L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

23 d'octubre de 2006
0 comentaris

Intenses sensacions

Els dies 13, 14 i 15 d’octubre d’enguany han estat especialment intensos per a mi -i crec que per a molta altra gent també- a Prats de Lluçanès.
Celebràvem les 2s Jornades sobre la Memòria històrica i vam poder ajuntar tres esdeveniments que, a nivell local i un a nivell intercomarcal, tenien una importància gran. Ho organitzava l’ajuntament.
Primer, el divendres 13, al vespre, Toni Strubell parlà de “l’altre president afusellat: Josep Sunyol”.
Dissabte 14, de 3 a 9 del vespre, tornava a emetre Ràdio Troka, emissora -que fou i que volem que sigui- municipal de Prats de Lluçanès.
El diumenge 15, al serrat de Sant Sebastià, un nou homenatge al President Lluís Companys, i a les 7 de la tarda, concert amb Lluís Llach.

Toni Strubell, Josep Sunyol, Ràdio Troka, Lluís Companys i Lluís Llach. Noms propis amb una gran significació nacional, d’altres local i d’altres personal.
El Toni Strubell és un vell company de camí i objectius. Fa molts anys, a Girona, al Bistrot, vam coincidir en un parell d’ocasions en actes de la Crida a la Solidaritat i altres compromisos nacionals. Després ens vam retrobar en l’homenatge a Lluís Companys que ell impulsà a Irun-Hendaia, a finals d’agost del 2000. Més tard, en els homenatges a Lluís Companys que s’han fet a Prats de Lluçanès ell hi ha estat present amb escrits o idees de persones amb qui contactar. La Comissió de la Dignitat ens torna a aproximar. L’acte central de la campanya “Jo també el denuncio”, a Girona. Un esplèndid, contundent i engrescador acte de solidaritat amb l’amic Jesús Artiola. I un viatge al Lluçanès que ell fa i després explica a Presència. O la coincidència al concert de Lluís Llach a Gasteiz, el 3 de març passat o al sopar de Sant Jordi de la CAL. Una gran satisfacció de tenr-lo a Prats a la xerrada sobre Josep Sunyol.
L’endemà, a la tarda, la recuperació de Ràdio Troka. La ràdio que a la segona meitat de la dècada dels vuitanta del segle passat va sacsejar Prats de Lluçanès i va connectar el poble a les ones. D’aquella motivadora, engrescadora i educadora experiència n’hem recuperat moltes coses. Les emissions experimentals efectuades per Sant Joan del 2004 i aquesta del 14 d’octubre del 2006 han tornat a posar en evidència el gran potencial que tindria una programació estable.
Un compromís de l’actual ajuntament a no interferir en les emissions de la ràdio, també representa una nova perspectiva. Les ganes de la gent que hi ha col·laborat són l’element més motivador i la primera garantia de futur.
Finalment, després de l’homenatge a Lluís Companys, digne i respectuós, vam encarar la recta final de la convocatòria del magne concert de Lluís Llach al Lluçanès.
Segons informacions en vies de confirmació, podria ser que Lluís Llach haguera estat al Lluçanès fa més de 30 anys en algun concert col·lectiu del moviment dels Setze Jutges, a Olost i/o a Prats. Però amb el format de concert propi, mai. 1.200 persones omplírem de gom a gom el poliesportiu del poble. Un Lluís Llach especialment motivat per a la comunicació, cantava i contextualitzava les situacions fent un repàs intens a la seva trajectòria i a la seva experiència viscuda.
Allò que fa més d’un any i mig que s’havia plantejat com a possible, esdevenia fionalment realitat. I Prats de Lluçanès es convertia, per unes hores, en centre del Lluçanès i de molt més territori. Gent del Berguedà, del Bages, d’Osona, del Ripollès, del Maresme, del Vallès, de Barcelona, de l’Horta…
Una gran satisfacció omplia les sensacions de tanta gent. I Llach ens plantejava una i una altra vegada les ganes de retrobar camí cap a un futur de llibertat, de justícia, de solidaritat, de sobirania. Ens encoratjava a no deixar-nos dur per la misèria política i institucional en què ens trobem. A no pensar més que la política i els polítics són móns i protagonistes designats i immòbils i que la dignificació de tot plegat està a les nostres mans, recuperant protagonisme i esdevenint subjectes de transformació, no polítics “funcionarials”.
Companys, Sunyol, Llach i Strubell, noms propis carregats de dignitat i sentit. Una immensa i intensa satisfacció, compartir-los

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!