Un moc sec, ple de pols, al caire del nariu. El dit l’agafa, fa una piloteta i el llança al cendrer. Fa calor. Els collons molesten. No porto calçotets i tot i així em grato, davant de tothom, escena llastimosa. Al tren una panxa de noia em treu la son. Jo estic assegut, ella dreta i quan baixa, la seva panxa que fins aleshores la mirava de reüll se m’apareix total, morena, rodoneta, desitjable, es posa de puntetes per tal d’agafar una bossa al prestatge superior i aleshores, déu meu! quina calda! la panxa s’estilitza i…. baixa. Jo, a la propera i davant meu una russa madureta em tempta, de fet em deixo temptar per qualsevol, en aquest sentit sóc un pixa-freda, un penell, un pantin, un titella, un tastaolletes, un préssec, un reprimit, una polla que camina i no parla, només mira com el besuc cremat que surt del forn i un tall de llimona decora la seva cara de bou degollat i faig les coses d’esma i somio somnis d’anunci, per tant barats però plaents, massa plaents per trobar satisfació eterna…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!