Albert Fibla

O si? El resultat parla per si sol, no cal afegir-li ni una coma. A més, ha tingut la repercussió que mereix un episodi que, de ben segur, quedarà clavat a la Història del futbol i d?aquest pais. Amb tot, em venen al cap un parell de reflexions derivades d?aquest partit?

A banda de la sinfonia futbolística blau-i-grana, em va cridar l?atenció que l?àrbitre, el senyor Undiano Mallenco, no allargués ni un segon el temps reglamentari quan calien, com a mínim, tres minuts d?afegit. Pel que sembla, va ser un acte de caritat cap a un equip que estava sent humiliat. El cas és que, fa tot just un any, quan era el Barça qui queia de manera clara al Bernabéu (4-1), l?àrbitre, aleshores el senyor Pérez Burrull, va allargar el partit sense problemes el temps necessari per acabar expulsant Xavi. Reconforta saber que les coses no han marxat del seu lloc i que els àrbitres continuen escombrant cap a on sempre han escombrat.
Així ho he vist, així ho he viscut des del meu primer record futbolistic, al mes de febrer de 1974, precisament en l?altre gran nit del Barça al Santiago Bernabéu: la del 0-5. Per cert, trenta-cinc anys després, el Barça porta la bandera de Catalunya amb la mateixa força que aleshores. En definitiva, segueix sent més que un club perquè seguim vivint a un lloc que és menys que un pais.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!