Albert Fibla

De tornada d'enlloc

30 d'abril de 2009
1 comentari

Que guanyin els bons

Dissabte es jugarà el Madrid-Barça més calent dels darrers temps. D’entrada, el partit decidirà la Lliga, en el cas que guanyin els catalans, o la deixarà oberta en canal, si guanyen els madrilenys. Però el que em sembla més interessant és que, més que mai, s’enfrontaran dues maneres de fer ben diferents, dues opcions d’entendre el futbol ben allunyades, dos pols més oposats que mai. Ells, amb el seu joc tan lleig com efectiu, amb la seva èpica, amb el seu esperit de Juanito, amb la seva capacitat de guanyar partits des del no res. Nosaltres, amb la nostra innegociable idea de guanyar jugant millor, amb la nostra voluntat de trobar el camí de la victòria des del respecte a la pilota, el joc de posició i la velocitat en la passada. Què voleu que us digui, m’estimo més estar en aquest bàndol.
En el meu delit d’informar-me de tot el que passa en el món de l’esport, tinc la nefasta costum d’escoltar una emissora madrilenya i madridista: Radio Marca. No ho puc evitar, és com qui escolta la Cope per començar el dia ben esperitat. Els catalans ja ho tenim això, ens agrada parar la orella tant com la galta.
Tal com fan a l’emissora episcopal, a Radio Marca no hi ha miraments a l’hora de llençar merda al damunt del Barça i, si s’escau, de Catalunya. Dia a dia, les vint-i-quatre hores, sense parar. I totes les espanyes poden escoltar-ho. Des de Finisterre al Cabo de Gata poden sucar el pà que es dona en una emissora que -visca el cinisme- diu que no té colors. Us podria explicar mil exemples, però em fa molta mandra. Em sembla que n’hi ha prou amb que us digui que és la versió radiofònica del diari que ha viscut tota aquesta temporada de portades en les que es llegien paraules com “Cagómetro” o “Canguelo” (per definir el suposat estat anímic de l’equip de Pep Guardiola) i “Villarato” (en referència a una suposada deferència arbitral cap al Barça).
Ja sé que ho tinc ben fàcil, que només haig de canviar el dial. Però és que m’agrada sentir-me diferent d’aquesta gent. M’agrada estar en l’altre bàndol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!