L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Difícilment es podia esperar res de bo d’un personatge que en les primeres intervencions com a president del Barça es va dedicar a demanar perdó per la catalanitat de l’anterior període; que va emparar-se en la Moreneta; que va donar per bo el suport de l’impresentable especulador Núñez, i que va prendre amb tanta empenta la defenestració de Cruyff.
I avui ha fet el gest definitiu a l’assemblea de penyes posant a la pràctica com a idioma oficial l’espanyol, i barrejant educació amb servilisme i botiflerisme.
Espanya, les multinacionals i els senyorassos de l’elit barcelonina i catalunyesa poden estar contents. Esperem que això no s’empelti a l’equip i a l’entrenador i que seguim disfrutant amb ells, i que això eviti el protagonisme d’aquest personatge. Quin peça! Això és com a la guerra, el quintacolumnisme s’ha instal·lat a can Barça!
Llegiu aquest interessant escrit del Toni Rico, de la CUP de Girona, que publica avui al seu blog.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord, company. El que no es comprèn és el votant culé. A les dues darreres eleccions guanya un candidat desacomplexadament independentista, enfrontat amb l’actual president. Jan Laporta aconsegueix portar el club a la seua màxima eficiència esportiva i econòmica, assolint en pocs anys capgirar la tendència imperant d’equip mal gestionat i l’eleva a la cota de millor equip del món. En aquest context, on un candidat continuista tothom veuria com a triomfador lògic, guanya justament l’opositor, l’antítesi en certa manera, a Jan Laporta.
Algú m’ho pot explicar?