Article escrit per Francesc Badia
NO ÉS QUE ELS FANTASMES NO EXISTEIXIN…
És que alguns no paren de veure’n. Com els de la dreta recalcitrant i carpetovetònica de no importa on que, aferrats al passat, neguen qualsevol possibilitat d’avenç. Aquesta curtesa òptica els fa veure molts fantasmes que només existeixen en el seu subconscient. Fantasmes que justifiquen la seva existència. Només la seva. Altres, van més lluny.
Els dedicats a perseguir armes de destrucció massiva inexistents, els encaparrats en la fragmentació d’unitats, per ells, indivisibles o els que creguts que, per tenir petroli, ens poden dur agafats pels pebrots. I no parlem dels que creuen haver vist la imatge del profeta islàmic en unes vinyetes, com si la fotografia s’hagués inventat fa 1.400 anys.
El meu amic Jaume Bordas que, a part de ser un bon professional, és molt bromista, m’explicava un dia que aquells que havien vist el fantasma del senyor Johnie Walker eren els que en duien dues ampolles. No és d’estranyar que alguns d’aquests visionaris estiguin sota la influència d’alguna que altra reacció etílica similar.
Els que han fet apologia de les seves idees i certes religions (l’adjectiu es pot descartar) que practiquen el sectarisme a l’hora de fer parròquia són els fantasmes que han deixat la seva impregnació en el seu pas per la vida terrenal; “visarmes” com li agrada dir a l’amic Bordas.
En canvi, hi ha fantasmes que són vius. Els que miren sense ser vistos. Els que fan veure que no hi veuen. Els que senten però no escolten. Els que van pel carrer com si no hi fossin. Els que voldries absents i són omnipresents. Els que viuen amb el neguit permanent de no veure manllevat el seu estatus i els seus hàbits carlins.
Tot i això i més a: www.aixotoca.com
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!