<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Microsoft Sans Serif”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1627421663 -2147483648 8 0 66047 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
No
calia que férem cap consulta per comprovar que la participació seria “baixa”. I
ho escric entre comentes perquè, tot i ser-ne la lectura majoritària, no és la
meua, ni de bon tros. La premsa espanyola tenia de feia temps els titulars ben
cuinats: pantomima, ridícul, akelarre… de quatre gats independentistes.
Lamente tornar a la Brunete,
però em sembla que és la demostració que a l’independentisme encara li falta
superar una colonització –després d’haver-se desempallegat definitivament de la
política, l’econòmica i la cultural–: la mental. Encara es pensa massa sovint
en els termes i amb el llenguatge que marca Espanya.
Una
participació d’un 27% és baixíssima, diuen. I ens ho empassem. Diumenge, tot
fregant les huit de la vesprada, les meses electorals de Vilafranca lluïen
cares com poemes. És que ha vingut molt poca gent, un 23%, lamentaven.
Però
és que no es pot comparar amb unes eleccions oficials. Primer, perquè aquesta
consulta no n’era, d’oficial. I segon, perquè una opció, el NO, directament
l’ha boicotejada, precisament per fer-la fracassar, per menystindre-la. Per
tant, no podem equiparar-les. Unes consultes no oficials, organitzades per la
societat civil amb quatre duros –i encara en va sobrar un–, i amb el boicot
explícit d’una de les opcions, que obté un 27% de participació, és un èxit
manifest, com per altra banda han destacat els mitjans de comunicació
internacionals –comparar-ne el tractament de la jornada amb el que n’ha fet la
premsa espanyola, és com comparar el que el món diu al voltant d’una república
bananera i el que diu la premsa fidel al dictador de torn.
I
tenint en compte que gairebé tots els vots eren SÍ (un 95%), podem dir que u de
cada quatre catalans que estava convidat a les urnes va donar suport explícit a
la independència. Val a dir que u de cada quatre espanyols vota PP en les
eleccions legislatives, i un altre de cada quatre vota PSOE. I tots dos plegats
conformen les “dues Espanyes”, segons en diuen també. Llavors, podem afirmar
que l’independentisme té la mateixa presència a Catalunya que cadascuna de les
dues Espanyes sobre la pell de brau. No està gens malament, perquè a més a més,
les consultes no eren oficials i les eleccions legislatives ho són, i molt.
Però
és que amb aquestos resultats, gosaria dir que, en el global dels municipis
consultats i en un referèndum oficial, el NO gairebé no tindria possibilitats
d’èxit. És clar que el 73% que no ha votat no es decantaria en ple per l’opció
negativa, com pressuposa la propaganda cavernària. Amb una participació al
voltant del 70%, el SÍ guanyaria fàcilment, i caldria anar més enllà del 85%
perquè el NO començara a tindre’n possibilitats, tot i que caldria veure com es
mobilitza aquesta opció, perquè cívicament no té cap mena d’empenta.
És
evident que tampoc no podem extrapolar els resultats a tot Catalunya. És una
incògnita i desperta més dubtes el comportament d’àrees com Barcelona i el
cercle metropolità o el Tarragonès. Però també és cert que estem en l’inici de
tot. I les conclusions han de ser positives. A Espanya, els mitjans han de
donar carnassa a la clientela, però els que en saben estan preocupats. I molt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les nostres anàlisis coincideixen força. A Espanya diuen una cosa per dissimular, per veure si hi ha sort en la jugada de colonització mental via mitjans, però tots sabem llegir i fer números. I els titulars no resisteixen la més mínima anàlisi. Fa riure pensar que alguns, per veure una victòria de l’independentisme potser haurien volgut un 70 % de suport al SÍ sobre el total del cens. Si arriba a passar això, ja podem anar cap a la plaça de Sant Jaume com al 1931!
Anima la gent de Vilafranca, que el resultat del 13-D és excel·lent.
Jo faig aquesta anàlisi del 13D a Vilafranca.
1. La suma de vots és poc menys de la que van aconseguir CiU, la CUP i ERC juntes a les últimes municipals. Però, és clar, ells tenien tots els mitjans de què disposen unes eleccions “normals”.
2. La consulta s’ha fet amb 300 voluntaris i 5.200 euros. Tornem-hi, no són pas les mateixes condicions amb què funcionen les altres conteses electorals.
3. Encara estic impressionada i meravellada del grau de civisme, responsabilitat, maduresa i entusiame amb què es va actuar. Vam moure més de 300 persones i tothom va acomplir la responsabilitat que se li va atorgar. No hi va haver entrebancs ni queixes. No he treballat mai amb un entesa com aquesta, i això que 300 persones no són els quatre gats de sempre!
4. L’independentisme és transversal. De fet, els voluntaris també ho eren: gent de 18 fins a 70 i tants anys; homes i dones; dretes, esquerres i centres, d’aquí i de fora… I van acabar ser un mirall dels votants, hi vam trobar tres quarts del mateix. La força de l’independentisme és aquesta: n’hi ha per triar i per vendre.
5. El 13D va ser un punt de trobada de tots aquests sectors: tots junts vam treballar per la democràcia i la independència, colze a colze. Per mi que feia molts anys, molts, que no hi havia iniciatives reeixides que fessin xarxa social. Una voluntària d’uns cinquanta anys, m’abraçava i em deia que ella ja batallava l’any 77, però que des de llavors no havia estat tan feliç.
Qui vulgui negar el valor i la importància que té i el prescendent que és i serà, que s’ho faci mirar perquè és curt de vista. O és que Europa ens mirava perquè no tenia res més a fotre?!
Prometo pregonar a tort i a dret aquest missatge a Vilafranca! Passat el cansament i les relliscades irresponsables de les primeres hores, d’uns i altres i els de més enllà, veurem tots plegats que el valor és aquest. L’independentismes s’ha tornat madur i pragmàtic. I en sentirem a parlar, a fe de Déu!
PD. Albert, gràcies per la teva reacció tan ràpida! A quarts de vuit eres dels únics que ho veia clar…
Jordan 1.5Jordan 2.5Jordan 3.5Jordan 6 ringJordan 10.5Jordan 2009Nike Air Classic BWNike Air Max 1Air Max 1 LeatherAir Max 1 MeshAir Max 1 PremiumNike Air Max 180 TR+Nike Air Max 180+Nike Air Max 360Nike Air TailwindNike Air Max Tailwind 92Nike Air Max Tailwind 2010Nike Air Structure Triax 91Air Max Structure Triax 91 LeatherAir Max Structure Triax 91 MeshNike Free 5.0 INike Free 5.0 V2Nike Free 5.0 V4
Thanks a lot for sharing this with us, was a really interesting post.
floral canvas