Albert Fibla

La setmana passada, Badalona va ser triada Capital de la Cultura Catalana per a l’any 2010. Ho celebro, com a badaloní i com a músic. Em consta, a més, que l’Ajuntament de la meva ciutat té la intenció d’utilitzar la cultura com a vehicle cohesionador i d’autoafirmament dels badalonins. Tan de bo se n’ensurtin.
Diu l’alcalde, Jordi Serra (PSC), que “la capitalitat cultural ens ha de projectar com una ciutat dinàmica i generadora de projectes dins el context de la cultura catalana”. El regidor de Cultura i Patrimoni Cultural, Jaume Vives (ERC), de la seva banda, comenta que “hem de saber posar de manifest què és la cultura catalana del segle XXI en l’àmbit metropolità. Tradició i modernitat seran les gran línies de la nostra capitalitat de la cultura catalana”. Són polítics i aquest és el discurs que els toca fer. Ep, i jo els felicito per aconseguir un motiu per a potenciar la realitat cultural badalonina. Ara be, la dura realitat és que el que determinarà que la ciutat pugui projectar-se culturalment, que la cultura serveixi com a element cohesionador i que tirin endevant les iniciatives culturals dels badalonins, tindrà molt a veure amb els calers que s’hi inverteixin. I em sembla que la conjuntura econòmica no és gens favorable en aquest sentit.
Potser ens hagués anat millor ser triats per al 2011.
Amb tot, felicitats Badalona i a fer-ho el millor possible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!