El debat entre partits sobre el sistema electoral futur obvia el tema fonamental i es centra massa en temes conjunturals, basats en la potència actual de cada un a cada territori. 7.5.2005
Un dels motius de desacord entre els partits en el debat sobre l’Estatut és el sistema electoral que haurà de regir a Catalunya en el futur.
Els uns són forts a les grans conurbacions, i per tant volen reforçar la proporcionalitat; els altres són forts en els altres territoris, i volen mantenir l’actual prima a les demarcacions altres que la de Barcelona.
Aquest debat està viciat d’origen, i es pot criticar des de dos punts de vista, l’un polític i l’altre tècnic.
Des del punt de vista polític, és lamentable que els partits d’obediència catalana creguin que per sempre més han de renunciar a ésser prevalents en les zones de gran immigració espanyola: això no diu gaire a favor de la confiança en la capacitat de Catalunya, i no convida gaire els interessats a integrar-se més.
Des del punt de vista tècnic, es contraposa la proporcionalitat estricta amb la prima a la representació dels territoris poc poblats, tot i que en realitat són dos temes diferents i és perfectament possible satisfer-los tots dos alhora.
Ara: per aconseguir això, cal anar a un sistema amb una forta component d’elecció unipersonal. I amb aquest sistema es resoldria una qüestió defugida sempre per les cúpules dels partits, però tant o més important que la de les quaotes de representació dels territoris.
El sistema d’elecció unipersonal i la composició proporcional d’una cambra legislativa no són, com sovint es vol fer creure, incompatibles. N’és una mostra el sistema alemany. Explicat molt resumidament, funciona així:
A la Gran Bretanya i als Estats Units sovint hi ha rebelions de grups de diputats o senadors, i això és molt bo per a la democràcia, perquè fa que el lideratge no consisteixi només a guanyar unes eleccions, sinó que s’ha de revalidar dia a dia davant els representants de la voluntat popular. A més la representació "territorial" hi adquireix un valor molt més gran. No és el mateix, posem per cas, ésser un diputat oriünd de Falset i elegit en la llista provincial de Tarragona que ésser elegit personalment com a "diputat del Priorat".
Crec que un sistema així aniria molt bé a Catalunya. És comprensible que durant la transició es mirés d’enfortir els partits, però el poder d’aquests enfront del diputat individual és excessiu. Us imagineu els diputats de CiU abans i els d’ERC ara fent renúncia rere renúncia si haguessin guanyat personalment el seu escó? Us imagineu un volta-face tan desvergonyit com el de CiU amb el referèndum europeu quan la immensa majoria del partit estava a favor del no? Us imagineu el paper galdós dels diputats d’ERC, partidaris – deien – de la independència si haguessin de respondre personalment davant els electors?
Doncs amb un sistema semblant a l’alemany es resoldrien d’un sol cop tres qüestions importants: la proporcionalitat, la responsabilitat personal dels diputats i la prima als territoris menys poblats.
Per exemple (suposant un Parlament de 135 escons i 41 circumscripcions comarcals):
Amb això s’aconsegueix:
1) Que un 52% dels diputats siguin responsables personalment davant els seus electors.
2) Que els territoris altres que les grans conurbacions estiguin representats més que proporcionalment.
3) Que el resultat final sigui més proporcional que l’actual.
Em temo tanmateix que els partits d’obediència catalana preferiran continuar vivint de la rifeta, i que tots – uns i altres – miraran d’evitar cap sistema que qüestioni el poder omnímode de les cúpules dels partits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!