No hi ha revolució sense cost
Diuen que tot té un preu, la revolució també i no es pot nadar contra corrent
Els darrers dies, després de les eleccions municipals, hem escoltat i ho seguirem fent, que s’ha de trobar els motius que porten fins els alts índex d’abstenció.
És curiós fer un anàlisis per adonar-nos que els bipartidismes, tripartidisme i altres acords post-electorals porten a generar un desànim general que fins i tot fa pensar que la gent prefereix una majoria absoluta davant els possibles pactes i les possibles revolucions. Sense anar més lluny, tenim el cas de Martorell on en quatre anys s’ha capgirat el govern municipal. I això ens ha de servir per a properes fites. El poble vol estabilitat, tranquilitat, governabilitat i seny i els partits, sobre tot d’esquerra, no donem la sensació de ser capaços d’arribar a posar-nos d’acord i liderar un govern social, solidari i respectuós. És curiós?. Doncs si. Mentre tot sembla dir que és fàcil trobar un acord social, nosaltres fem tot el possible per a demostrar que això no és així i ens acaba passant factura.
I per què?. Heu pensat quina és la finalitat, el desig de molta gent que s’auto-anomena d’esquerres?. Heu pensat quin és el model de vida que un desitja per a la seva vida?. La seva, no pas la dels demés.
És difícil arribar a la societat actual amb un missatge socialment correcte. Volem conservar els espais públics, volem un model mediambiental natural i sa. Volem un model d’organització que atorgui igualtats, independència i solidaritat. Però quan un partit d’esquerres governa, que fa?. Procura el be, l’igualtat?. Que fa el Partit Socialista que poc a poc s’ha anat fent amb una gran part de la governabilitat del nostre país, de la nostra terra?. Veritablement fa una política d’esquerres?. Atorgar gratuïtament terrenys per a fer una escola privada, és una política d’esquerres?.
No vull posar més exemples, però tots ho podeu veure en el dia a dia. Les polítiques d’esquerra, el primer que han de fer és tenir les coses clares. Tant quan es troben a govern, com quan ho fan des de l’oposició. Estem farts d’escoltar aquella famosa frase de: "Però tots sou iguals". "Tots faríeu el mateix". "No hi ha un pam de net".
Des del meu ascó de regidor, vull que això sigui diferent i crec que és possible. A la política s’ha d’aportar el millor d’un mateix sense esperar res a canvi. Hi han que no creuen en aquestes premisses, però cal intentar-ho. Cal donar tot de si i passats els primers quatre anys, es podrà fer balanç i escoltar l’opinió de la ciutadania.
Els revolucionaris en temps de pau no tenen futur i a la ciutadania li fa por pensar en que hi ha algú que ho vol posar tot potes amunt. Si més no, el passat diumenge varen tenir l’oportunitat de fer un canvi a Sant Esteve Sesrovires i ho van deixar tot igual. Sense entrar en valoracions de que és millor o pitjor. La majoria pensa que tots som iguals.
Veritablement ho som?. Jo crec que no, però….. El poble mana.