Amb aquesta consigna hem anat identificant tantes i tantes situacions, desitjos i voluntats des de fa un pilot d’anys. La Marxa per la Llibertat a la Catalunya Nord en va ser un marc clar i precís que obrí gran quantitat d’esperances i de propostes.
Ahir, però, als catalans del sud de la ratlla, ens calia triar-ne un dels dos per començar a fer net i teníem molt clar que als espanyols no se’ls podia donar peixet. I la França va complir i els va fer acabar el periple mundialista.
3 gols com tres sols, el segon i el tercer fets per jugadors del Real Madrid -Sergio Ramos en pròpia porta i Zidane- acomiadaven de la millor manera els representants de l’imperi i l’horterada i el país s’omplia de coets, petards, botzines i cants.
"A por ellos, oé!" es repetia arreu en senyal de befa i amb la gran satisfacció de veure com un muntatge d’estat se n’anava en orris a la primera de canvi.
Comprovàvem com la xerrameca més buida, dissonant, racista, prepotent havia de callar d’una vegada per totes. Les imatges d’una massa "rojigualda" que enaltia la llardositat com a estil identificador d’aquest estat decadent i sòrdid, esdevenien patètiques mostres de perdedors enfonsats en la misèria.
Els locutors menys interessants del planeta, un entrenador sense "modos ni vergonya" i uns prínceps fent cara de pomes agres eren la més indicativa i interessant fotografia d’aquesta España rància que no pot ser mirall per a ningú.
Aquests de la "Sexta", una televisió que ha triat la menys interessant de les línies comunicatives possibles, feta des d’aquí, per gent que se les dóna d’intel·ligents, mereix acabar com aquesta maleïda selecció espanyola.
Els espanyols diuen que voldrien un himne amb lletra. Aquests dies, sense adonar-se’n, han adoptat un himne que els va de meravella, només cal que adaptin la lletra a les circumstàncies: "Opà, nohs vamoh der mundià. Opà, y nohs vamoh a callà".
I, per cert, què us sembla que n’hem de fer del Puyol i del Xavi. A aquests, i al Cesc i al Luís Garcia, no cal exigir-los res? El camí per no anar a les seleccions ja ens l’ha marcat en Masoliver i potser l’Oleguer. O els ho hem de perdonar, pobrets?
Ara, cal esperar que el Brasil ens ajudi a fer fora els francesos i ja podrem acabar de gaudir del futbol a les semifinals i la final del mundial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Primer objectiu del mundial assolit: "Opá, zacabó er mundiá"
Objectiu següent: "Uí, uí, uí, nu alons a Pagí"
Ara per ara a les competicions internacionals només podem aspirar a que no guanyin els que no ens hi deixen participar: NI ESPANYA, NI FRANÇA. PAÏSOS BEN LLUNYANS!!
Ni Puyol, ni Xavi, ni Cex mereixen jugar amb la nostra, ni un partit de costellada.
Visca en Maso i l’U-u-u-uleguer!