L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Ja s’acosta el NO
Amb la proximitat de la fi de la campanya i veient l’apretada que estan fent els del sí, les notícies que em dóna la gent em fan pensar que molts votarem NO.
Però abans de les anàlisis que haurem de fer a partir del diumenge al vespre, em ve de gust compartir amb tothom una peça única: la lletra de la Cançó de l’Estatut, un anònim de primers dels anys trenta, musicat i interpretat per l’amic Jordi Fàbregas, músic, cantant i ànima del Centre Artesà Tradicionàrius, i impulsor de tantes coses més, que explica la sensació que produí al país el text de l’Estatut després d’haver passat per l’eina del Guerra de torn, malgrat que prèviament havia estat elaborat a Núria per l’Assemblea de Parlamentaris Catalans.
Aquí la teniu. Gràcies, Jordi.
Bé, ja callo i que guanyin els NOstres
CANÇÓ DE L’ESTATUT
Lletra: ANÒNIM
1931 (?)
Música: Jordi
Fàbregas i “COSES”
|
|
Valga’ns el coix i guenyo i que diu l’Estat potser els aires el faran emmalaltir del pap o de
Valga’ns el més petit que un d’una puça Mare de Déu, que com que arriba no ens arriba
Ai carat, noi cama coix i cara tu, vols dir Ara sí que en si et llegís el a ben segur que
…………………………………………
Valga’ns el Cal regar-lo amb que a l’infant convertint en l’anima del que vol la |
|
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!