AixòToca.cat

Duran i Lleida va dir fa pocs dies que havia arribat l’hora que els nacionalistes catalans ens involucréssim en la política espanyola. Concretament, va plantejar la idea que alguns ministres del govern espanyol fossin de CIU.

Ai Duran, Duran. Què vol ara aquest? Manar a Madrid perquè veu que aquí ningú el vol? Doncs segurament sí. Queda clar que Duran i Lleida a Catalunya no pinta res: Mas acapara tot el protagonisme. Per això suposo que ha decidit tirar pel dret i demanar algun ministeri a Madrid.

Amb tot això veiem les prioritats de cadascú. Duran i Lleida segur que no tindria cap problema en ser ministre, encara que CIU no governés la Generalitat. És així. Ell vol poder (tant és si el poder l’exerceix al país veí, aquell que no ens deixa ser el què vulguem ser), vol sortir als diaris, vol ser el rei del Fotoprix, vol que la seva calba llueixi per Badajoz, Guadalajara, Murcia…

Doncs res, només queda resar, resar i resar. Parenostres, Avemaries, el que sigui. Resem per a veure si ens trèiem de sobre aquest polític de pac sucat amb oli (i sal). Ens faria un favor si marxés a Espanya per sempre. No ens interessa. Amb ell, tindríem un país catòlic, els homosexuals no es podrien casar, Baqueira seria la capital de Catalunya… I per no parlar de l’avort o l’eutanàsia: no vull ni pensar-hi!

Vinga, Duran. Agafa el pont aeri. I fixa’t, sobretot, que el bitllet posi només "ANADA". Bon viatge. Amén.

www.aixotoca.com, el Setmanari Irònic d’Actualitat. Des d’ahir, penjat l’Especial "Dels Borbons, n’estem fins als collons".

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!