Com que la nostra és una llengua de segona, l’hem de fer servir poquet i a sobre pagant per compensar els inconvenients. 14.11.2002
En una carta al director [del diari Avui], el senyor O.B.S. exposa que en un judici que s’havia de celebrar el proppassat 5 de novembre li va ser impossible d’expressar-se en català, ja que el magistrat li ho va impedir, al·legant que la secretària no l’entenia.
Cal felicitar l’interessat per haver tingut la coherència de no haver acceptat de continuar el judici en aquestes condicions, tot i els perjudicis – si més no en forma d’ajornament – que aquest fet li comportarà. Dissortadament actituds d’aquesta mena són notícia, ja que les habituals són les contràries: cada dia milions de persones renuncien a la seva llengua davant el jutge, el policia, la infermera, el cambrer o la caixera del supermercat, no fos cas que aquests els miressin de mal ull i n’acabessin perjudicats.
Ara: igual que cal elogiar la valentia del senyor O.B.S., cal mostrar-se en desacord amb la conseqüència que en treu. La solució no és que el Departament de Justícia multipliqui el nombre d’intèrprets. És inconcebible que un jutge, un fiscal, un secretari de jutjat, un advocat o un procurador que actuen a Catalunya no sàpiguen català. Els intèrprets haurien d’estar reservats, com arreu, als forasters implicats en un judici.
Té lògica que la Generalitat hagi de pagar per tenir el Windows en català (i que alhora, inhàbilment, no en pacti la preinstal·lació en els ordinadors)? O que hagi de pagar per doblar el Harry Potter en català (i a sobre per una quantitat minúscula de còpies)? La Generalitat – és a dir, els contribuents catalans – hem de pagar per a tot? Si tota la política lingüística de què som capaços s’ha de reduir a anar pagant, ja podem plegar.
I el pitjor és que com que s’acosta un cicle electoral de gairebé dos anys, és altament impensable que ningú s’aparti del guió políticament correcte i digui: Ja n’hi ha prou!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això que vostè diu en tota la raó del mon es el que predicaven en tota vehemència els senyors de ERC abans de tastar el vehicle oficial. Si encara tenen la famosa clau exigim que ens la tornin