Albert Fibla

Després d’unes quantes setmanes desaparegut de l’espai blogaire, torno a donar senyals de vida. Segurament, el que m’ha fet perdre el costum de dir la meva de tant en tant des d’aquesta finestra, ha estat la meva nova vida de cap de setmana a Castellfollit de Riubregós. Perque, després d’uns quants anys, torno a tenir casa al poble on vaig ser nen, al lloc on hi tinc els millors records. 
Els propers mesos els passaré amunt i avall, entre Barcelona, Castellfollit i Arenys de Mar on, des d’avui mateix, i com cada estiu des del 2005, actuo cada divendres i cada dissabte al xiringuito Totta Nua.

La vida passa millor en el lloc on un vol estar. Feia molt de temps que desitjava aquest retorn al poble on vaig ser nen i em vaig fer gran, al paisatge que m’ha fet ser qui sóc i que m’ajuda a posar les coses a lloc. Ara, que m’acompanya la companya ideal per jugar a aquestes coses, ha arribat el moment. Hi anem cada cap de setmana i ens hi estarem quinze dies al mes d’agost. Ens reconciliem amb la natura passejant pels camins que volten l’indret, la fem petar amb els meus companys de tota la vida a Can Pep, juguem a tenis sense haver de demanar hora per la pista, sortim a dinar als pobles del voltant, mirem pel·lícules fins a la matinada mentre sona el campanar i al cel hi ha més estrelles que a la pantalla de la tele… La felicitat deu ser una cosa així.
En fi, que no puc demanar un escenari millor per tirar endevant, per parir els nous projectes. Per cert, aviat us en faré cinc cèntims.
De moment, com cada estiu des de fa cinc anys, els divendres i els dissabtes m’hi trobareu al xiringuito Totta Nua d’Arenys de Mar cantant, que és el que més m’agrada. No les meves cançons, però d’això també n’hi haurà aquest estiu. Ja us n’informaré.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!