15/08/2005
Avui sents que molts dels somnis ficats en el sarró, ja, mai més hi sortiren, entre altres coses perquè ja no tens aquell sarró. Avui sents que estàs matant el temps abans de la teva mort. Mort igualitària excepte potser, en el nombre d’assistents que acudiran al teu enterrament. Donaràs una lliçó silenciosa fins i tot a aquells que acostumen a anar als cementiris silenciosos. I potser tornarà la cançó aquella que demanava tendresa i sobretot no fer res per entendre-la, no fer absolutament res, perquè entendre, no és ja dominar? I al capdavall no es tracti de res més que d’abraçar-se. Avui sents que recordes que encara pots ser feliç. I de sobte els desigs d’un coincideixen amb els de l’altre. I el sí, es fa entenedor fins i tot quan és negat i hom observa sempre l’oposició, la dicotomia i com el fet d’enfrontar caràcters dóna tantes converses, tants punts de vista diferents, creant un món en el qual emmirallar-se. Hom s’abstreu pel passar d’una mosca, d’un ocell engabiat que belluga i es grata el pit i amb el morirà una possible descendència. I hom se sent culpable per haver comprat un ocell per cinquanta euros amb gàbia inclosa, i hom voldria rebobinar el temps per desfer un malentès, antic, de fa anys, per afaçionar la seva història al seu gust. I hom aprèn a fer-se una personalitat, primer irònic i després responsable per tornar a una responsabilitat irònica cap a la fi, a la fi d’un cercle que gira i gira i ens enganya fent-nos pensar que seguim una línea, amb giragonses, però al capdavall una línia, amb un principi i un final. Una mena de cursa- va dir ella mentre canviava de postura i semblava que s’asseia al sofà sense donar la impressió que estava estassada. Una personalitat que pensa que quan contesta fa pensar els altres i els altres aleshores s’adonen de la inteligència d’aquesta personalitat que fins llavors podria porta a una certa confusió. Pel fet d’haver creat unes certes expectatives dins d’uns models molt definits i que tothom enté, hom vol sortir del rol que ara exerceix o si se sent amb prou forces, intenta canviar-lo. Jo sóc un humà, però un humà no només xipolleja a les tolles que s’hi troba, aquí, al bosc. Jo faig més coses, jo no només sóc l’home que fa coses a fora. I aquí rau el problema. Tot allò que fas dins de casa teva si no és explicat, esdevé un misteri, i la gent ja se sap que són molt afeccionats a desvelar misteris. Alguna cosa que no fem fa impossible parlar de segons quins afers, afers que defineixen el comportament davant de la intimitat i només sabent la intimitat de l’altri sabrem que fer amb la nostra. Hom pot recòrrer sempre als entesos, cabdals de la Bisbal, amb un excel.lent currículum, i aleshores sembrar dubtes en la intimitat de l’altri i el desig de verificar aquests dubtes l’empenyi a saber més de la intimitat dels veïns. Hi ha un límit verbal, els gestos es fan més nerviosos i fins i tot algun silenci, quan la paraula verbalitza el forat pelut i sembra també el dubte en el del segon tercera. És aleshores quan la gent surt a pescar, cap al vespre, quan la calor ha baixat dos graus i sandàlies es dirigeixen cap avall, al port, al mar que sempre està avall. D’altra manera seria la gran catàstrofe, el mar és molt més extens que la terra i aquesta petita inclinació potser provocaria la inundació de tota la Terra i hauríem d’esperar unas quants mil.lenis d’anys perquè una altra espècie s’adaptés amb garanties de reproducció al mig del camp, i en l’actual sistema de joc, el mig del camp és fonamental perquè l’adaptació sigui com més aviat millor. Una pilota robada al 4 de l’equip, és mig gol. I el gol avui dia està força escadusser. Hi ha una absència de davanter centre de tota la vida. Com en els temps de Satrus… on mig centre era mig gol i un centre sencer era gol. Per això, avui dia que el gol està més escadusser que mai, els anglesos diuen que un còrner és mig gol quan abans sempre s’havia dit que era un gol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!