Terenci Moix i la cultura catalana. 29.4.1998. Publicat al diari Avui
"La cultura catalana no m’ha tractat bé. A la cultura catalana no he d’agrair-li res. A Catalunya havia d’aguantar moltes impertinències, fins que vaig dir prou." Són declaracións de Terenci Moix a l’AVUI (19/4/1998) per justificar la seva decisió d’escriure en castellà. No calia pas que justifiqués res: en aquest camp, com en tants d’altres, cadascú fa el que vol, i per donar arguments tan febles val més no donar-ne cap. Encara bo que té l’honestetat de referir-se als avantatges econòmics com a factor coadjuvant!
Però sí que col·lectivament ens ho hauríem de fer mirar: aquesta rebequeria de plegar de catalans quan no ens riuen totes les gràcies la devem portar col·lectivament molt ficada al moll de l’os, perquè tant la fan els intel·lectuals incompresos com els mossos d’esquadra en vaga. Per no parlar, és clar, d’alguns polítics amb la necessitat imperiosa de fer-se perdonar l’origen. A tall de comparació, algú s’imagina un Günther Grass, tan crític amb el seu propi país i a qui no tothom aclama ni lloreja, plegant d’alemany?
Potser seria convenient d’instituir un guardó anual, amb el nom de Premis Eugeni d’Ors a la Defecció, que es podria atorgar cada mes de febrer, en recordança de l’inici de la publicació de Las obras y los dias.
I alhora podria preveure’s per a l’any 2020, en ocasió del centenari d’aquell esdeveniment, un Congrés en què es debatria, sota l’auspici del conjunt dels guardonats supervivents, la liquidació final de la follia iniciada amb la Renaixença.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!