Albert Fibla

M’el va presentar en Joan Carles Doval, a finals de 2004, a la seu de l’SGAE, el dia que presentava el seu disc de retorn. Així que l’únic que vaig poder dedicar a Joan Baptista Humet mentre va ser viu fou una senzilla encaixada i un somriure. Ell a mi em va donar molt més: la meva adolescència la recordo amb una banda sonora on les seves cançons éren part important.
“Quines són les teves influències?” Poques preguntes em resulten més incòmodes que aquesta. Crec que és la sortida fàcil pel periodista mancat de recursos, i/o de ganes, per explicar com és l’artista del qual està parlant. A més, en el meu cas, acostuma a provocar l’aparició de noms que, lluny d’ajudar a donar una idea de la meva feina, confonen. Sigui com sigui, m’estranya que mai ningú que m’ha entrevistat no hagi citat Joan Baptista Humet com una de les meves influències. Probablement perquè, en els darrers temps, la seva obra no ha tingut una gran difusió. Ni tan sols quan, ara fa quatre anys, va decidir gravar un nou disc, ‘Sólo bajé a comprar tabaco’, i tornar als escenaris.

Recordo que aleshores, a banda de tenir l’oportunitat de saludar-lo per primera i única vegada, vaig tornar a escoltar les seves cançons. Les vaig trobar un xic envellides quant a arranjaments, però magnífiques en la seva concepció, rodones, melòdicament impecables.

Ara, després de la seva mort, les he tornat a escoltar i m’ha agradat molt comprovar que Joan Baptista Humet ha estat per a mi una referència. No participaré en el seu homenatje, el proper dia 16, però no vull deixar d’oferir-li el meu tribut i el meu agraïment des d’aquest bloc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!