Molt probablement acabarà passant allò que el sentit comú deia que acabaria passant: el PSOE no pot liderar un Estatut ambiciós per a Catalunya.
Un acudit que circula aquests dies ho expressa molt clar. Diu en Zapatero: "Quan jo dic que acceptaré el projecte d’Estatut que surti del Parlament de Catalunya, vull dir que a veure si us espavileu perquè en surti un projecte que pugui aprovar: és que se us ha d’explicar tot!"
Que això acabaria essent així, fa gairebé dos anys que és clar, però ara que el PSOE (segona marca) s’ha tret la careta, molts fan cara de sorprès: doncs això, és que se us ha d’explicar tot.
Tinc els meus dubtes sobre si l’exigència de referir-se als drets històrics de Catalunya és la millor manera de fermar les competències exclusives, però tant se val: el PSOE s’oposarà a aquesta fórmula, i mirarà de ridiculitzar-la; però si se’n proposés una altra, bescantaria aquesta altra i s’hi oposaria igualment. Compactació, en deien fa uns dies.
El cas és que el PSOE comptava que els seus socis es plegarien dòcilment a la seva voluntat – i Déu n’hi do – i que CiU, presa de pànic escènic, a l’hora de la veritat no gosaria replicar.
Però sembla que no és així. I dic sembla perquè, que em perdonin si malpenso, però els qui poden dir "fins aquí i prou" es miren massa de cua d’ull, i si l’un mostra signes de feblesa, l’altre també pot cedir fàcilment. Que l’atmosfera d’avui a Catalunya no és especialment èpica.
I això seria letal per al país. Podem no tenir nou Estatut, i no passa res: val més continuar amb el d’ara que posar-nos nosaltres mateixos la corda al coll. De cosa realment important només n’hi ha una: que quedi palés a tothom que Catalunya pot esperar, però que no pot renunciar a uns certs nivells.
Que és justament el que ha fet el Païs Basc amb el Pla Ibarretxe.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ERC está jugant molt bé les seves cartes, el PSC haurà de triar si és PSC o PSOE. CiU és una cosa indefineble: entre Mas, que ara sembla dels maulets, i en Duran que gairebé té un peu al PP, la confussió és absoluta.
Tota l’estona parlant del mateix. M’avorriu.