Albert Fibla

De tornada d'enlloc

20 de maig de 2008
2 comentaris

Això de dir-se Fibla

Vicent Fibla coincideix amb mi en dues coses: el cognom i la professió. A més, tenim, si fa o no fa, la mateixa edat -ell és una mica més jove que jo, tot s’ha de dir- i hem començat a publicar discos al mateix temps. La seva manera d’entendre la música és, però, ben diferent a la meva: si jo faig, o procuro fer, cançó d’autor, en Vicent fa música electrònica. El cas és que no han estat poques les confussions derivades d’aquesta circumstància que he viscut. I suposo que ell també.
El 16 d’abril passat vaig rebre un mail en el qual em donaven les gràcies per poder contar amb mi en la Mostra sonora i visual que s’ha de celebrar a primers de juny al Convent de Sant Agustí. Jo no havia fet res per participar en aquest acte, entre altres coses perquè no n’havia sentit a parlar mai, però, ingenu de mi, vaig pensar que em queia un bolo del cel. I no està la cosa com per anar despreciant bolos. Però res més lluny de la realitat: a qui buscava aquell mail és a en Vicent Fibla.
Fins fa ben poc, el web de l’emissora iCatFM incloia una imatge de’n Vicent en l’apartat dedicat a un servidor. Encara que ell també porta barba, no ens assemblem gaire, per això suposo que qui s’encarrega dels continguts de www.icatfm.cat no es va fixar massa a l’hora d’incloure la seva fotografia al costat de les meves.
Una altra web, el de l’agència People (www.agenciapeople.com), parlant de la sisena edició de la fira Bred & Butter, que s’ha celebrat durant aquest 2008, resumeix la feina feta per les marques i els dissenyadors participants destacant: “Adidas y sus fiestas conceptuales junto con el músico catalán Albert Fibla”. Prometo que jo no hi vaig ser. I espero que si en Vicent llegeix algún dia que ha publicat un disc amb el títol ‘El món es mou’, o que ha actuat en el darrer BarnaSants ho encaixi amb el mateix somriure amb el que jo he escrit el que esteu llegint.

  1. Ostres, a mi em passa una mica el mateix: em dic com un il·lustre participant d’OT, Bustamante, i de fet, com el Bustamante valencià. Això sí, de cantar, només en la intimitat i en el karaoke de torn.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!