patiment, al País Basc s’han obert noves oportunitats per construir un

escenari de pau. Les converses i els acords adoptats entre diferents agents del País Basc, l’alto-el-foc d’ETA i la implicació i ajuda de la comunitat internacional, han obert el camí per solucionar el conflicte basc.

Aquest ha deixat conseqüències de tot tipus i totes han de ser solucionades.

Per avançar-hi, cal posar atenció també a la situació dels i les ciutadanes que a causa del conflicte estan empresonades o a l’exili, dispersats a centenars de quilometres del País Basc, amb el patiment afegit que suposa tant per a ells i elles com per als seus familiars. Com a primer pas, doncs, creiem que cal respectar els drets humans bàsics dels presos i preses basques.

Respecte que comporta:

· Traslladar al País Basc a tots el presos i preses bascos.

· Alliberar els presos i preses amb malalties greus.

· Acabar amb la prolongació de les condemnes i derogar les mesures que comporten la cadena perpètua.

· Respectar tots els drets humans que els corresponen com a presos i com a persones.

Per tal de reclamar als estats espanyol i francès que facin passos cap a una solució democràtica, les persones sotasignants subscrivim aquestes

reivindicacions amb l’esperit d’impulsar-les des de Catalunya. I, alhora, donem suport a la mobilització del proper 12 de gener a Bilbao, convocada per Herrira -plataforma en defensa dels drets dels presos bascos-, amb l’adhesió d’un ampli suport social, així com de nombroses personalitats de la cultura, l’esport i la política basca.

Preses i presos bascos al País Basc

Barcelona, 10 de gener del 2013

CONCENTRACIÓ, A LA PLAÇA DE LA VIRREINA (GRÀCIA-BARCELONA) DISSABTE 18 DE MAIG, 19H

[Primeres adhesions]

Judit Aixalà i Nadal, periodista

Pere Almeda, jurista, membre del Consell de Nova Esquerra Catalana (NEC)

Pere Aragonés, diputat al Parlament de Catalunya per ERC

Jordi Armadans, moviment pacifista, director Fundació per la Pau

Quim Arrufat, diputat al Parlament de Catalunya per la CUP

Jaume Asens, advocat, membre de la Comissió de Defensa Col·legi d'Advocats

Alfons Banda, moviment pacifista

Pepe Beunza, moviment pacifista

Jordi Borja, urbanista

Dolors Camats, diputada al Parlament de Catalunya per la ICV

Gemma Calvet, diputada al Parlament de Catalunya per ERC

Jordi Calvo, moviment pacifista

Núria Camps, moviment de cooperació i solidaritat internacionals

Carles Campuzano, diputat al Congrés per CiU

Josep-Lluís Carod Rovira, exvicepresident de la Generalitat de Catalunya

Consol Casals, moviment pacifista i feminista

Agustí Colomines, director

David Companyon, diputat al Parlament de Catalunya per EUiA

Francesc Dalmases, periodista

Teresa de Fortuny, moviment pacifista, Centre JM Delàs

Jon Elordi, professor UAB i membre de l'Euskal Etxea,

Vicenç Fisas, moviment pacifista, Càtedra Unesco UAB

Tica Font, moviment pacifista, Centre JM Delàs

Anna Gabriel Sabaté, exregidora de la CUP per Sallent

Jordi Garcia Jané, cooperativista

Xavier Giró, periodista i professor UAB

August Gil Matamala, advocat, membre de la Comissió de Defensa Col·legi d'Advocats

Rafael Grasa, professor UAB

David Fernández, periodista i diputat al Parlament de Catalunya per la CUP

Pau Fernández, activista social

Josep Maria Hosta, moviment de cooperació i solidaritat internacionals

Ferran Izquierdo, periodista UB

Oriol Junqueras, diputat al Parlament de Catalunya per la ERC

Lluis Llach, músic

Aurora Madaula

Ernest Maragall, exconseller de la Generalitat de Catalunya i impulsor de Nova Esquerra Catalana (NEC)

Xavier Masllorens, moviment pacifista, president Fundació per la Pau

David Minoves, ERC

Joaquim Milla i Fargas

Jordi Muñoz, moviment antimilitarista

Josep Maria Navarro, empresari de l'economia social i solidària

Arcadi Oliveras, professor d'Economia UAB

Pere Ortega, president de la Federació Catalana d'ONG de Pau

Vicenç Partal, periodista

Antoni Pigrau, professor URV

Alejandro Pozo, investigador,

Carles Riera, sociòleg i president del CIEMEN

Pep Riera, pagès i sindicalista

Iñaki Rivera, professor UB i membre de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura

Marta Rovira, diputada al Parlament de Catalunya per ERC

Georgina Rieradevall, diputada al Parlament de Catalunya per la CUP

Mònica Sabata, psicòloga i moviment sobiranista

Jaume Saura, professor UB

Antoni Segura, historiador i professor UB

Benet Salellas, advocat

Blanca Serra, membre del Secretariat l'Assemblea Nacional Catalana

Eva Serra, historiadora

Gabriela Serra, moviment pacifista

Joan Subirats, professor UAB

Joan Tardà, diputat al Congrés per ERC

Victor Terradellas, responsable Relacions Internacionals CDC

Josep Maria Terricabras, filòsof

Francesc Tubau, moviment pacifista, membre d'Aturem la Guerra

Xavier Vidal i Gómez, periodista i membre del Consell de Nova Esquerra Catalana (NEC)

Ricard Vilaregut, politòleg

Esther Vivas, activista social i membre de Revolta Global

Xavier Bohigas, professor de la UPC

Prou repressió contra els moviments socials

Prou col•laboració policial i militar amb Israel

Nosaltres, els moviments socials ens organitzem per fer front a un sistema que ens deixa en l’atur, que desnona una família cada 15 minuts, que persegueix a les persones emigrants, que ens precaritza, que ens explota. Volem una vida digna i justa per a totes les persones. I, en front nostre, l’estat s’organitza per reprimir-nos, per respondre amb intimidació i violència al nostre desig de canvi.

Denunciem la creixent repressió i la violència que es practica contra els moviments socials a Catalunya. Denunciem que aquesta estratègia vulnera l’estat de dret i vol mantenir les actuals injustícies.

Denunciem que la repressió que vivim a Catalunya està profundament interconnectada amb la repressió global que pateixen els moviments socials i, concretament, amb la infraestructura de seguretat i militar israeliana. El mateix exèrcit i empreses de seguretat i militars privades que mantenen sota ocupació a Palestina, han utilitzat la població Palestina com un enorme camp d’entrenament i investigació que els ha permès crear empreses, industries, productes i serveis que compren els nostres governs i s’utilitzen per controlar i reprimir els moviments socials. Aquests productes es venen amb la “garantia” d’haver estat provats en situacions reals, en els Territoris Palestins Ocupats.

Denunciem que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el de l’Estat Espanyol fomenten les relacions econòmiques i empresarials amb un Estat que vulnera sistemàticament la legislació internacional sobre Drets Humans. Quan aquesta col•laboració s’estén al camp del comerç en matèria de seguretat i militar és ilegal i èticament del tot inacceptable.

Per això,

Exigim al Govern de Catalunya que interrompi immediatament la compra de materials anti-avalots i de seguretat a empreses israelianes i suspengui tots els acords signats amb RABINTEX Industries i empreses intermediàries per la compra de material de seguretat i anti-avalot.

Exigim al Govern de Catalunya que informi sobre els centenars de milers d’euros (dels nostres impostos) que han pagat a l’empresa de seguretat israeliana “Hancal System Engineering” per assessorament en matèria de seguretat i control a les presons.

Exigim al Govern de Catalunya que retiri immediatament el seu suport institucional a l’empresa “Guardian Homeland Security”, que forma a cossos militars i policials en matèria de seguretat en camps d’entrenament a la Palestina ocupada i utilitza el logo dels Mossos d’Esquadra per publicitar els seus serveis.

Exigim al Govern de Catalunya i al de l’Estat Espanyol que no autoritzin a empreses a importar i exportar material militar a Israel (torpedes, cartutxos i armament divers), com per exemple Tyco electrònics o Indra, amb seu a Barcelona.

Exigim al Govern de Catalunya que les empreses privades israelianes del megagrup de seguretat ICTS no realitzin tasques d’identificació i interrogatori de viatgers a l’Aeroport del Prat.

Exigim a les nostres Universitats, la UAB, la UPC i la UPF, i institucions com ACC10 que suspenguin la seva col•laboració en projectes de recerca amb Israel en matèria de Seguretat i Defensa.

En l’aniversari del 15 de maig de 1948, data de la Nakba (el desastre), quan Israel va expulsar per la força a centenars de milers de palestins i palestines de les seves cases, terres i pobles, ens mobilitzem en defensa de la justícia i la dignitat, saludem al Poble palestí en resistència i el fem arribar la nostra solidaritat: no està sol i no l’oblidem.

MÉS INFORMACIÓ, SIGNATURA DE PETICIONS, MATERIALS DE DIFUSIÓ

www.naqba.org

The Guardian va publicar fa uns dies la notícia que físic teòric i profesor de la universitat de Cambridge Stephan Hawkin es suma a la campanya BDS i rebutja anar a Israel en protesta contra el maltractament als palestins.

 El professor Stephen Hawking es va unir al boicot acadèmic a Israel, en retirar-se d'una conferència organitzada pel president israelià Shimon Peres a Jerusalem, com a protesta pel tracte donat als palestins per Israel.

Hawking, de 71 anys, reconegut físic teòric i professor de Matemàtiques de la Universitat de Cambridge, havia acceptat una invitació per encapçalar la cinquena conferència de presidents, "Enfront del Matí", al juny, que compta amb importants personalitats internacionals, atreu a milers de participants i aquest any celebra el 90 aniversari de Peres.

Hawking es troba en molt mal estat de salut, però la setmana passada, va escriure una breu carta al president d'Israel per dir-li que havia canviat d'opinió. Ell no ha anunciat la seva decisió públicament, però un comunicat publicat pel Comitè Britànic per a les Universitats de Palestina, amb l'aprovació de *Hawking va descriure com "la seva decisió independent d'unir-se al boicot, sobre la base del seu coneixement de Palestina, i a la recomanació unànime del seu propis contactes acadèmics allí”

La decisió de Hawking marca una nova victòria en la campanya de boicot, desinversió i sancions a les institucions acadèmiques israelianes.

A l'abril, el Sindicat de Mestres d'Irlanda es va convertir en la primera associació de professors a Europa a demanar el boicot acadèmic a Israel, i els membres de l'Associació d'Estudis Asiàtic-Americans d'Estats Units van votar a favor d'un boicot, el primer grup acadèmic nacional a fer-ho.

En participar en el boicot, Hawking s'uneix a una petita però creixent llista de personalitats britàniques que han rebutjat invitacions per visitar Israel, com Elvis Costello, Roger Waters, Brian Eno, Annie Lennox i Mike Leigh.

D'altra banda, molts artistes, escriptors i acadèmics han desafiat i fins i tot denunciat el boicot, que qualifiquen d'ineficaç i selectiu. Ian McEwan, que va ser guardonat amb el Premi Jerusalem en 2011, va respondre a les crítiques dient: "Si jo fos solament als països que aprovo, probablement mai sortiria del llit ... No és bé que tothom deixi de parlar.

Hawking ha visitat Israel en quatre ocasions en el passat. Més recentment, en 2006, va pronunciar conferències públiques en universitats israelianes i palestines com convidat de l'ambaixada britànica en Tel Aviv. En aquest moment, va dir que estava "desitjós d'anar a Israel i als territoris palestins i emocionat perquè anava a conèixer als científics israelians i palestins".

Des de llavors, la seva actitud cap a Israel sembla haver-se endurit. En 2009, Hawking va denunciar l'atac de tres setmanes d'Israel contra Gaza, dient a Riz Khan, d'Al-Jazeera, que la resposta d'Israel al llançament de coets des de Gaza era "clarament desproporcionada... aquesta situació és com la situació de Sud-àfrica abans de 1990 i no pot continuar."

L'oficina del president Peres, que encara no ha anunciat el retir de Hawking, no va respondre a sol·licituds de comentaris. El nom de Hawking va ser eliminat de la llista d'oradors que figuren en el lloc web oficial.

CONTINUA ARTICLE DE JOAN CAÑETE A EL PERIÓDICO

Una altra manifestació policial omple els titulars de la premsa o millor dit la notícia no fa reeixir els objectius dels convocants, és més impactant el desplegament policial, que no les reivindicacions dels manifestants. Els que no combreguem amb el règim no podem fer arribar a la població el contingut de les nostres reivindicacions. De moment únicament tenim dret a rebre i a suportar insults i agressions, tant d’infiltrats com dels anti avalots. Malauradament, la premsa més generalista destaca l’actuació policial, i amb això hem fet la festa.

(FOTO: ANTIAVALATOS CATALANS CELEBREN EL PRIMER DE MAIG A GRÀCIA)

Aquest dijous el Parlament aragonès, amb els vots del PP i del Partit Aragonesista (PAR), aprovaran la nova llei de llengües per tot el territori de l’actual Comunitat Autònoma de l’Aragó incloent, doncs, la Franja de Ponent (majoritàriament catalanoparlant).

Aquesta nova llei canvia el nom del català a la Franja, el qual passarà a denominar-se “lengua aragonesa propia del área oriental” (LAPAO). Les conseqüències per al català (així com també l’aragonès) són destructorament nefastes: deixa la llengua sense cap tipus de protecció per part de l’administració; a més, n’elimina l’oficialitat als topònims de la Franja. Ens trobem, doncs, davant d’un nou i molt greu atac a la unitat de la llengua; representa, també, un altre intent més per anihilar-la. Un atac que hem de situar dins l’actual context de persecucció lingüística impulsada per diferents sectors i arreu dels Països Catalans.

A la Franja, el català mai ha tingut el suport de les administracions públiques. Els diferents governs autonòmics han menystingut la nostra llengua i n’han dificultat l’estudi als centres educatius; han aprovat lleis en les quals la castellana és reconeguda com l’única llengua oficial, i d’aquesta manera han anat relegant el català al folklorisme, per tal que la població només el pugui parlar en l’àmbit privat, i així anar introduint i refermant el concepte d’autoodi lingüístic, pel fet que la llengua que es parla a casa acabi no valorant-se. Tot plegat fa evident la necessitat d’un procés de construcció nacional als Països Catalans, que garanteixi l’existència de moviments i institucions d’àmbit nacional que defensin, normalitzin i promoguin la llengua catalana en tot el territori.

Ens cal defensar la llengua dels atacs que està rebent, mantenir-nos-hi fidels, escoltar, parlar, llegir, escriure, entendre, treballar, estimar i viure en català. És el poble qui ha mantingut, i manté, viva la flama de la llengua, la qual, des que fa 354 anys amb el Tractat dels Pirineus i 306 amb el Decret de Nova Planta, els botiflers han intentat aixafar-la, dividir-la i fer-la desaparèixer.

Però més enllà de la voluntat popular, cal exigir que les institucions assumeixin d’una vegada la seva responsabilitat i defensin amb fermesa els drets lingüístics del poble català arreu del país.

Per tal de mostrar el nostre rebuig a l’aprovació d’aquesta nova llei a l’Aragó, des de Som Països Catalans, fem una crida a mostrar el total rebuig a les imposicions lingüístiques, així com també la voluntat de lluita per tal de mantenir la socialització de la llengua al nostre territori.

Per això, proposem que durant tot el dijous 9 de maig fem servir a Twitter #CatalàAlaFranja i #SomPaïsosCatalans

També l’enllaç d’usuari @som_ppcc.

Proposem que de 10.00h a 11.00h i de 18.00h a 19.00h els intentem fer Trending Topic

www.sompaisoscatalans.cat

Som Països Catalans reivindica Joan Fuster en la seua presentació al País Valencià

Som Països Catalans va organitzar el passat divendres 26 d’abril a Sueca (la Ribera Baixa) un acte d’homenatge a Joan Fuster que va servir per a reivindicar el llegat polític de l’intel·lectual suecà i per presentar al País Valencià de manera oficial aquesta eina de construcció nacional.

L’acte va començar passades les 19 hores junt la monument erigit a Sueca en memòria de l’escriptor. En aquest poble de la Ribera del Xúquer Fuster va nàixer i va viure bona part de la seua vida, i també hi va escriure gairebé tota la seua obra. Sota el monòlit el primer a parlar va ser Francesc Mateu, de Som Països Catalans, qui va agrair el compromís de Fuster amb els Països Catalans i va reivindicar aquest marc nacional com a projecte de present i de futur.

Després va arribar el torn de Maria Isona, del col·lectiu Reconstruint Fuster (Sueca), qui va recordar, entre d’altres, l’onada d’odi que va patir el savi de Sueca pels seus plantejaments polítics. El seu parlament no va ser, però, pessimista i va citar aquesta oració del pròleg de Nosaltres, els Valencians: “El nostre gentilici encara vol dir alguna cosa”. Amb les albaes, l'ofrena floral i la Muixeranga va acabar l’homenatge i la gent reunida al monument es va traslladar a la Casa de Cultura, on va començar la segona part de l’acte: la presentació de Som Països Catalans.

Maria Plana, de Som Països Catalans, fou l’encarregada de presentar un acte al que van assistir més de 100 persones. L’escriptor xativí Toni Cucarella va fer el primer parlament, en què va apuntar la incomoditat que genera el projecte dels Països Catalans en un sector ampli del Principat de Catalunya, al temps que els va reivindicar com a projecte comú, “i en comú l’hem de construir”, hi va afegir.

Després de Cucarella va parlar Irene Jaume, filòloga, qui va centrar el seu discurs en els atacs que està patint darrerament la llengua catalana (amb força especial a les Illes Balears, d’on prové Jaume), uns atacs que al seu parer “volen dividir la llengua i dividir el país”. “Han engegat una maquinària de guerra lingüística”, assegurà la mallorquina, qui a més va denunciar que les retallades afecten també la llengua. Però el seu missatge final fou clar: “Malgrat que vinguem d'un silenci, com digué en Raimon, no pensem callar”.

Finalment, Maria Plana va aprofitar el darrer parlament per explicar el plantejament de Som Països Catalans deixant ben clar que aquesta iniciativa reivindica “plenament Fuster com a referent polític”. Entre intervencions s’hi va projectar un vídeo amb imatges del nostre país i fotografies de diverses personalitats rellevants de l’àmbit de la llengua i la literatura (com el mateix Fuster); el vídeo acabava amb una citació de l’escrit Qüestió de noms, amb què Fuster reivindicava el nom de Països Catalans per a la nostra nació.

L’acte va acabar amb dues actuacions musicals. En primer lloc Mireia Soriano i Ivan Cassany van fer una versió del poema de Vicent Andrés Estellés “Cançó de Bressol” i van interpretar Els Segadors, la Balanguera i la Muixeranga. Finalment, la jornada va concloure amb l’actuació musical de Feliu Ventura i Borja Penalba.

A CONTINUACIÓ REPRODUÏM EL TEXT ESCRIT I LLEGIT PER TONI CUCARELLA

Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura.

El proper dilluns 6 de maig comença el judici en què nou funcionaris de presons s’enfronten a un judici acusats d’haver comès greus tortures a un grup d’uns quaranta presos després dels incidents que van tenir lloc a la presó de Quatre Camins el 30 d’abril del 2004. Nou anys després dels fets se celebrarà un judici per uns fets que per a les organitzacions de drets humans i de suport a persones privades de llibertat suposa un dels capítols més greus de vulneració de drets humans de la història recent.

Victus és una bona novel.la, ben escrita, ben trabada, una història intel.ligent que t'atrapa en un context històric concret com és la guerra europea de Successió a la "corona" del Regne de les Espanyes...

No és, diguem-ho clar, la gran novel.la, però és bona i està molt ben escrita en el sentit que proporciona plaer, furga en els sentimets i característiques contradictòries dels seus personatges i del mateix  lector/a, i sobretot aporta una lectura particular i una reinterpretació històrica compromesa del context català del XVIII (i de la Guerra de Successió), i del barceloní, en concret, de llurs actors, de les contradiccions de classe social, i de la complexa articulació-colisió-conflicte entre el Regne Catalano-Aragonès, i el Castellano-espanyol, amb el rerafons d'un conflicte bèlic europeu i d'una geopolítica internacional d'alt nivell.

El nostre col.laborador, Josep Mª Navarro, aporta la següent reflexió al respecte de la novel.la més venuda aquest St.Jordi.

L’article 24.3 del present Estatut de Catalunya diu: “les famílies o persones en situació de pobresa tenen dret a acedir a una Renda Garantida Ciutadana que els garanteixi una vida digna”. Aquesta llei encara no ha estat desenvolupada, així docs que aquesta Comissió Promotora ha decidit presentar una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) sobre la Renda mínima Ciutadana.

Per a això hem redactat un projecte de llei, per presentar-ho a la taula del Parlament de Catalunya, i si aquest l’aprova tindrem uns mesos per recollir un mínim de 50.000 signatures. Per a això hauran de fer-ho persones habilitades a tal efecte, que no hauran de tenir antecedents penals, anomenats fedataris. Abans de presentar-la al Parlament, és necessari donar-la a conèixer massivament a tot el poble de Catalunya, perquè no els sigui fàcil despatxar-la amb un tràmit, és per això que sol·licitem àmplia difusió d’aquest projecte perquè no els sigui fàcil rebutjar-la.

Certs mitjans de comunicació descriuen la crisi a Síria com una guerra civil que enfrontaria dues parts de la població del país. Els Sirians que s'enfronten contra el règim de Bachar el-Assad prefereixen parlar de revolució. La utilització d'aquests termes no és pas anodina. Les següents reflexions, escrita per siris de l’ oposició al règim, realitzen una aportació sobre aquesta qüestió.

La crisi síria és una revolució o una guerra civil? No hi ha, segons nosaltres, una contradicció fonamental entre aquestes dues lectures, ja que cada revolució implica una part de conflicte, perquè porta necessàriament en sí mateixa tensions entre els diferents components d'una societat. Avui a Síria, hi ha una veritat tràgica i innegable: els Siris es maten entre ells al seu país. Resta saber quina és la naturalesa d'aquest conflicte, la relació entre el conflicte civil i la revolució i si el conflicte civil acabarà  per devorar la revolució.

El dia 17 de març vaig assistir, com a convidat, a l'assemblea nacional extraordinària que celebraren les CUP o CUP-AE a Olot, a la Garrotxa, al cor de la Catalunya vella. Tot i que encara no milito en cap CUP, el meu vincle amb aquest espai polític nacional ve de lluny, tant pel que fa a la militància i participació en àmbits que s'hi vinculen, com per la col·laboració activa amb la pròpia CUP en diferents moments -un període com a col·laborador econòmic; representant de Terra i Llibertat en diferents trobades i en l'assemblea on es decidi anar a les europees; corresponsable, juntament amb en Narcís López, de configurar la candidatura de les europees esmentades; assistent com a representant de Terra i Llibertat i com a convidat a diferents assemblees generals; impulsor dels actes de suport a la campanya de les darreres autonòmiques, al Lluçanès; actualment, membre de la comissió nacional de territorialitat, etcètera-.

Per raons familiars importants i indefugibles, vaig arribar amb un parell d'hores de retard. I la dinàmica ja estava engegada. La primera impressió, bestial, un munt de gent, vinguda d'arreu, omplint el pavelló de la capital garrotxina.

(Continua)