L'Aleix a ca la Toca

L’Estat espanyol ha començat avui mateix una nova escena de la comèdia -millor tragèdia- que dicta, executa i conclou quan i com vol sobre la vida i el territori d’Euskal Herria. Avui, com molt bé diu el David Fernandez en l’editorial de Vilaweb -que no us podeu perdre!-, es fa seure al banc dels acusats cinc homes bons. L’Estat espanyol ha transgredit tot el possible, tot l’imaginable, tot l’inimaginable per castigar novament un país. I és que amb el tancament de l’Egunkaria no únicament es castigava entorns i col·laboracions, sinó que es tracta d’un cas clar de voluntat genocida, d’anorreament, precisament perquè Euskal Herria havia tingut la gosadia de seguir creient i usant la seva llengua i a més la convertia en la millor de les armes, la més valuosa i la que fa guanyar guerres de veritat que és la comunicació en la pròpia llengua.
Egunkaria va ser la primera gran eina, la primera gran arma per avançar de veritat cap a la plena llibertat. Egunkaria va ser el primer gran finestral on mirar el món des de l’euskara i on poder ser vistos des d’arreu del món com a bascos. I és que diguin el que diguin els notables i els polítics professionals i els mentiders de les tertúlies i les columnes de la infàmia, la batalla que no estan disposats a tolerar és la de la cultura, la de la veritable diferència, única garantia de cohesió social i de projecció universal, la veritable igualtat.
Cinc homes, representant una llengua, un país, un model comunicatiu i una voluntat de llibertat. Per això són jutjats, per això van ser brutalment torturats. I per això, Euskal Herria segueix i seguirà amb la finestra ben oberta. Berria n’és el millor exemple.
La nostra solidaritat i la nostra exigència de llibertat i de restitució.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!