Com cada quinze dies, la matinada del dilluns al dimarts m’és bastant familiar. Els carrers de Prats de Lluçanès són especialment tranquils a aquestes hores, quan la revista quinzenal del Lluçanès, la rella, reposa -i em deixa a mi que ho intenti- abans de començar el penúltim trajecte abans de disposar-se a ser lliurada, impunement, a tothom qui la vulgui, entre dijous al vespre i divendres al matí.
És moment de recompte perquè, tot i el cansament d’una llarga, intensa i estimulada -a base de fruites, cafès i alguna que altra coca-cola i encara algun xiclet- jornada, la son no és massa present.
I com qui comença a comptar xais, faig repàs de novetats que, en dia com avui, només veig i reconec de passada.
El correu electrònic -veig que ha escrit el Carles des del Brasil, que la Montse ha tornat d’Austràlia i que l’Hilari m’escriu, perquè hi viu, des d’Eslovàquia- els webs més directament necessaris, les últimes 30 novetats dels blogs -avui hi he trobat una nova i interessant aportació del Toni Cucarella- i els repassos quotidians del Saül Gordillo.
Al web del DIGUEM NO el creixement és considerable i qui el fa créixer cada cop és més significatiu -prop de 120 col·lectius i més de 800 adhesions personals!-.
A Tribuna Catalana avui destaquen un article del camaleònic Xavier Bru de Sala en què aposta per un 40% de NO, una victòria del SÍ tan ajustada que farà trontollar moltes corbates, sabates de taló i el borrissol impúdic de la ignominiosa classe política-alguna hora que em vagui, intentaré esbrinar a què ve això de “classe” política, perquè precisament d’això, res de res-.
Demà no crec que tingui temps, però vull repassar això del tripartit i algunes coses rares que hi veig, en tot plegat.
Per cert, heu rebut aquesta revista de la Generalitat que parla de l’Estatut i ens explica com n’és d’interessant la molta alta tensió i el recorregut de sempre per arribar a l’EDF? Quines penques! Què en dirà el Baltasar de tot això? Que potser ens ho farà passar com un regal de reis?
Sabeu què, me’n vaig a jaure. Demà espero poder recomptar bones noves de l’acte per l’Ovidi i de les “entremaliadures” de l’Evo Morales -tants anys dient-ne mal del “Morales”, qui ens ho havia de dir!
Bona nit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!