L'Aleix a ca la Toca

Ahir, a Oristà, vam tancar la setzena edició del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. I la veritat, més bé difícilment podia anar. Dos grups ben propers, Tramudança, de Mallorca, i la Portàtil FM, de Barcelona, uns tècnics de so -so.cat i Ampli: el Pep, l’Oriol, el Sito, el Sergi…- molt especials i amb molts anys de patir-les colze amb colze, i una plaça plena de gom a gom de gent del Lluçanès i de molts altres indrets del país -de l’Anoia, del Gironès, de l’Horta, del Vallès Occidental, d’Osona, del Moianès…-, i molta altra gent, amigues i amics, que per raons ben diferents ens feien sentir la presència i l’absència alhora.
La calor, a Oristà, és més calor, per la temperatura i per l’escalf de la gent. I tot plegat vam poder-ho gaudir de manera intensa i ben plaent.

El Solc d’enguany ben segur que obrirà noves perspectives. I és que l’associació, amb els anys, ha anat obrint diferents fronts, alguns es consolidaran i d’altres canviaran. Però avui Solc és una realitat ben arrelada i amb una projecció notable, només assolida a base de treball, d’intentar ser rigorosos i de no creure en un model associatiu adotzenat, llepon, submís, estancat en la rutina i despreocupat de l’entorn. Solc és avui una realitat en marxa, que busca ampliar i consolidar realitats i que gaudeix de treballar en comú amb tanta i tanta gent arreu del país i de tenir portes obertes allà enllà.
I el millor exemple de tot això és la revista Caramella, feta amb tantes i tantes complicitats i esforços arreu del país. O el mapa dels camins ramaders del Lluçanès, fet amb tanta voluntat i estima.
S’ha tancat, doncs, un nou cicle. S’ha tancat l’agenda que començava el 3 de maig i, com un agradable viacrucis, ha anat d’estació en estació recorrent el Lluçanès, aportant músiques, cançons i ballarugues, trobades, estudis i intercanvis, i que ha clos una nova ruta, setze anys després d’engegar la màquina.
Ara s’inicia un nou camí. És moment de tancaments de caixes, de memòries, de valoracions, i també de plantejar els nous reptes. I de guardar en els ulls, en el cor i a les mans, la imatge d’un darrer cap de setmana esclatant, en consonància amb una proposta que intenta ser coherent i, sobretot, de deixar un bon gust de boca.
A la fi d’un cicle, cal dir ben fort, Visca el Solc!