L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
21 de març de 2012
68 comentaris
Catalunya contra la llengua dels Països Catalans
Aquests dies estem veient com una part important de la societat de les Illes es mobilitza contra les agressions que el govern autonòmic insular està duent a terme contra la llengua catalana. L’acció d’en Jaume Bonet de posar-se en vaga de fam i les accions als instituts en defensa de la llengua amb la campanya Enllaçats pel català, així com les posicions preses públicament per destacats dirigents del PP de les Illes mostren la vitalitat de la societat mallorquina en particular i illenca en general envers la situació del català. De fet, una bona mostra de tot plegat la tindrem aquest diumenge amb la manifestació convocada a Palma en contra de les agressions lingüístiques i per la plena normalitat de l’ús de la nostra llengua. Divendres, diferents col·lectius -sembla que a alguna totpoderosa entitat això no li ha fet massa gràcia, aquesta invasió- convoquen una mobilització a Barcelona.
I és ben cert que tota aquesta ofensiva -agressió i ofensa- l’ha engegada el PP, que n’és el màxim responsable, però hi ha una ofensiva -d’ofensa- que encara és pitjor. És l’acció del silenci del catalunyisme. El catalunyisme, aquest que diu que és independentista per moure’ns a demanar el pacte fiscal amb Espanya, calla davant les agressions a la llengua fora del seu àmbit d’acció cedit per la consitució espanyola: la comunitat autònoma de Catalunya. Mentre calla davant els efectes de la vaga de fam d’en Jaume Bonet, se’n va a Brussel·les a demanar l’oficialitat de la llengua com a justificació per les seves negociacions en matèria econòmica en contra del poble de la pròpia Catalunya. Un catalunyisme que calla davant del tancament de les emissions de TV3 a diferents indrets del país, que calla davant de l’arraconament de les polítiques lingüístiques o directament la persecució a diferents indrets del país… I el que encara és més cínic, fa veure que el problema és de la gent que vota el PP i a Catalunya, mentre, pacta i accepta el pacte amb el propi PP.
Catalunya actua contra el país i ho fa conscientment i per necessitat. Conscientment per opció política i d’estat i per necessitat perquè és una societat esmorteïda, senil i caduca, i per això s’emmiralla en l’Europa de la corrupció i la reducció de la democràcia. I per això, renuncia als Països Catalans, des de CiU a una part de l’EI, des de l’ANC a l’Òmnium, de TV3 a Catalunya Ràdio…
I és ben cert que tota aquesta ofensiva -agressió i ofensa- l’ha engegada el PP, que n’és el màxim responsable, però hi ha una ofensiva -d’ofensa- que encara és pitjor. És l’acció del silenci del catalunyisme. El catalunyisme, aquest que diu que és independentista per moure’ns a demanar el pacte fiscal amb Espanya, calla davant les agressions a la llengua fora del seu àmbit d’acció cedit per la consitució espanyola: la comunitat autònoma de Catalunya. Mentre calla davant els efectes de la vaga de fam d’en Jaume Bonet, se’n va a Brussel·les a demanar l’oficialitat de la llengua com a justificació per les seves negociacions en matèria econòmica en contra del poble de la pròpia Catalunya. Un catalunyisme que calla davant del tancament de les emissions de TV3 a diferents indrets del país, que calla davant de l’arraconament de les polítiques lingüístiques o directament la persecució a diferents indrets del país… I el que encara és més cínic, fa veure que el problema és de la gent que vota el PP i a Catalunya, mentre, pacta i accepta el pacte amb el propi PP.
Catalunya actua contra el país i ho fa conscientment i per necessitat. Conscientment per opció política i d’estat i per necessitat perquè és una societat esmorteïda, senil i caduca, i per això s’emmiralla en l’Europa de la corrupció i la reducció de la democràcia. I per això, renuncia als Països Catalans, des de CiU a una part de l’EI, des de l’ANC a l’Òmnium, de TV3 a Catalunya Ràdio…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’afegitó: TV3 i Catalunya Ràdio mai ha tingut la gosàdia de ser la televisió o la ràdio dels PPCC. Al meu parer, millor ha estat així (per fer propaganda antisemita, al FCBarcelona o a l’Església catòlica romana, de “canals” en sobren…).
Atentament
Estic totalment d’acord amb el teu post, només em desperta un dubte: quan dius una part de l’EI, a què o a qui et refereixes exactament?
El pancatalanisme etnocentrista de Catalunya es desmarca dels Països Catalans quan “desembarca” al País Valencià i a les Illes Balears i no col·labora pacífica i lleialment amb el nacionalisme dels altres territoris fora del Principat.
El catalunyisme es mira el melic i observa, encuriosit, i des de la llunyania a la resta dels territoris….i així ens va (des de CiU fins a l’esquerra independentista)
En aquests moments l’única cosa que ens uneix com a poble de forma seriosa és VILAWEB.
pregunto
* on és la TV3 de ses Illes?
* on és Òmnium de ses Illes?
* on és l’ANC de ses illes ?
* on és CiU de ses Illes ?
* i ERC ?
I del País Valencià ?
Al Principat tenim greus problemes (entre ells una immigració que és el 100% dels que hi vivíem. som 7,5 milions i n’erem 3…, i malgrat tot mantenim la cohesió) i fem més del que podem.
El feixisme és especialista en titllar les institucions més actives en defensa de la nació, com a anticatalanes, … així boicotegen qualsevol avenç. Alguns s’hi apunten sense adonar-se’n.
Al Principat treballem per la nostra nació catalana i mirem de fer-ho incloent les altres zones catalanes.
Ens cal tothom !
De veritat no us entenc-
Llengua pròpia és un invent que no se sosté ni filológicament ni històricament.
S’accepta l’espanyol com a llengua oficial?, ho és legalment?, doncs all i aigua.
Solament si Catalunya fos independent podria posar el català com a idioma oficial i retirar aquesta ximpleria de llengua pròpia.
Podem passar hores discutint sobre les contradiccions del discurs d’uns i altres, sobre els entrebancs que planteja un país especejat i sobre la transformació de la política en comunicació política, però tal i com jo ho veig, de València estant, no hi ha una solució senzilla i, sobretot, aquesta no passa pels mitjans ordinaris.
Clar i valencià: si en Pujol hagués intervingut o hagués fet una clara declaració contra la repressió lingüística sistemàtica que ha patit el meu país des de la Transició, hauria estat contraproduent per a la causa i hauria atiat encara més l’odi de la massa manipulada pel búnker-barraqueta contra els quatre gats que encara volem conscientment una llengua viva, moderna i present en l’espai públic.
Jo, com molts al meu país, i imagine que molta gent arreu, a les Illes, a la Franja o a la Catalunya Nord, entenem que Mas i d’altres no han de venir a defendre’ns amb el que seria un paternalisme incomprensible en la nostra història política ( i parle de la seua totalitat, no només dels darrers 300 anys). Entenem que, com nosaltres, han de fer el camí més fàcil que els permeta controlar les eines de la veritable autodeterminació. Jo, com altres al meu país, confiem en l’autodeterminació de Catalunya i fem el que podem per a no desaparèixer abans que aquesta no s’haja realitzat i puguem recolzar-nos en ella.
Com a valencià exiliats a Catalunya (exili polític i lingüístic), tinc la mateixa percepció sobre el que es fa i, sobretot, sobre el que deixa de fer per aquí.
Gràcies Aleix. Catalunya, la nostra catlunya serà dels seus habitants o no serà.
El català, llengua nacional de Catalunya, ha de ser l’única llengua oficial del nou Estat Català, llevat de l’Aran i de les comarques castellanes del País valencià on l’Occità i el Castellà també seran oficials en aquells respectius territoris.
Una sola llengua oficial i una sola llengua vehicular a l’escola.
Salvador Molins (Catalunya Acció, BIC, BxI i ANC)
Aleix, jo també penso que la gent del principat també s’ha de solidaritzar i fer pinya contra qualsevol acció contra la llengua, sigui on sigui. Aquest vespre a la meva assemblea territorial de l’ANC en parlarem i proposarem accions, igual com estan fent moltes assemblees territorials. Potser les nostres accions no surten a la premsa, però està clar que no ens quedem amb els braços plegats.
Jo formo part de l’ANC i penso que és una eina molt potent per unir els esforços perquè acabem essent un país lliure. Però el que no volem els del principat és imposar de la mateixa manera que ens imposen a nosaltres una nacionalitat. Jo també entenc que el meu país són els paíssos catalans i no només catalunya, però també penso que no som ningú per decidir el futur de les Illes i València i menys després de veure les com els seus ciutadans voten massivament al PP.
Només units aconseguirem la victòria!
Ànims Jaume Bonet!
Que la Catalunya institucional no es mulli és lògic i evident, ha de respectar els resultats democràtics. Jo crec que el President de la Generalitat de Catalunya somnia a cada comici que a València i a les Illes guanyi un partit nacionalista. La força que tindriem a Espanya seria immensa! Però lluny d’aquest somni, el partit més votat tant a les Illes Balears com al País Valencia és el PP. Tenen majoria absoluta a ambdós llocs! Doncs els Illencs i els Valencians tenen alguna responsabilitat en això, no? A més, el PP no s’amaga, a les Balears ja portava aquesta política lingüística al seu program, doncs hem de suposar que qui els van votar ja sabien el que es feien. Si la gent va voler el PP, doncs que així sia.
Per altra banda, la societat civil catalana sí que pot expressar el rebuig a aquesta política. Però el que és lògic i evident és que la societat Illenca ha de ser la que faci l’esforç més gran, la que organitzi i canalitzi tota aquesta força, perquè són principalment els seus drets els que estan en joc. Jo, per la meva part, aniré a la manifestació de Barcelona i a totes les que calgui, i reclamaré el meu dret de ser atès en català cada vegada que vagi a les Illes, encara que per fer-ho m’estomaqui el policia nacional o el guardia civil de torn. I amb això crec que faig tot el que està en les meves mans. Que diguis que tothom a Catalunya se’n desentén em sembla que exagerat i tendenciós. Que hi ha gent a Catalunya que se’n desentén, segur, però també hi ha gent al País València i fins i tot a les Illes que se’n desentén.
Que cadascú faci autocrítica amb les seves accions. Però trobo que amb aquestes accions es demostra la flaquesa del nacionalisme a les Illes i al País Valencià. Cal articular un nacionalisme potent i que convenci a molta gent. Amb Compromís i PSM-Entesa Nacionalista jo hi tinc posat molta esperança, tot i que serà un procés llarg i costós. Tot i això, són d’esquerres, i això deixa orfe als votants de dretes nacionalistes. I és precisament aquesta l’arrel del problema: País Valencià i Balears tenen un problema greu: no tenen dreta nacionalista. La democràcia demostra que hi ha cicles entre partits de dreta i d’esquerra. A Catalunya sempre acaben recaient (en més o menys mesura) al nacionalisme català. Al País Valencià i Balears, sempre que es fa un gir a la dreta, només hi ha dreta espanyola.
Nosaltres, els catalanistes de fora del Principat, per contra, tenim ànims i suport moral d’una gent que se fa dir catalanista i patriota, que es dedica a negar-nos la nació. No necessitam suport moral, sinó que tots entomem els atacs a la catalanitat (arreu) com a atacs a la pròpia ànima i responguem a ells en conseqüència; que tot aquell que es faci dir catalanista defensi a ultrança la integritat nacional, que evidenciï que mai no hi assumirem fronteres dins dels Països Catalans; que no es confongui l’estratègia (com pot ser la de lluitar per un estat català on sigui, encara que no inclogui tota la nació) amb el ser (el poble català és el poble del català, històricament establert als Països Catalans/Catalunya/terres de parla catalana/com li vulguem dir…); que cap català d’enlloc se solidaritzi amb la defensa de la catalanitat (ens solidaritzam amb els tibetans, amb els bascos, amb els escocesos…), sinó que ho senti en la pròpia ànima.
Si no és així, a més a més de lluitar contra un enemic més fort, lluitam tots sols, dividits i sense el suport mínim que hauríem de tenir dels propis compatriotes. El nucli dur de la catalanitat és al Principat, i no lluita per tota la nació. Els menorquins estem venuts; els mallorquins estan venuts, etc.
Som catalans, i cada manifestació en defensa de la llengua catalana fora del Principat és una defensa implícita de la pròpia catalanitat, com se’n fan poques al Principat, on la catalanitat pot ser quelcom merament administratiu, on hi cap la bandera espanyola, el bilingüisme, etc. El regionalisme banal ens mata per moments, i l’ANC n’és un exemple: patriotes units defensant la defensa de la catalanitat arreu, però tractant formalment els no principatins com a estrangers. Com se suposa que hem de percebre una alternativa nacional forta i consolidada des de defora? No es pot comparar el suport que tenim amb el que tenen els espanyolistes, només la realitat catalana que es viu ens manté resistents, però no sé si serà suficient gaire més temps. Per açò, com a mínim els patriotes, heu de defensar la nació a ultrança, perquè els catalanistes d’arreu puguem vendre quelcom que sigui visible.
Totes les respostes crítiques ens aboquen a analitzar el component social i polític dels Països Catalans. Ara mateix, el PP governa directa o indirectament a tot el territori, això no ens fa menys catalans, però si més espanyols, per tant haurem de mirar de carregar la responsabilitat d’aquesta situació, a qui realment la té: L’Estat i la Corona. I tots aquells elements que durant la transició, pactaren amb ells el que calia i el que no també.
Aleix, has posat el dit a la nafra i això era totalment necessari, ara ningú no podrà dir mai, jo no ho sabia. En tot cas s’haurà de plantejar que va passar entre els anys 76 i 77 o potser, si volem anar més lluny, qui va haver durant la dècada dels 60, a partir d’aquest coneixement, estic segur que la reflexió d’Aleix no us semblarà, ni dolenta, ni intencionada, ni secessionista, ni obstruccionista, etc.
Salut i Independència.
Al Principat no sabem tractar d’igual a igual als Eivissencs, per exemple, o a tot un País Valencià. Com a nació petita sabem que no es tracta de milions de persones. És tan català i tan important el Rosselló com el Principat sencer.
Un nom acceptable com el de Països Catalans ara ens fa més mal que bé, perquè s’ha deixat malmetre pels “catalunyesos” de que parla l’article.
Som una petita gran nació o segons com un grup de nacions, i a sobre, ens han vençut. La desunió, la ceguesa i la ignorància forçada de qui hem estat i de qui som és el nostre càstig per haver estat vençuts. La feblesa genera feblesa.
Vae victis -ai, dels vençuts-, que va dir el cabdill gal als romans.
El més intel·ligent ara per arafóra deixar de banda la política en les relacions entre els territoris de parla catalana i centrar-nos en la preservació i difussió de la nostra llebgua comuna. Aixi =em fallen els accents ara= no hipotecariem les institucions i els vincles entre els nostres pobles amb projectes politics de dificil aplicacio conjunta.
I, sobretot, respectar el camçi que cadascun dels nostres pobles tria. Nomes seriem bel/ligerants entrometent=nos amb la llengua. Tan de bo ens retrobem d-igual a igual com sempre ha estat historicament.
Com va dir Joan Fuster: O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble.
Quants anys s’ha estat promovent desde el principat el concepte de PPCC només per resultar en l’allunyament progresiu del valencians i balears a la causa. A més esforçós s’han fet més excuses han tingut els que acusaven Catalunya de practicar el colonialisme i més simpaties va guanyar l’anti-catalanisme entre la gent local. Doncs no, s’ha demostrat històricament que els catalàns de Catalunya, i extensible als d’arreu, només reaccionen quan se’ls amenaça, quan reben garrotades. Si alguns han pretès fer veure que els opresors de la indentitat local eren els catalàns del principat, ara se’ls ha acabat la broma.
Balears i valencians han de començar el que van deixar a mitges a la transició, perque són problemes comúns que només poden obtenir una resposta eficaç i guanyar adeptes si no és considera una intromissió catalàna, i això obliga a una resposta local.
Si el concepte de PPCC s’associava a una mena d’imperi català controlat desde Barcelona només feia que provocar rebuig. Si vam ser territoris associats amb ideosincràcies diferents s’ha de notar, i han de ser les iniciatives o plataformes balears i valencianes que facin la feina al seu territori al temps que no els impedeix poden establir lligams d’amistat i co-operació amb les del principat.
Jo us animo a fer diplomàcia en tots els ambits de co-operació que calgui.
L’exemple del senyor Bonet ens inspira a tots a seguir lluitant però la crítica destructiva de l’Aleix Cardona és francament desmoralitzadora. J
Sobre les aportacions, m’agradaria comentar algunes coses. Per una banda, em preocupa la poca capacitat d’autocrítica que s’observa en les aportacions fetes des de Catalunya, com si la vera catalanitat estigués donada a aquest territori per la gràcia de déu i res no es pugui replantejar.
En un mateix sentit, crec significatiu un important desconeixement del que ha passat al País Valencià des dels anys 70 i com l’Estat ha actuat, amb la connivència de comunitats autònomes i partits…
Encara un altre tema que crec que caldria revisar, i és que entenem la nació, els Països Catalans, com una suma de comunitats autònomes, fet que confirma la colonització mental del país, donat que parlem dels diferents territoris com si existís una frontera insalvable, precisament la que imposen els estats espanyol i francès.
Curiosament, quan es parla de consciència, es dóna per fet que Catalunya és un espai prealliberat, mentre que la resta està lluny. Curiosament, no es contempla la diversitat que existeix dins mateix de Catalunya. O el fet que a Catalunya també mana el PP o que hi ha zones amb índex de presència de la llengua ben baixos… Però això sembla que no passa, només quan parlem de la resta del país.
Em preocupa l’emplaçament idealista a la independència.
Crec que l’apunt ha aportat referències a les convocatòries de Barcelona i Palma i això em sembla molt bé.
En seguim parlant.
Necessitam més escrits com aquests per fer caure la bena dels ulls, per rompre els esquemes de l’espanyolisme que la major part del catalanisme que es fa dir militant ha assumit, i que mai qüestiona. Els comentaris del tipus “a SES Illes i País Valencià ells ho han volgut així” són lamentables: per la mateixa regla de tres, no val la pena que CiU es presenti a Cornellà, perquè allà “sempre són del PSC, i això és el que hi ha”.
Arguments d’aquest baix nivell fan dubtar si realment l’independentisme pot ser un moviment polític madur. La despreocupació cap a la llengua catalana fora de les quatre províncies espanyols (menys alhora de comptar-nos pel Parlament Europeu) és vergonyós: cap país seriós del món abandona la seva gent sota dominació estrangera. Veure el cas d’Espanya amb Puerto Rico. O de França amb e Québec. O d’Hongria amb les minories hongareses; o de Romania…
El catalunyisme, encantat amb els cants de la sirena Alícia, encara no se n’ha temut que, quan el català al País Valencià i les Balears sigui només un record, caurà també Catalunya. Nosaltres som ara l’escullera. No entendre això és, simplement, estúpid.
Ho repetesc: enhorabona.
No tinc cap dubte, que l’epicentre del procés d’alliberament nacional es desplaçarà progressivament cap el Sud i cap a l’Est, on les resistències d’ara, es tornaran primaveres i on es desenvoluparà la vitalitat cultural i social de la Nació, davant un catalunyisme nordista, autoreferencial i elitista, aferrat, encara, a la Catalunya Vella. Com un hom pot pretendre que reivindicar la Nació a casa seva és imposar-la? Com un hom pot legitimar el mapa autonòmic imposat per l’Estat Espanyol? És hora d’actualitzar la memòria de Joan Fuster. Coratge!
Voldria dir als principatins que han comentat més avall, i que tot ho arreglen dient “a València i les Illes són del PP”, que en la meva vida adulta el PP només ha governat cada quatre anys a les Illes. Per tant, la seva hipòtesi falla, mentre que guanya la que diu que no hi veuen més enllà de les fronteres del Principat. També voldria recordar que el PP té la “majoria absoluta” amb un 26,7% de l’electorat illenc i, per molta representació que això els doni, només és un quart de la població illenca. També voldria donar força a una altra hipòtesi: per quatre exaltats que criden molt ja es pensen que tothom és de dretes. Fa poc que he estat a València i a l’Alguer, i la catalanitat que hi he vist era molt més saludable i alegre que molta que he trobat pel Principat.
Salut!
A los principatins les passa que van a la seua i que se creuen superiors a la resta, però a los valencians mos passa que ja hem claudicat i mos hem deixat seduïr per la dreta franquista,que mos governa amb majories absolutes des de fa molts anys. Unes majories que malgrat la corrupció, feixisme i altres barbaritats sembla no importar-nos ni un xicotet. I a los illencs les passa més o menys el mateix, que voten compulsivament a los franquistes, que reben a la monarquia amb los braços oberts. No puc parlar per d’altres territoris perquè no ho conec.
I a l’independentisme li passa que s’ha degenerat a tot arreu, a lo principat s’alia amb les dretes i amb les esquerres espanyolistes i fins i tot alguns antics independentistes reneguen de la seua anteriorir etapa ‘independentista. A València la situació és dramàtica i lo grau de desconcert ens deixe clar que la manca de maduresa nacional és fruit d’una decadència orquestrada i planificada per l’estat.
Amb aquest