Amb la presentació de les esmenes al text de la Ponència per part dels grups parlamentaris, s’aborda el tram decisiu de la discussió del nou Estatut. Des d’un punt de vista nacional català, el text de la ponència és altament insatisfactori, de manera que les presumibles rebaixes del PSOE fins adequar-lo a Santillana de Mar en poden fer un text patètic. Com que serem sotmesos a un veritable rentat de cervell per dir-nos que tot va bé, val la pena que, abans de començar, cadascú faci el seu propi barem avaluatiu.
Si voleu, us convido a llegir el meu, redactat en forma d’esmena al text de la Ponència.
Article 1.1 bis
L’afirmació del caràcter nacional de Catalunya s’ha d’entendre sens perjudici dels vincles lingüístics i culturals que, en virtut de la història comuna, té amb els països amb qui comparteix arrels comunes des de l’epoca medieval. Aquests vincles podran esdevenir polítics en la mesura que així ho determinin lliurement aquells països.
[El tema Països Catalans és absent de la proposta actual]
Article 2.2
La Generalitat és integrada pel Parlament de Catalunya, el President de Catalunya, el Govern de Catalunya i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II.
[Potser ja és hora d’anar passant a segon pla el terme Generalitat, que com és sabut fou acceptat per Macià només com a mal menor]
Article 2 bis
Com a tribut a la memòria de la institució històrica i de les institucions de Catalunya en el moment de recuperar el seu autogovern, tots els organismes que, en el moment d’aprovar-se aquest estatut, siguin conegudes com de la Generalitat podran continuar emprant aquesta denominació, secundària en tot cas a la denominació de Catalunya.
[Ídem]
Article 6
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat, tal com establien els Estatuts d’Autonomia de 1932 i 1979.
[Allò definit no pot entrar en la definició, cf. 1.1]
Article 9.3 bis.1
La legislació emanada del Parlament de Catalunya ha de garantir als ciutadans l’ús preeminent de la llengua catalana.
[Altrament el concepte de llengua pròpia perd qualsevol significació]
Article 9.3 bis.2
Tots els funcionaris de totes les branques de l’administració estatal, autonòmica, local i judicial estan subjectes a la disponibilitat lingüística en les seves relacions amb els ciutadans.
[Ídem]
Article 9.3 bis.3
Totes les empreses comercials han de garantir la disponibilitat lingüística, lliure de càrregues i de dilacions, envers els seus clients.
[Ídem]
Article 9.3 bis.4
El Parlament de Catalunya podrà establir per llei quotes lingüístiques mínimes en l’àmbit dels mitjans de comunicació social i dels espectacles.
[Ídem]
Article 9.3 ter
(Refosa dels articles 31-35, esdevingudes complement de 9.3 bis)
[Ídem]
Article 33
Totes les persones tenen el dret d’ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuaris o consumidors de béns, productes i serveis. Les entitats i les empreses i els establiments oberts al públic dins del seu territori queden subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes establerts per la llei.
[S’ha de suprimir l’expressió amb domicili social a Catalunya; altrament és un retrocés en relació a la modestíssima Llei de Política Lingüística]
Títol I (articles 15-35)
[Suprimir els articles 15-30; n’hi ha prou amb l’article 4, i refondre els articles 31-35 en un 9.3.ter]
Article 54.2.bis
Almenys un 50% dels diputats han d’ésser elegits per majoria simple en circumscripcions de base comarcal, de manera que es garanteixi l’adequada representació de tot el territori.
[A fi que els diputats se sentin representants dels electors i de passada es representi bé tot el territori…]
Article 54.2.ter
La resta de diputats serà elegida en circumscripció única i pel sistema proporcional, un cop descomptats els vots que han donat lloc a l’elecció dels diputats contemplats en l’apartat anterior.
[… sense que això minvi el principi de la proporcionalitat. I pel que fa als partits d’obediència catalana, que s’afanyin a trobar vots i no a confiar en recursos estranys]
Article 79.1
Catalunya estructura la seva organització territorial en municipis, comarques i vegueries.
[No s’ha de descavalcar la comarca]
Article 79.1.bis
Als efectes de la divisió provincial estatal, Catalunya es constitueix en província única.
[Altrament tindrem alhora diputacions i vegueries]
Article 87.1.bis
Només podran formar part dels organismes comarcals els municpis de població inferior a un determinat nombre d’habitants.
[Una bona solució a un problema real que tanmateix fou resolt amb una alcaldada de fa uns anys contra CiU]
Article 87.1.ter
Sens perjudici de l’anterior, els municipis exclosos de l’organització comarcal en podran formar part exclusivament a efectes delimitatius de les divisions adminsitratives nacionals o de vegueria.
[Ídem]
Article 87 bis
Totes les demarcacions de l’administració de l’Estat i de l’administració judicial respectaran les divisons de vegueria, comarcal i municipal. Podran agrupar-se dues o més unitats homogènies, però queda exclosa tota delimitació que inclogui unitats de dos o més nivells diferents.
[Això, tot i dir-ho les lleis, no ha complert ni tan sols la Generalitat. Doncs ja seria hora]
Article 107 bis
En les matèries de competència exclusiva de la Generalitat, no és vigent a Catalunya cap de les disposicions bàsiques de la legislació espanyola, llevat dels casos en què la Constitució preveu explícitament una llei de bases.
[Això seria més eficaç que posar exloent, que per al sentit comú és sinònim d’exclusiu i per al Tribunal Constitucional vés a saber què voldria dir]
Article 198.2
El Parlament de Catalunya té la capacitat normativa sobre la totalitat dels impostos suportats a Catalunya, d’acord amb l’estructura general impositiva de l’Estat i amb les normes emanades de les institucions europees.
[Els articles 198 i 200 i següents dibuixen un conjunt confús i poc determinat]
Article 198 bis
1. La Generalitat de Catalunya contribuirà a les despeses generals de l’Estat d’acord amb els principis de població, esforç fiscal i solidaritat.
2. La Generalitat de Catalunya cedirà a l’Estat la part dels impostos recaptats equivalents a la despesa realitzada per l’Estat a Catalunya en l’exercici de les competències que hi exerceixi.
3. La Generalitat de Catalunya cedirà a l’Estat la part dels impostos recaptats equivalents a la part alíquota, segons població de dret, de les despeses de l’Estat de caràcter no territorialitzable.
4. La Generalitat de Catalunya cedirà al Fons de Compensació Interterritorial previst a l’article 158.2 de la Constitució una quantitat establerta segons criteris de població i nivells de renda relatius. L’aplicació d’aquests criteris en cap cas no pot alterar la posició de Catalunya en l’ordenació de les rendes per càpita entre les comunitats autònomes.
[Si no ho precisem, no ho dubteu: ens tornaran a engalipar]
Article 199
L’Agència Tributària de Catalunya és la responsable de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de la totalitat dels tributs.
[S’anul·la la resta de l’article, referit a la coordinació o consorciació].
Articles 200-203
[Es suprimeixen, en favor del 198 bis]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En relació a les esmenes de la ciutadania, considero important la pàgina d’intenet que permet fer-les arribar als grups parlemantaris:
http://www.democraciaweb.org/parlestatut.htm