26 de juliol de 2018
0 comentaris

Som República (part 3)

[continua]

La segona font de legitimitat és la que dona la pròpia deslegitimació de l’Estat espanyol i la seva Monarquia. ¿Qui són, tota aquesta gent, per creure’s amb el dret de governar-nos? No ja és només el memorial de greuges acumulat durant segles, de manca d’inversions i d’espoli fiscal, i el seu atàvic menyspreu cap a la nostra llengua, cultura i identitat, i cap a allò que els és diferent en definitiva. Són les trampes, els insults, la maldat, la corrupció, que han sobreeixit els darrers mesos. Tot s’hi val: des del “les hemos destrozado el sistema sanitario” i el misteriós imam de Ripoll confident del CNI, fins als 6.000 piolins amb carta blanca per atonyinar violentament la ciutadania que protegia les urnes. Passant per les persecucions i encausaments judicials dels nostres representants polítics i cívics, o pels gravíssims fets del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia i a la seu de la CUP a Barcelona, un autèntic cop d’Estat. La guerra bruta pròpia d’un Estat colonialista i imperialista encara en ple segle XXI.

Un llistat repugnant que encara reforça més el que ja de per si és una causa justa. Deixant fins i tot a un costat els drets nacionals històrics, cosa que tampoc tindria per què fer, ¿què hi ha de mal en què un grup de gent cregui que per fer una societat més pròspera convé constituir-se en un Estat independent? I quan aquest grup de gent ha convençut a la majoria, ¿tan greu i complicat ha de ser que al mapa del món s’hi dibuixi una nova República? Ni de bon tros. N’hi ha que volen vendre que això és un debat de tu a tu, entre iguals, de confrontació d’idees lliures. Tant de bo fos així, però aquí el què hi ha és un Estat repressor i un poble que vol ser lliure. Qui a hores d’ara no entengui que som una nació, qui encara vulgui veure maldat i/o interessos ocults i de poder en el projecte independentista, és que potser encara no ha descobert que és un nacionalista espanyol recalcitrant. N’estem farts d’explicar-ho: tothom està convidat a construir la República. I aquí hi ha massa gent que, en aquest suposat debat, veu el què vol veure, i mira cap a una altra banda quan passa tot el descrit en el paràgraf anterior i moltíssim més. La nostra és, des de sempre, una lluita contra un Estat opressor i en favor de la democràcia. Una causa justa.

Foto extreta de Vilaweb

Justa i àmpliament majoritària. Un altre relat que ens volen imposar, i que fins i tot en alguns moments nosaltres mateixos ens arribem a creure, és el de la societat dividida o trencada. Ho proclamen, des de dalt o des de fora, els que així ho voldrien. La nostra societat està tan dividida com qualsevol altra, i ho està tan com abans que s’iniciés el procés. A principis dels 2000 jo no sortia al carrer a celebrar les Champions del Madrid dels galàctics, ni a mi m’acompanyaven els amics a les manis de l’11 de setembre; cadascú té els seus grups d’afinitat, i això no vol dir que després, tots, no ens trobéssim i convisquéssim tranquil·lament al bar, a la biblio o al bàsquet. Avui, essent professor, veig el mateix a l’Institut: la interacció i convivència es produeix entre tots i és excel·lent, però això no vol dir que no es fagin grupets: el dels més pijets, el dels d’origen magrebí, el dels latinos, algun heavy despistat,…i tinc pares d’alumnes que sé del cert votants de Ciutadans, i que no em voldrien pas veure mort. D’això no se’n diu divisió, se’n diu pluralitat.

I és que aquests “de dalt”, no pas els de baix, amb tots els seus altaveus mediàtics, són avui dirigents polítics que els ha caigut la màscara i s’han revelat com a autèntics neofranquistes filofeixistes, al·lèrgics a aquesta pluralitat pel seu, ves per on, supremacisme. Desdramatitzem-ho també una mica, encara que els fets dels últims mesos són gravíssims. De feixistes n’hi ha hagut sempre, i d’atacs feixistes també. Tant al carrer com des de l’Estat. La diferència és que ara son als focus mediàtics i, el que és pitjor, actuen envalentonats i emparats pel poder.

[continua]

Què és Revolució?
17.02.2009 | 6.04
Som República (i part 5)
04.08.2018 | 1.45
Rampoines amb història
06.07.2016 | 4.24

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.