Costa-Plana

Sé que vaig dir que escriuria sovint i amb ganes. De ganes no en falten pas, però això de "sovint" ja veig que no sempre serà el que s’ha dit. Hi ha dies que és clar, un està més inspirat que d’altres; sigui com sigui, no tinc excusa. Aviam si hi puc posar remei. Em sembla que deixo aparcat el tema aquest del canvi climàtic per uns quants dies. Crec que si ara enceto un debat sobre les excel·lències de l’energia nuclear em penjaran d’un campanar. Avui però no em puc treure del cap el final de l’article de l’ex conseller de governació Joan Carretero. Dic final, perquè ahir n’hi havia una part, i avui se’n ha pogut llegir la segona al diari AVUI. Aquest país nostre ens té acostumats a les més grans derrotes i a algunes alegries passatgeres. Recordo els resultats d’ERC a l’any 2003, el salt endavant que ens van prometre, la il·lusió i l’horitzó que s’obria. On som ara? Ai senyor quin dia més negre. Aquest govern és insípid, no es mou, no parla, no crida… Un dia gris d’aquells que no tens ganes de res. S’han acabat els acudits del Saura i això no té ni suc ni bruc. Vindran temps millors. L’avorriment no em fa trempar i al país tampoc.